Investigadors de la Universitat Miguel Hernandez d’Elx (UMH) han desenrotllat un nou tipus de peptido capaç d’actuar sobre un enzim clau en la transmision del dolor i la inflamacion, fins ara considerada intractable. En dirigir-se de manera selectiva contra esta diana biologica, la troballa obri la porta al disseny de teràpies mes precises per a alleujar dolors cronicos sense interferir en processos fisiologics sans.
L’estudi, publicat en la revista Biomedicine & Pharmacotherapy, ha demostrat que estos compostos reduïxen l’activitat de la fosfolipasa tipus C-beta. Este enzim exercix un paper central en la sensibilizacion de les neurones que envian les senales de dolor i picor durant una malaltia o inflamacion, de manera que la seua sobreactivacion contribuïx al fet que l’organisme perceba els estimulos dolorosos amb major intensitat i durant mes temps.
Una diana fins ara intractable
Segun detalla la UMH, l’avanç residix en què els investigadors han aconseguit que la intervencion sobre l’enzim siga molt selectiva. Un dels autors, Jorge de Andres, explica que esta estratègia permet que l’enzim només siga susceptible de inhibicion en condicions patologicas, quan esta contínuament activada i la region autoinhibidora de la proteina no realitza la seua funcion. És a dir, el peptido s’aprofita de la alteracion pròpia de l’estat de malaltia per a bloquejar l’activitat excessiva de l’enzim, respectant el seu paper en condicions normals.
Els assajos han confirmat que els peptidos dissenyats penetren eficaçment en les celulas i bloquegen de manera directa l’activitat de la fosfolipasa tipus C-beta. Al mateix temps, no interferixen amb altres proteinas similars que resulten essencials per al funcion fisiologic de l’organisme, un aspecte clau per a reduir possibles efectes secundaris i augmentar la seguretat de futures teràpies.
L’equip ha avaluat ademas el compost mes eficaç en un model experimental de dolor inflamatori en raton. En estos experiments, el peptido s’administre abans d’induir la inflamacion, amb l’objectiu de comprovar si era capaç de frenar des de l’inici la cascada de processos que amplifiquen el dolor. Els resultats van mostrar una reduccion drastica de la hinchazon i de la hipersensibilitat al dolor en les primeres fases del procés, que coincidixen amb els moments mes dolorosos per a l’organisme.
Els autors han sostingut que estes dades confirmen el potencial terapeutico d’esta estratègia, que no sols es limita a l’abordatge del dolor cronico. A partir d’este enfocament, s’obri la possibilitat de desenrotllar noves teràpies dirigides a controlar la diversa família d’enzims fosfolipasas, implicades en multiples processos fisiopatologicos.
L’impacte podria estendre’s a malalties en les quals la senalizacion cel·lular mediada per estos enzims juga un paper rellevant, com a diferents tipus de cancer i patologias neurologicas, psiquiatriques, inmunologicas i cardiovasculars. La idea és aplicar el mateix principi de modular només l’activitat alterada dels enzims, mantenint el seu funcion normal quan no hi ha malaltia, per a aconseguir tractaments mes fins i personalitzats.
En el treball ha participat personal de la Unitat de Neuropatias Perifericas de l’Institut de Investigacion en Biotecnologia i Salut de la UMH, juntament amb investigadors de la Universitat de Leeds, al Regne Unit, i de l’Institut de Quimica Medica del CSIC, a Madrid. El projecte ha comptat amb financiacion publica del Ministeri de Ciència, Innovacion i Universitats, de la Generalitat Valenciana i de les entitats britanicas Wellcome Trust i Biotechnology and Biological Sciences Research Council, la qual cosa posa en relleu la colaboracion internacional i el suport institucional a esta línia de investigacion orientada a millorar el tractament del dolor cronico i altres patologias complexes.
