La Confederación Hidrográfica del Júcar (CHJ) ha donat per acabades les 17 obres d’emergència executades per reparar els danys de la DANA del 29 d’octubre de 2024 a la conca del Júcar, després d’haver invertit més de 220 milions d’euros, amb actuacions principalment a la província de València.
Després de més d’un any i mig de treball, l’organisme ha conclòs unes intervencions que han servit per recuperar els llits i les infraestructures danyades. A més, han reforçat la resiliència del domini públic hidràulic i han millorat la resposta davant possibles inundacions futures.
Segons ha detallat la CHJ en un comunicat, s’han gestionat més de 220 milions d’euros per la via d’urgència. Els treballs s’han concentrat sobretot en municipis valencians, encara que també hi ha hagut actuacions a zones de Teruel, Cuenca i Castellón.
El director tècnic de la CHJ, Manuel Torán, ha assenyalat que han treballat amb celeritat per complir els terminis. ‘Hem treballat a contrarellotge per acabar totes les actuacions i podem dir que hem complit els principals objectius d’estes obres d’emergència’, ha afirmat.
Torán ha indicat que s’han reparat els danys provocats per la DANA i s’ha millorat la protecció dels entorns urbans. També s’ha ampliat i millorat la capacitat de desguàs dels llits i s’ha restablit el servici en infraestructures hídriques clau, com el Canal Júcar-Turia i el Canal Camp de Túria.
Reforçar la protecció al barranc del Poyo
Les obres d’emergència han comptat amb un suport tècnic i científic destacat del Centro de Estudios y Experimentación de Obras Públicas (CEDEX). Este organisme ha col·laborat directament en la comprensió hidràulica del que va passar el 29 d’octubre de 2024.
‘Els models hidràulics que han fet ens han permés entendre el comportament dels cabals en un episodi totalment extraordinari’, ha explicat Torán. Segons ha afegit, el CEDEX també ha participat en les solucions aplicades en punts concrets.
Entre estes zones destaquen el barranc del Poyo al seu pas per Chiva i l’encauçament urbà del riu Magro en el tram d’Utiel. ‘En els dos casos, la capacitat hidràulica final s’ha ampliat de manera considerable’, ha remarcat Torán.
En la conca del Poyo, des de la cabecera a Chiva fins a la desembocadura a l’Albufera, els treballs han tingut com a objectiu reforçar la protecció davant futures inundacions. Per aconseguir-ho, la CHJ ha actuat sobre els trams més afectats per la riuada.
En estos trams s’han reparat els danys i, al mateix temps, s’ha augmentat la capacitat hidràulica del barranc per millorar el seu comportament davant nous episodis d’avinguda.
A la cabecera del barranc del Poyo, al tram urbà de Chiva, les obres han permés quasi triplicar la capacitat de desguàs del llit respecte a la situació anterior a la DANA. Així es redueix de manera notable el risc per al municipi en cas de pluges intenses.
Aigües avall, a Riba-roja de Túria, s’ha construït una mota nova que augmentarà la seguretat de la zona industrial i de les vivendes pròximes. Esta infraestructura actuarà com a barrera davant possibles crescudes sobtades.
Més endavant, a Torrent, s’han estabilitzat les vores mitjançant un sistema de bulonat i gunitat amb formigó. Esta tècnica reforça la protecció del polígon Mas del Jutge, una zona amb activitat econòmica que havia patit danys importants.
En l’últim tram, al seu pas per Paiporta, Picanya, Massanassa i Catarroja, el barranc del Poyo ha sigut objecte d’una reconstrucció integral. S’han reforçat els talussos amb escollera, geotèxtil de contenció i geocel·les amb terra vegetal i plantacions.
Esta actuació ha configurat un llit amb més capacitat de desguàs, més estable i millor preparat per afrontar noves avingudes. A més, s’ha buscat integrar les obres amb l’entorn, combinant estabilitat estructural i recuperació ambiental.
