L’empresari i mecenes José María Goñi, nascut a Barcelona en 1954, va convertir en projecte real un somni molt concret: que els qui viuen en paratges naturals recòndits o de difícil accés, especialment els xiquets, no es quedaren sense la possibilitat de llegir per falta d’una biblioteca pública pròxima. D’eixa idea van nàixer unes xicotetes biblioteques de muntanya pensades per a integrar-se en la vida quotidiana d’estos nuclis rurals i portar fins ells llibres adaptats a totes les edats.
Naixement d’un projecte que busca garantir la lectura
El somni va començar a prendre forma fa cinc anys, quan Goñi, després d’haver creat al llarg de la seua trajectòria una vintena d’empreses i de seguir al capdavant de dos d’elles, va decidir posar en marxa la Fundació Art i Paraula. Va dotar a esta entitat sense ànim de lucre amb 100.000 euros inicials i amb el temps i l’energia necessaris perquè el projecte no es quedara només en una iniciativa local, ja que en un primer moment estava centrat en Catalunya.
Cinc anys després, les biblioteques de muntanya són una realitat consolidada. A més de Catalunya, on funcionen cinc, el model s’ha estés a Aragó, amb una biblioteca; a Mallorca, amb tres; i a València, amb una altra més. En total, estos espais compten amb el suport d’una trentena de voluntaris que s’encarreguen de tasques clau perquè el servici es mantinga viu i actualitzat.
Treball de voluntariat i fons de quasi dos-cents llibres
Cada punt de lectura disposa de quasi dos-cents llibres, organitzats en tres seccions pensades per a satisfer diferents interessos: Narrativa, Poesia i Infantil i Juvenil. Els voluntaris assumixen la responsabilitat de renovar este fons cada dos mesos, de manera que els lectors troben sempre novetats i no es limiten a un xicotet lot inicial. A més, són els qui transporten el mobiliari necessari fins a estos llocs, una labor que implica desplaçaments sovint llargs per carreteres secundàries o zones de difícil accés.
Goñi explica que cada biblioteca és també una excusa per a fomentar l’activitat cultural en cada un d’estos enclavaments. La idea és que la fundació es pose al servici de les persones i col·lectius que ja dinamitzen la vida cultural local, de manera que les biblioteques de muntanya servisquen com a punt de trobada, ajuden a organitzar activitats i reforcen iniciatives que en molts pobles se sostenen amb pocs recursos.
L’empresari, que en el passat va impulsar un projecte solidari d’horts per a autoconsum a Bangladesh, ha manifestat que el seu objectiu és arribar a un centenar de biblioteques de muntanya repartides per tot el territori espanyol. Per a avançar cap a eixa meta ja ha iniciat contactes a la província d’Almeria i té previst fer el mateix amb xicotetes localitats d’Extremadura, on també detecta la necessitat de punts de lectura accessibles.
A més de la xarxa de biblioteques, Goñi ha creat un segell editorial amb el mateix nom que la fundació, dedicat íntegrament a la literatura infantil. Este segell ja ha publicat una dotzena de títols i es concep com una ferramenta més per a acostar els llibres als lectors més jóvens, amb continguts pensats per a estimular la curiositat i el gust per la lectura des d’edats primerenques.
La lectura com a avantatge per a la infància
El fundador de la fundació sosté que el xiquet que llig juga amb avantatge enfront del qual creix sense llegir, de manera similar a com qui aprén dos idiomes gaudix de més oportunitats que qui només maneja un. Si és el cas personal, assegura que la lectura va transformar la seua vida: va començar treballant com a taxista a Barcelona amb 25 anys i, a partir del contacte amb els llibres, va emprendre un recorregut que el va portar a convertir-se en empresari en sectors diversos i, més tard, en escriptor i editor.
En to distés, Goñi comenta que la falta d’hàbit lector es nota fins i tot en ferramentes quotidianes com el sistema de missatgeria WhatsApp, on, segons observa, es generen moltes enemistats per la incapacitat d’alguns usuaris per a comprendre i contextualitzar els missatges que reben o envien. Per a ell, eixe exemple il·lustra com la lectura no sols aporta coneixement, sinó que també millora la capacitat d’interpretar el que uns altres volen dir.
Goñi insistix que la seua vida no haguera sigut la mateixa sense la lectura, perquè llegir ajuda a estructurar a la persona, facilita una millor comprensió del món i obri la mirada cap al que hi ha més enllà de l’entorn immediat. Amb esta convicció, i en col·laboració amb la seua esposa, Mónica Ros i Vilanova, ha posat en marxa i sosté una fundació que compra i accepta llibres nous o usats en diversos idiomes: francés, català, gallec i basc, a més de l’espanyol. D’esta manera, les biblioteques de muntanya no sols acosten els llibres on abans no arribaven, sinó que també reflectixen la diversitat lingüística que conviu en el territori.
