Els avistaments de meduses en les costes espanyoles han disminuït al voltant d’un 20 % en el que portem de 2026, en passar d’unes 11.300 notificacions en els huit primers mesos de l’any passat a les 9.800 d’enguany, segons dades arreplegades per l’aplicació MedusApp, tot i que la temperatura de la mar ha pujat unes dècimes de grau de manera generalitzada.
Així ho ha explicat el professor d’Ecologia i coordinador del Laboratori Marino de la Universitat d’Alacant (UA), César Bordehore. L’expert ha calculat que el 90 % dels avistaments es produïxen al litoral mediterrani i que enguany la majoria corresponen a l’espècie no urticant Cotylorhiza tuberculata, coneguda popularment com a ‘ou fregit’.
Les dades procedixen de MedusApp, una aplicació impulsada pel Laboratori Marino de la UA, amb seu a Dénia. En esta eina, els ciutadans reporten tant avistaments com picadures de meduses i, al mateix temps, reben informació actualitzada per a saber on n’hi ha presència i com prevenir-se’n quan van a la platja.
Segons Bordehore, esta participació ciutadana permet tindre una fotografia bastant detallada del que passa a la costa. Cada notificació ajuda a localitzar les agrupacions de meduses i a entendre millor la seua dinàmica al llarg de l’any.
La temperatura de la mar no explica les meduses
L’especialista ha recordat que la temperatura de l’aigua no té una relació directa amb el nombre de meduses. Ha matisat que, com a molt, la calor pot influir lleugerament en la velocitat del seu creixement, però no determina per si mateixa quantes n’arriben a les platges.
En realitat, la seua aparició en zona costanera depén de diversos factors naturals. Entre altres, del procés de reproducció i de la supervivència davant els depredadors des de finals de l’hivern i durant la primavera. També és clau que, al llarg del seu cicle vital, aconseguixen un tamany prou gran per a vore-les a simple vista.
A més, les corrents marines juguen un paper fonamental. Quan el vent i la mar arrosseguen les meduses cap a terra, augmenta la probabilitat de trobar-les a pocs metres de la riba i, per tant, que siguen notificades per banyistes i socorristes.
Bordehore ha insistit que, encara que la mar estiga més càlida, això no significa necessàriament més meduses a la vora. La combinació de reproducció, depredació i corrents acaba sent molt més decisiva en cada temporada.
Més gent a la platja, més avistaments
Segons l’expert, també influïx la presència humana en el nombre d’avisos registrats. Ha assenyalat que se’n veuen més a l’estiu perquè hi ha molta més gent a la platja observant el que passa a l’aigua.
‘La temperatura no té a vore amb les meduses. Se’n veuen més a l’estiu perquè coincidix que hi ha més gent en platja que, per exemple, en un mes de novembre’, ha relatat Bordehore, ‘quan passen més desapercebudes’.
El professor ha posat com a exemple que en mesos freds també hi pot haver meduses prop de la costa. No obstant això, amb menys banyistes i menys vigilància, és menys probable que es reporten en aplicacions com MedusApp i, per tant, que queden registrades en les estadístiques anuals.
Una de les espècies que més es poden vore en el Mediterrani és la Pelagia noctiluca. Esta medusa urticant sol aparéixer de manera sobtada, en qüestió d’un o dos dies, coincidint amb episodis en què aflora a la costa aigua profunda freda provocada per forts vents, un procés conegut com a ‘upwelling’.
Esta espècie viu habitualment a profunditats d’entre 300 i 600 metres. Quan es produïx l’‘upwelling’, eixes aigües més fredes i amb meduses s’eleven i es desplacen cap al litoral, de manera que aquests animals arriben de colp molt prop de la riba, per sorpresa dels banyistes.
‘En tot cas, les poblacions de meduses pugen i baixen cada any sense una causa aparent i de manera natural’, ha subratllat l’expert de la UA. Segons ha apuntat, en alguns casos este comportament respon a una major o menor depredació i, de nou, la temperatura ‘només pot influir en què cresquen un poc més ràpid’.
Per això, ha defensat la importància de continuar arreplegant informació any rere any. A través d’eixes dades es poden comparar temporades, detectar patrons i millorar els avisos als banyistes quan es produïxen concentracions importants en punts concrets de la costa.