Les intervencions s’han completat amb treballs en altres barrancs i afluents de la conca del Poyo, com la rambla de la Horteta o els barrancs del Pozalet, Gallego, Señor i Peque. En tots ells s’han executat obres de reconstrucció, neteja i adequació dels llits per millorar la resposta davant futures crescudes.
Seguretat als municipis de la conca del Magre
La conca del riu Magro va ser una de les més afectades per la DANA. Les fortes precipitacions registrades a la cabecera es van traduir en cabals molt elevats que van provocar danys importants en nombrosos municipis riberencs.
Un dels objectius principals de les obres d’emergència ha sigut millorar la seguretat d’estes poblacions davant possibles avingudes futures. Per a això, s’han adaptat els llits perquè responen millor en episodis similars.
A Utiel s’ha reconstruït l’encauçament que travessa el municipi i s’ha aconseguit duplicar la seua capacitat de desguàs. Esta millora reduïx el risc d’inundació en la zona urbana.
Aigües avall, als termes d’Alfarb, Real, Carlet, l’Alcúdia, Guadassuar i Algemesí, s’han alçat escolleres i murs de gavions en la marge dreta del riu. Per a estes obres s’ha aprofitat el material obtingut durant l’adequació del propi llit.
Esta solució permetrà reduir els danys en cas de noves crescudes i alhora reforça la protecció de cultius i nuclis habitats pròxims al riu. A més, les actuacions han permés eixamplar la secció del riu.
L’augment de secció millora la capacitat hidràulica del Magre fins a la seua desembocadura al Júcar. Així es facilita l’evacuació de l’aigua en episodis de pluges intenses i es minimitzen els punts de col·lapse.
Els treballs també s’han estès a diversos afluents del Magre, com el riu Buñol. En este cas s’ha incrementat la capacitat de desguàs al seu pas pel municipi mitjançant l’eliminació de diverses edificacions a la zona de la Poza Paraíso.
Igualment, s’ha millorat el drenatge del paratge del Turche, un espai natural molt freqüentat. La retirada d’obstacles i l’adequació del llit permeten que l’aigua circule millor en episodis de pluja forta.
Les actuacions d’emergència també han inclòs la presa de Forata. Allí, la retirada de sediments ha permés recuperar la plena operativitat d’un dels seus òrgans de desguàs.
Posteriorment, s’ha reforçat la marge dreta de la infraestructura per augmentar-ne la seguretat i la resiliència davant noves avingudes extraordinàries. Estes millores són clau per garantir el seu bon funcionament a llarg termini.
Recuperar el riu Túria i les seues infraestructures
Les obres d’emergència al llarg del riu Túria s’han centrat en recuperar la funcionalitat del llit i el seu valor ambiental després de la DANA. Les solucions s’han adaptat a les característiques de cada tram.
Això ha permés recuperar la morfologia del riu, retirar els principals elements obstructius i tornar este espai natural a l’estat previ a la riuada. L’objectiu ha sigut combinar seguretat hidràulica i conservació ambiental.
Les actuacions s’han desenvolupat al llarg de més de 75 quilòmetres de llit, des de Sot de Chera fins a València, travessant deu municipis: Sot de Chera, Gestalgar, Bugarra, Pedralba, Vilamarxant, Riba-roja de Túria, Manises, Paterna, Quart de Poblet i València.
A més, s’han recuperat diversos punts del Parc Fluvial del Túria i s’han instal·lat quatre noves passarel·les per a vianants. Estes passarel·les tornen la connectivitat entre les dos vores i faciliten de nou l’accés i el gaudi d’este espai natural.
Les obres d’emergència també han permés recuperar diverses infraestructures estratègiques per garantir l’abastiment d’aigua, el regadiu i la gestió dels recursos hídrics a la conca del Júcar. Estes infraestructures són essencials per al dia a dia de milers de veïns i per a l’activitat agrícola i industrial de la zona.
