L’informe d’Europol que advertia d’un augment de robatoris en museus europeus va arribar al Museu de Villena (MUVI) el 28 d’agost, només un dia després que es produïra el robatori del Tresor de Villena, segons consta en el llistat de correus electrònics al qual ha tingut accés la Conselleria de Cultura.
En eixe registre apareixen tres correus amb l’assumpte ‘Información Europol’ enviats des del Servici de Museus de la Generalitat al buzó del MUVI entre les 14.00 i les 14.05 hores del 28 d’agost, és a dir, l’endemà del saqueig del conjunt arqueològic.
Segons han explicat fonts de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats, el Ministeri de Cultura va compartir la alerta d’Europol el divendres 28 a les 13.18 hores i va demanar a totes les comunitats autònomes que la feren arribar a tots els seus museus.
En rebre la petició, el Servici de Museus va reenviar l’informe a les institucions museístiques valencianes, entre elles el MUVI. Fins a eixe moment, la Generalitat no tenia constància del contingut de l’alerta d’Europol, segons les mateixes fonts.
Robatoris més violents i centrats en metalls preciosos
L’informe d’Europol alerta que els robatoris en museus són cada volta ‘més agressius, amb un canvi cap a mètodes violents i contundents‘, cosa que, segons l’organisme europeu de cooperació policial, podria indicar ‘la participació de noves xarxes criminals’.
El document destaca també el tipus d’objectes que estes grups busquen. Assenyala especialment les peces d’or, per la facilitat per a fondre-les sense deixar rastre, i les joies amb pedres precioses, davant ‘una forta demanda en el mercat criminal i la facilitat de revenda il·lícita’.
‘Pels dos tipus d’articles resulten atractius per a les xarxes criminals a causa de la seua visibilitat, accessibilitat i la percepció que les mesures de seguretat dels museus són menys rigoroses que les de les joieries’, indica l’informe.
A més, Europol apunta que entre els objectes objectiu de les bandes podrien figurar també peces de porcellana xinesa antiga, ja que ‘és probable que es venguen fàcilment en el mercat de l’art‘. Esta referència amplia el ventall de béns culturals en risc més enllà dels metalls preciosos.
Pel que fa al perfil de les bandes, el text descriu persones reclutades a través de xarxes socials, sense contactes previs, contractades només per al robatori concret que s’està preparant i ‘disposades a usar la violència‘.
Europol assenyala igualment que estos grups solen estar actius en altres mercats criminals i que aprofiten els robatoris als museus ‘únicament pel seu potencial de lucre’, la qual cosa reforça la idea de bandes polivalents que veuen el patrimoni com una via més de benefici ràpid.
