Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) presenta l’exposició Radix
El Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) presenta l’exposició Radix, de l’artista mexicana Tania Candiani, una proposta immersiva que convertix la galeria 3 del Centre Julio González a l’interior d’una planta imaginada, on s’entrellacen el científic i l’especulatiu per a reflexionar sobre les forces invisibles que sostenen la vida.
La mostra pot visitar-se fins al 3 de setembre i està coproduïda per Laboral Centre d’Art i Creació Industrial, on itinerarà en 2027. Candiani, coneguda per articular art, ciència, tecnologia i pensament ecològic, concep ací un ecosistema híbrid de plantes vives i elements escultòrics que convida al públic a desplaçar-se simbòlicament sota la superfície del museu, com si s’alçara una capa del sòl per a descobrir què ocorre davall.
Una fabulació ecològica en la galeria 3
L’exposició es planteja com una fabulació ecològica habitada per éssers creats per l’artista que desplacen la mirada cap a les profunditats de la història, la cultura i les memòries del subsol. La sala s’enfosquix quasi per complet i queda ocupada per una gran planta imaginada, inspirada en un tall transversal d’una estructura vegetal que Candiani va trobar en un llibre del Jardí Botànic de València.
Eixa referència científica funciona com a punt de partida per a una interpretació lliure que combina sabers acadèmics, coneixements tradicionals i imaginaris especulatius. El resultat és un organisme artístic que el visitant recorre per estacions, com si avançara per l’interior d’unes arrels que connecten diferents temps i formes de coneixement.
L’espai es configura com un ecosistema en el qual conviuen plantes vives, organismes suspesos i escultures de vidre bufat de colors vibrants que emergixen del sòl entre la vegetació densa. Este contrast entre matèria orgànica i peces de vidre reforça la sensació d’un entorn híbrid, a mig camí entre un laboratori botànic i un paisatge oníric.
La pròpia artista planteja una sèrie de preguntes que orienten l’experiència: els humans es pregunten com són les coses que no poden veure a simple vista i què succeiria si tingueren, per exemple, el mateix rang d’escolta que un ratpenat o la capacitat de visió nocturna dels gats. Per a Candiani, és en eixes possibilitats del fictici, que no obstant això podrien arribar a realitzar-se, on se situa el cor de Radix.
Quan els ulls s’adapten a la foscor, els visitants comencen a percebre elements que al principi romanien invisibles. L’artista utilitza eixa experiència com a metàfora de les arrels, que han sigut presents abans que els humans i continuaran existint quan l’espècie desaparega. D’esta manera, la instal·lació convida a prendre consciència de la fragilitat humana enfront dels sistemes naturals que la sostenen i que, al mateix temps, solen quedar fora de camp.
El recorregut per Radix i les seues estacions
El recorregut per Radix s’organitza en diferents estacions que permeten avançar per este organisme artístic. La proposta s’obri amb una avantsala d’arxiu en la qual es combinen làmines històriques procedents de la Universitat de València amb il·lustracions especulatives realitzades per Candiani.
En este llindar entre documentació i ficció, l’artista explora els límits entre el científic i els sabers tradicionals, inclosos els sabers indígenes, i posa en relació diferents formes de coneixement que habitualment es presenten com a separades.
En el centre de la sala se situa un raizotrón, un dispositiu concebut per a observar el creixement real de les arrels. Este element introduïx una dimensió d’observació directa que complementa el caràcter imaginat de la gran planta central, reforçant el diàleg entre experimentació científica i creació artística.
Al seu voltant, dos projeccions audiovisuals i una composició sonora emboliquen l’espai, ampliant la sensació immersiva i suggerint que les arrels no sols es veuen, sinó que també poden escoltar-se i percebre’s a través de vibracions i ritmes.
Amb esta instal·lació, Radix presenta l’IVAM com un lloc on els experiments visuals i sonors s’entrecreuen amb la investigació ecològica, i on l’especulació artística servix per a qüestionar com mirem allò que sosté la vida però roman ocult sota la superfície.
