La Nit de la Cremà d’Alacant mobilitza cada any un dispositiu de 180 bombers i 40 vehicles d’emergència per a controlar la crema de 92 monuments foguerils i permetre que la ciutat disfrute d’un final de festa multitudinari sense incidents greus.
Mentres milers de persones alcen el cap per vore com les flames devoren les fogueres la nit del 24 de juny, hi ha una faena que passa desapercebuda. És el treball dels bombers, els autèntics guardians del foc durant totes les festes i, sobretot, en la Nit de la Cremà.
Per a les belleses, dames, ‘foguerers’, ‘barraquers’, veïns i turistes, este moment és el tancament d’un any d’il·lusió, esforç i vivències. El foc convertix tot això en record en qüestió de minuts.
Per als bombers, en canvi, la Cremà és el punt final de mesos de planificació i de coordinació al detall. El dispositiu comença molt abans que s’enciaga la primera metxa i exigix una organització precisa en tota la ciutat.
180 bombers i 40 vehicles repartits per tota la ciutat
Daniel González González, oficial cap del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS) de l’Ajuntament d’Alacant, ha explicat que han preparat un dispositiu ‘molt filat’ per a la nit de la Cremà.
Enguany han previst un operatiu format per 180 bombers i 40 vehicles procedents de l’Ajuntament, del Consorcio Provincial i de la Diputación de Valencia. Com a novetat en 2026, també s’han incorporat bombers forestals, cosa que reforça la capacitat de resposta davant qualsevol imprevist.
A més, tenen distribuïts 40 vehicles d’emergències per punts estratègics de la ciutat. En cada zona, estes unitats estan preparades per a actuar amb rapidesa en cas que alguna foguera es complicara o es produïra un altre tipus d’incident.
Segons ha detallat González, no es tracta només de sumar efectius. Han desenrotllat una organització al mil·límetre: han dividit Alacant en diferents zones i cada una compta amb equips assignats.
En total hi ha 36 equips d’intervenció, i a cadascun li han adjudicat diversos dels 92 monuments foguerils que es cremen en la ciutat. Així garantixen que totes les fogueres tinguen una vigilància directa i permanent.
Les fogueres d’especial i primera categoria disposen de reforços específics. Són monuments més grans, amb més volum de públic i amb un potencial de risc superior, per la qual cosa compten amb més recursos sobre el terreny.
Les fogueres més xicotetes també tenen equips adaptats a les seues necessitats. A més, reben el suport de voluntaris de Protecció Civil, que ajuden en les tasques preventives i d’orde al voltant dels cadafals.
Vigilància preventiva més enllà de les fogueres
Durant la nit més especial de l’any per a molta gent d’Alacant, el dispositiu no es limita a la crema dels monuments. Els bombers han establit també un pla preventiu per a cobrir altres emergències que puguen sorgir en la ciutat.
Segons ha explicat l’oficial del parc de Sant Joan, han preparat una cobertura específica davant possibles accidents, incendis en vivendes o locals i rescats que no tinguen a vore directament amb les fogueres.
Per a això han dividit el municipi en quatre zones vigilades amb drons. Estos dispositius permeten detectar focus de risc, aglomeracions o columnes de fum que requerisquen una intervenció ràpida.
A més, disposen d’un camió mòbil situat en l’anell de la ciutat dedicat exclusivament a atendre qualsevol emergència diferent de la crema dels monuments. D’esta manera, la resta de recursos poden centrar-se en el seguiment de les fogueres.
Malgrat la complexitat d’una nit així per a bombers, policies i servicis d’emergència, González ha assenyalat que ‘la nit de la Cremà sol desenrotllar-se amb molt pocs incidents rellevants’.
També ha remarcat que, en general, ‘la ciutadania respeta les mesures’, cosa que facilita molt la gestió de la seguretat en els punts amb més afluència de públic.
Horaris escalonats per a evitar corredisses
Una de les claus del dispositiu actual és el pla de crema per franges horàries. En la nit del 24 al 25 de juny, les fogueres es cremen en tres moments diferents: a les 00.00, a l’1.30 i a les 2.30 de la matinada.
Segons ha explicat l’oficial del SPEIS, amb este sistema ‘han aconseguit evitar el perill que suposava que milers de persones es desplaçaren corrent d’una foguera a una altra seguint el foc per tota la ciutat’.
Ara, el públic repartix millor els seus desplaçaments i els bombers poden planificar les seues intervencions amb més marge. Això reduïx la pressió als punts més massificats i minimitza riscos.
Tot i això, González ha insistit que ‘ningú baixa la guàrdia’. Any rere any, Alacant rep més visitants per les festes de Fogueres i este creixement obliga a revisar i actualitzar de manera constant protocols i mesures de seguretat.
Rituals de foc i una tradició molt seua
Quan arriba la nit de la Cremà, molts veïns i visitants aprofiten per a demanar desitjos al foc. Alguns seguixen rituals o costums ancestrals, convençuts que les flames ajudaran a tancar etapes i a començar-ne d’altres.
Els bombers, mentres, mantenen una tradició pròpia. Abans d’eixir a cobrir les fogueres, es reunixen tots en el parc. Allí reben els companys que arriben d’altres llocs i repassen les últimes instruccions de l’operatiu.
Abans de començar el servei compartixen una cena, un moment de calmament i companyonia abans de la intensa nit que els espera. És també una manera de reforçar l’equip, clau quan s’han de prendre decisions ràpides sobre el terreny.
A les 22.00 hores sona el que descriuen com el ‘pitit d’eixida’. A partir d’eixe moment, cada unitat partix cap a la zona i els monuments que té assignats i comença el dispositiu actiu.
Quan l’última foguera es convertix en cendra i la ciutat comença a acomiadar la festa, els bombers donen també per conclosa la seua missió. L’objectiu és clar: permetre que Alacant creme, però només on ha de fer-ho.
La màgia de la Cremà naix precisament d’este equilibri. Les flames simbolitzen el final del cicle festiu, però només poden desplegar tota la seua força quan els guardians del foc garantixen que estiguen sempre baix control.
