La sentència del cas Vinícius, punt d’inflexió contra el racisme a l’esport
La fiscal delegada de delictes d’odi a València, Susana Gisbert, ha subratllat que la sentència del cas Vinícius ha suposat un abans i un després en la resposta penal enfront del racisme, en consolidar un missatge de major fermesa cap a les conductes discriminatòries en els estadis i el seu entorn.
El pronunciament judicial sobre els insults racistes dirigits al jugador ha reforçat, segons Gisbert, la idea que estos comportaments no són simples ofenses lligades a l’ambient esportiu, sinó delictes d’odi que es perseguixen i castiguen. D’esta manera, la resolució s’interpreta com un referent per a futures actuacions de fiscals, forces de seguretat i jutges davant episodis similars.
Durant una trobada organitzada per l’Institut d’Estudis Europeus i Internacionals de la Universitat Catòlica de València, en col·laboració amb la Direcció General de la Guàrdia Civil, es va analitzar la violència en l’esport amb la participació de representants de la Fiscalia, de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i de responsables de l’àmbit esportiu. L’objectiu va ser compartir experiències i coordinar estratègies per a reduir la violència i els discursos d’odi, especialment en el futbol professional.
Gisbert va advertir que la baixa taxa de denúncies continua sent un dels grans problemes en l’esport espanyol. A penes es comunica entorn del 10% dels casos, la qual cosa deixa sense resposta penal la majoria dels incidents. Esta infradenuncia impedix conéixer la verdadera dimensió del fenomen i dificulta tant la prevenció com la sanció de les conductes racistes, homòfobes o xenòfobes que es produïxen en recintes esportius i en el seu entorn.
La fiscal va insistir que moltes víctimes i testimonis continuen considerant estos fets com a part de l’ambient competitiu o com a simples provocacions, la qual cosa frena la decisió d’acudir a les autoritats. També influïxen la por a represàlies, la sensació que denunciar no servirà de res i la falta d’informació sobre els canals disponibles per a comunicar estes situacions.
Xarxes socials i discurs d’odi
Un altre dels aspectes destacats per Gisbert va ser el paper de les xarxes socials, que, al seu juí, amplifiquen i normalitzen conductes que no es poden tolerar. La facilitat per a difondre missatges, la rapidesa amb la qual es compartixen i la percepció d’anonimat generen un entorn en el qual els insults i l’odi es multipliquen. Esta dinàmica contribuïx al fet que determinats discursos discriminatoris s’assumisquen com una cosa quotidiana, la qual cosa dificulta que els qui els patixen s’animen a denunciar-los.
En la sessió també va intervindre el director de Seguretat, Integritat i Emergències de LaLiga, Carlos de la Vall, qui va oferir una visió detallada del treball enfront del racisme en el futbol professional. Segons va explicar, el canvi en els últims anys ha sigut significatiu, tant en la detecció d’incidents com en la resposta coordinada entre clubs, competicions i autoritats.
De la Vall va assenyalar que el discurs d’odi en xarxes socials ha disminuït prop d’un 20% i va atribuir esta reducció, en part, al fet que els qui insulten ja no se senten tan segurs com abans. La progressiva pèrdua d’anonimat, unida a la millora de les ferramentes de monitoratge i denúncia, fa que cada vegada siga més probable identificar als responsables i que s’enfronten a conseqüències esportives, administratives o penals.
Encara que va reconéixer que mai s’erradicarà del tot el discurs d’odi, va insistir que sí que és possible reduir-ho de manera notable si es manté la pressió institucional, s’incrementa l’educació en valors i s’actua amb rapidesa davant cada cas. La combinació de sancions exemplaritzants i campanyes de conscienciació es planteja com una via per a desincentivar comportaments racistes tant en la graderia com en l’entorn digital.
Grups ultres i seguretat en els estadis
La trobada va incloure a més una taula redona sobre la violència en esdeveniments esportius professionals, en la qual van participar l’inspector cap de Policia Nacional, Jesús García; el cap de seguretat del València CF, Julián Suescum; i el responsable del Roig Arena, Pablo Gener. Els tres van coincidir a assenyalar als grups ultres com un dels principals reptes actuals per a la seguretat en els recintes esportius.
Els participants van advertir de la reactivació d’estos col·lectius en determinats contextos, especialment en partits d’alta rivalitat o trobades amb gran càrrega emocional. Van subratllar que estos grups, quan s’organitzen, poden generar episodis de violència dins i fora dels estadis, així com mantindre discursos d’odi que acaben contaminant l’ambient general de l’afició.
Tots van coincidir que estos col·lectius no poden tindre cabuda en l’esport i van reclamar més educació i conscienciació per a promoure un entorn segur i respectuós. A més de les mesures policials i de seguretat privada, van defendre el paper dels clubs i de les institucions esportives en la identificació de comportaments radicals i en la promoció de campanyes dirigides a les aficions.
Durant la seua intervenció, Jesús García va avançar que el Nou Mestalla incorporarà millores rellevants en matèria de seguretat, amb una millor sectorització d’aficions per a reduir el risc d’enfrontaments directes entre seguidors d’equips rivals. També es preveuen accessos més ordenats i evacuacions més àgils, la qual cosa permetrà respondre amb major rapidesa davant qualsevol incident.
Estes millores es completaran amb un reforç dels servicis sanitaris i un control més detallat dels fluxos de persones dins del recinte. La finalitat és disposar d’un estadi millor preparat per a gestionar grans concentracions de públic, previndre situacions de risc i actuar amb eficàcia davant episodis de violència o d’odi, en línia amb l’impuls que ha marcat la sentència del cas Vinícius en la lluita contra el racisme en l’esport.
