Un bust de l’època altoimperial romana, datat entre els segles I i II després de Crist, ha sigut trobat durant les obres de regeneració de la platja de l’Almadrava, a Alacant. La peça, de marbre blanc i gran qualitat artística, ha aparegut en una zona ja reconeguda com a jaciment arqueològic, on amb anterioritat s’havia documentat l’existència d’una vila romana.
Troballa en les obres de regeneració de la platja
L’ajuntament ha explicat que, en tractar-se d’una actuació sobre una àrea amb restes arqueològiques conegudes, el primer pas de les obres de regeneració de la platja de l’Almadrava ha sigut realitzar una excavació preventiva. Este tipus d’intervenció busca localitzar i protegir possibles vestigis abans que la maquinària pesant puga danyar-los. En el transcurs d’estos treballs, i en una zona limítrofa a la vila romana ja identificada, s’ha localitzat l’escultura.
La regidora de Cultura, Nayma Beldjilali, ha descrit la peça com un cap romà de gran qualitat artística i en un òptim estat de conservació que, segons els tècnics, representaria probablement a la deessa Venus. La responsable municipal ha subratllat que podria tractar-se d’un de les troballes més importants d’una escultura romana en la història de la ciutat d’Alacant i de la seua província, tant pel seu estat de conservació com pel seu valor artístic i simbòlic.
Segons ha detallat Beldjilali, el cap s’ha trobat integrada en el context de l’excavació vinculada a la regeneració de la platja. El fet que aparega en un entorn on ja s’havia localitzat una vila romana reforça la interpretació que formaria part del patrimoni domèstic d’un personatge destacat. La regidora ha apuntat que degué estar a casa d’algun ciutadà romà de rellevància, la qual cosa suggerix un cert nivell de riquesa i prestigi social en l’assentament costaner de la zona.
El cap de Patrimoni Integral de l’ajuntament, José Manuel Pérez Burgos, ha precisat que el bust presenta un pentinat d’influència hel·lenística, amb el cabell ondulat, arreplegat cap arrere i amb ratlla al mig. Este tipus de representació seguix un model idealitzat utilitzat per a divinitats com l’Afrodita grega o la Venus romana, un tret que reforça la hipòtesi que la figura està vinculada al culte o al prestigi associat a estes deesses.
Vinculació, cronologia i dimensions
La cronologia de la peça, mancant un informe més exhaustiu, s’emmarca entre el segle I i el segle II després de Crist tant pel seu estil com pel context en el qual ha sigut localitzada. Es tracta del període altoimperial, una etapa en la qual es van difondre àmpliament els models artístics inspirats en la tradició grega i en la qual les elits romanes van incorporar a les seues cases escultures de déus i personatges idealitzats com a símbol de refinament cultural.
Segons les dades facilitades pel consistori, el cap mesura 22,22 centímetres d’alt i 19,78 centímetres d’ample. Per les seues proporcions i acabat, a priori correspondria a una escultura pensada per a ser exhibida a l’interior d’una vivenda, col·locada sobre una peanya a les cases patrícies romanes. Este tipus de busts decoratius tenien també un component representatiu, ja que evidenciaven el nivell econòmic i l’adhesió als models culturals de Roma dels qui els posseïen.
Context històric i significat
Els responsables municipals han recordat que l’època de l’emperador Cèsar August va suposar una forta expansió de les fronteres de l’Imperi Romà i l’inici de l’anomenada Pax Romana, un llarg període d’estabilitat política que va afavorir la prosperitat econòmica i una notable efervescència cultural. En eixe context, la figura de Venus, i la seua equivalent grega Afrodita, va adquirir un pes simbòlic especial: era considerada la mare del poble romà i representava l’amor, la bellesa i la fertilitat, valors molt presents en l’imaginari col·lectiu de l’època.
La troballa del bust a la platja de l’Almadrava encaixa en este escenari històric, ja que mostra com els models artístics i religiosos de Roma van arribar també als enclavaments costaners de l’actual província d’Alacant. La presència d’una vila romana i d’una escultura d’estes característiques indica que en la zona habitaven famílies amb recursos suficients per a incorporar a les seues residències obres d’art vinculades a les divinitats més prestigioses del panteó romà.
