El debat sobre la vivenda ha tornat a encendre’s en Les Corts després de la derogació en el Congrés del decret llei que prorrogava contractes de lloguer i limitava la pujada de rendes.
La votació, que va tirar avant per la majoria de PP, Vox i Junts i l’abstenció del PNB, ha obert un nou front polític entre els partits valencians.
El decret tombat permetia prorrogar durant dos anys els contractes de lloguer que vencien entre el 21 de març de 2026 i el 31 de desembre de 2027, i fixava un topall del 2% a les actualitzacions anuals de la renda. La caiguda d’esta norma suposa que els contractes afectats tornen a quedar subjectes a les condicions que es pacten entre propietaris i inquilins, sense eixe límit addicional a les pujades.
Crítiques creuades pel decret de vivenda
Els síndics de les diferents formacions han oferit visions contraposades sobre les conseqüències de la votació i sobre la manera de governar en matèria de vivenda.
El síndic del PP, Fernando Pastor, ha carregat contra el Govern central i ha qualificat de patètic que no controle absolutament res del que ocorre en el Congrés i perda moltíssims decrets, entre ells el de la pròrroga dels lloguers. Al seu juí, el PSOE té una manera de governar que definix com a extravagant i que, segons ha afirmat, no porta gens bo als ciutadans. Pastor ha assegurat a més que s’està en la recta final d’un Govern d’una decadència que no s’havia vist en la vida en democràcia, subratllant que la successió de derrotes parlamentàries és, en la seua opinió, una mostra d’eixa situació.
Enfront d’este plantejament, el PSPV ha centrat els seus retrets en el sentit del vot del PP. El seu síndic, José Muñoz, ha lamentat que el rebuig dels populars i de Vox al decret comporte, segons els seus càlculs, que 2.600.000 espanyols veuran com el propietari els podrà pujar de manera exponencial el lloguer. Muñoz interpreta que la desaparició del límit del 2% obri la porta a increments molt majors en els rebuts mensuals per als qui tenien previst acollir-se a la pròrroga.
Muñoz ha insistit que per a ell el problema no és qui estava o qui no estava en la votació, en referència a l’absència de ministres del Govern el dia en què es va debatre el decret. Ha recalcat que l’important és el dia després de la votació, quan hi ha gent que hui s’enfronta a una situació crítica per culpa del PP i Vox. Amb esta idea ha volgut subratllar que, més enllà de la polèmica per les absències, les conseqüències recauen sobre els inquilins que perden la protecció dissenyada pel decret.
En una línia similar de crítica a la derogació, el síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha defés que la norma anava a permetre a la gent tindre una miqueta de tranquil·litat a l’hora de viure. Segons la seua valoració, la possibilitat de prorrogar els contractes i el límit a les pujades donava una certa estabilitat a les llars que temen un increment brusc del seu lloguer. Baldoví ha lamentat a més que no assistira a la votació cap ministre a pesar que, en les seues paraules, s’estava tractant el principal problema per als ciutadans. Per al dirigent de Compromís, esta absència suposa una desconsideració cap als qui viuen amb preocupació l’encariment de la vivenda.
Des de Vox, el seu síndic en Les Corts, José María Llanos, ha defés la decisió de votar en contra del decret. Ha argumentat que el Govern pretén entremetre’s en el mercat i provocar una confrontació entre les parts d’un negoci, en referència a la relació entre propietaris i inquilins. Plans sosté que mesures com el control de preus o les pròrrogues forçades distorsionen el funcionament del lloguer i traslladen el problema en lloc de resoldre’l.
Com a alternativa, el portaveu de Vox ha reiterat que, en la seua opinió, la solució al problema de la vivenda passa per liberalitzar sòl i construir vivenda. Amb esta posició, el seu grup aposta per augmentar l’oferta d’immobles per a llogar o comprar, defenent que un mercat més ampli contribuiria a moderar els preus sense necessitat d’imposar límits administratius a les rendes.
En conjunt, les reaccions en Les Corts posen de manifest dos visions molt distintes sobre com abordar la crisi de vivenda: d’un costat, els qui consideren necessàries regulacions específiques per a protegir els inquilins i donar estabilitat als contractes; i d’un altre, els qui confien que el mercat i l’augment de l’oferta resolguen les tensions en els preus del lloguer sense intervenció directa del Govern central.
