El Jutjat d’Instrucció número 4 de Mislata ha exonerat a l’enginyer tècnic municipal investigat per l’accident del castell unflable en el qual van morir dos xiquetes de 4 i 8 anys el 4 de gener de 2022, en concloure que no va incórrer en cap ilicito penal i que va complir amb les obligacions que li marcava la normativa vigent.
Segons consta en un acte datat el 24 d’abril
la magistrada instructora considera que el tècnic municipal va realitzar la revisió de la documentació presentada pels firaires i que, d’acord amb la regulació aplicable, l’Ajuntament no estava obligat a dur a terme una inspecció física prèvia de les instal·lacions de la fira abans de la seua obertura al públic. Segons el parer del jutjat, en esta mena de permisos n’hi ha prou amb la declaració responsable aportada pels titulars de la atraccion per a autoritzar la seua posada en funcionament.
L’acte subratlla que la normativa no imposa al Consistori la realització d’una visita tècnica prèvia a l’obertura del castell unflable, sinó que eixa supervisió es configura com una facultat potestativa i discrecional. Per això, la jutgessa raona que l’absència d’eixa visita no pot convertir-se en un retret penal per al tècnic municipal ni per al propi Ajuntament, ja que la Llei no els exigia eixa comprovació addicional.
El jutjat recorda a més que l’Ajuntament de Mislata, davant els dubtes interpretatius que generaven la normativa i una circular remesa per l’òrgan competent, va demanar de manera expressa un aclariment administratiu. La resposta rebuda va ser clara: el Consistori no tenia l’obligació d’inspeccionar la atraccion abans de la seua obertura i bastava la mera presentació de la declaració responsable com a títol suficient per a permetre l’activitat. Sobre esta base, la magistrada conclou que l’enginyer municipal va actuar dins dels màrgens legals i amb la diligència exigible.
Conseqüències penals i civils de l’acte
En el mateix acte, el jutjat decreta també el sobreseïment de la part penal relativa a tres menors que van patir ferides lleus durant el sinistre i que no van requerir tractament mèdic. Esta decisió no tanca, no obstant això, la possibilitat que les seues famílies acudisquen a la via civil per a reclamar responsabilitats o indemnitzacions pels danys patits, per la qual cosa el vessant civil del cas roman obert.
Encara que el tècnic municipal queda fora del procediment, l’acusació per homicidi imprudent es manté contra el propietari de la atraccion, contra un responsable directe del castell unflable i contra l’enginyer tècnic que va firmar els certificats d’instal·lació. Sobre estes tres persones es concentra ara el pes de la investigacion penal, a l’espera que es determine en juí l’abast de les seues possibles responsabilitats.
Els informes pericials i policials incorporats a la causa apunten a diverses causes concurrents en l’accident. D’una banda, assenyalen l’existència d’una ratxa de vent superior als 70 quilòmetres per hora en el moment del sinistre, una intensitat molt superior als limites de seguretat contemplats per a esta mena d’estructures. Per un altre, detecten ancoratges insuficients i en mal estat de conservació, així com deficiències en la supervisió general de la instalacion, factors que, combinats, haurien facilitat que l’unflable s’elevara i bolcara amb els menors en el seu interior.
El llibre tècnic del castell unflable especifica que la atraccion havia d’evacuar-se i desconnectar-se quan es registraren vents superiors als 30 quilòmetres per hora, entre altres supòsits de risc. Eixa previsió reflectix que el fabricant ja contemplava la sensibilitat de l’estructura a episodis de vent moderat, per la qual cosa una ratxa que va duplicar àmpliament eixe llindar va resultar especialment perillosa en absència de mesures addicionals de seguretat.
El procediment arreplega també que l’unflable es va instal·lar finalment en una ubicació distinta a la prevista en el projecte inicial. Eixe canvi de lloc va poder implicar una major exposició als corrents d’aire i a les ratxes de vent, al no comptar potser amb els mateixos obstacles o proteccions naturals previstos en l’emplaçament originari. Per al jutjat, este desajustament entre el projecte i la instalacion real és un dels elements que hauran de valorar-se en la fase d’enjudiciament.
Termini i recursos
La jutgessa destaca en el seu relat que és el muntador i responsable de l’unflable qui ha de valorar l’evacuació i el tancament de la atraccion davant els primers indicis de risc. En el moment dels fets, el control de l’aforament i de les passades al castell el realitzava un jove, descrit en la causa com un home d’entre díhuit i vint anys, de complexió prima, pell bruna, cabells negres una cosa arrissada i ulls foscos, la identitat dels quals no ha pogut ser determinada. Es desconeix quina formació o coneixements tenia sobre el maneig de la atraccion i sobre els protocols que havien de seguir-se en cas de vent fort.
En la seua resolució, la magistrada concedix un termini de deu dies al Ministeri Fiscal i a la resta de parts personades perquè definisquen la seua posicion processal. En eixe període podran sol·licitar l’obertura de juí oral, presentant per escrit les seues acusacions, demanar el sobreseïment de la causa respecte d’algun o tots els investigats o, de manera excepcional, reclamar la pràctica de noves diligències de investigacion que consideren imprescindibles.
L’acte precisa que la decision no és ferma, per la qual cosa cal interposar recurs de reforma davant el mateix jutjat i, si és el cas, un recurs de apelacion davant l’Audiència Provincial. Estos mecanismes permeten a les parts impugnar els raonaments de la instructora i tractar de modificar l’abast dels sobreseïments acordats abans que la causa avance cap a la fase d’enjudiciament.
