SEMAF conclou el segon calendari d’aturs a FGV i preveu noves vagues
El Sindicat Espanyol de Maquinistes Ferroviaris (SEMAF) conclou este dijous el seu segon calendari d’aturs en Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), però deixa clar que el conflicte laboral continua obert i que ja es planteja noves convocatòries de vaga per a juny i els mesos d’estiu davant la falta d’avanços.
La jornada d’este dijous és l’últim dia d’aturs previstos en este segon bloc de protestes i es desenrotlla en tres franges horàries: de 7 a 10 hores, de 13 a 16 hores i de 19 a 21 hores. Les mobilitzacions afecten tant la xarxa de Metrovalencia com al TRAM d’Alacant, amb un 75% de servicis mínims implantats en totes les línies de trens i tramvies. Estos servicis garantixen la circulació, encara que amb modificacions en l’hora de pas habitual, la qual cosa obliga els usuaris a adaptar-se a canvis de freqüència i a planificar amb més marge els seus desplaçaments diaris.
Segons la informació de la pròpia operadora, la jornada de vaga s’està desenrotllant sense incidències ressenyables, de manera ordenada i conforme als servicis mínims establits. Malgrat esta aparent normalitat en la circulació, en el pla laboral el desacord entre l’empresa i els maquinistes roman sense resoldre i les posicions continuen allunyades.
Reivindicacions centrades en seguretat i condicions laborals
El responsable autonòmic de Maquinistes Ferroviaris, Javier Bleda, explica que, de moment, no s’ha posat en marxa un tercer calendari d’aturs, encara que insistix que el conflicte laboral continua plenament vigent i que previsiblement tindrà una afectació important al juny i durant l’estiu. Esta previsió es basa en la negativa de l’empresa, segons el sindicat, a millorar les condicions de treball i de seguretat de la plantilla de maquinistes d’FGV, un col·lectiu que considera que assumix una gran responsabilitat diària en l’operació de trens i tramvies.
El SEMAF emmarca estes mobilitzacions en una bateria de demandes lligades a la seguretat operacional tècnica i al desenrotllament del conveni col·lectiu. Entre els punts que destaca el sindicat figuren l’estat de la infraestructura ferroviària, la seguretat en l’explotació del servici i la necessitat de reforçar els procediments que protegixen tant els treballadors com a les persones usuàries. Des de l’organització sindical se subratlla que una xarxa segura requerix no sols d’inversions materials, sinó també de condicions laborals que permeten als maquinistes exercir les seues funcions amb garanties suficients i sense sobrecàrregues.
Entre altres reclamacions, el sindicat demana el reconeixement professional del treball dels maquinistes, és a dir, un major pes de la seua qualificació i responsabilitat en l’estructura de l’empresa. També insistix en l’anomenada justícia organitzacional, un concepte que al·ludix al fet que les decisions internes sobre horaris, torns o assignació de tasques es perceben com equilibrades i transparents per part de la plantilla. A això afig la necessitat de fidelizar al personal que ocupa posats considerats crítics per a la seguretat, amb l’objectiu de reduir la rotació i assegurar equips estables amb experiència consolidada.
El SEMAF reclama, a més, la implantació d’una cultura justa en FGV, orientada al fet que els errors o incidències s’analitzen per a millorar els sistemes i no sols per a sancionar individualment, i que es regulen de manera clara els sistemes de borses d’ocupació temporal. Segons el sindicat, donar major estabilitat a estes bosses permetria ordenar millor les substitucions, cobrir baixes o reforços de servici i reforçar la seguretat en garantir que el personal interí rep la formació i l’acompanyament adequats.
En la convocatòria d’aturs, el sindicat sosté que el conflicte actual és la conseqüència directa de la falta de resposta institucional a unes reivindicacions que, afirma, estan documentades i registrades davant FGV des de la implantació del propi SEMAF en l’empresa. Esta falta de resposta, segons l’organització, ha anat acumulant malestar entre la plantilla i ha desembocat en un conflicte que, malgrat tancar este segon calendari de vagues, roman obert a l’espera que es produïsquen avanços en la negociació.
