Un jutjat de València ha encausat catorze persones per presumptes sobrecostos en contractes d’obres en casernes de la Guàrdia Civil a la Comunitat Valenciana, entre 2018 i 2022, entre les quals hi ha un tinent coronel que ha exercit com a interventor cap de la Unitat de Gestió Econòmica (UGE).
Segons l’autora de la investigació, titular del Jutjat de la Plaça número 3 de la Secció d’Instrucció del Tribunal d’Instància de València, les diligències practicades han revelat indicis racionals de criminalitat. Atribuïx als encausats la possible comissió de delictes de malversació, prevaricació, falsedat documental, suborn, tràfic d’influències i pertinença a grup criminal.
Entre les irregularitats detectades en els contractes d’obres públiques, la magistrada destaca el fraccionament indegut de factures per a eludir els controls administratius. També assenyala l’adjudicació reiterada de contractes a societats d’un mateix empresari i l’emissió de factures per imports molt superiors al valor real dels treballs.
En alguns casos, segons arreplega la resolució, s’haurien emés factures per treballs que ni tan sols s’han arribat a executar, la qual cosa ha incrementat el presumpte perjudici econòmic per a les arques públiques.
Un tinent coronel com a principal encausat
Entre els catorze encausats figura un tinent coronel que ha exercit les funcions d’interventor cap de la UGE en la 6a Zona de la Guàrdia Civil, amb seu a la Comunitat Valenciana. Junt amb ell, la jutgessa ha encausat també un altre agent del cos i diversos empresaris relacionats amb les obres investigades, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).
L’auto descriu indicis que apunten a una ‘supuesta red de corrupción sistémica’ liderada per este tinent coronel. Segons el document, l’objectiu hauria sigut ‘enriquecer su patrimonio inmobiliario‘ en la localitat valenciana de Siete Aguas, a través de l’execució d’obres privades en la seua vivenda.
Estes obres particulars s’haurien pagat, presumptament, a càrrec de diversos proveïdors que alhora resultaven adjudicataris dels contractes públics de la Guàrdia Civil. Així, es vinculen les relacions contractuals oficials amb possibles beneficis personals en l’àmbit privat.
Segons un informe del Servei d’Assumptes Interns (SAI) de la Guàrdia Civil, el principal investigat, identificat amb les inicials M.Á.E.T., hauria utilitzat durant dècades la seua posició com a màxim responsable de la UGE a la Comunitat Valenciana per a controlar l’adjudicació i validació de les obres en casernes.
Este control hauria afectat un grup reduït d’empresaris, que repetien en les adjudicacions, i hauria permés aplicar sobrecostos en els projectes. Segons els investigadors, estos sobrecostos haurien generat un benefici il·lícit a costa de fons públics destinats a infraestructures de la Guàrdia Civil.
En alguns contractes concrets, els informes de la Agència Valenciana Antifrau i d’Assumptes Interns de la Direcció Adjunta Operativa de la Guàrdia Civil apunten que els sobrecostos han pogut vorejar el 200 %. El perjudici global estimat ascendix, segons estes anàlisis, a desenes de milers d’euros.
Fi de la instrucció i passos següents
Davant d’estos indicis, la instructora ha acordat dictar auto de procediment abreujat, la qual cosa posa fi a la fase d’instrucció de la causa. A partir d’ara, trasllada el procediment a la Fiscalia i a les acusacions personades perquè sol·liciten l’obertura de juí oral.
Estos podran formular el corresponent escrit d’acusació, demanar el sobreseïment de la causa o, de manera excepcional, plantejar la pràctica de diligències complementàries si consideren que falten proves o aclariments.
La jutgessa ha deixat fora del procediment altres dos investigats inicialment, per als quals acorda el sobreseïment provisional en el mateix auto. La resolució està datada el 20 de juliol i pot ser recorreguda en reforma i/o apel·lació per les parts que no hi estiguen conformes.
L’auto fa referència igualment a una ‘opacidad financiera’ en l’adquisició d’algunes de les propietats immobiliàries atribuïdes al principal investigat. Segons el text, en algunes operacions s’haurien abonat quantitats en efectiu ‘sin trazabilidad bancaria ni soporte documental de origen’, la qual cosa reforça, segons la jutgessa, els indicis sobre l’origen irregular dels fons utilitzats.
