MADRID, 26 (EUROPA PRESS)
Més de 10.400 persones han mort o desaparegut en les fronteres espanyoles el 2024, una mitjana de 30 persones al dia i convertix a 2024 en el més mortífer. Així es desprèn de l’informe ‘Monitoreo Dret a la Vida 2024′, de l’organització Ca-minando Fronteras en el qual realitza una anàlisi de les rutes migratòries en la Frontera Occidental Euroafricana, que abasta la frontera marítima i terrestre entre Espanya i la franja costanera des del sud de Senegal fins a Algèria.
En este informe es recopilen dades de primera mà sobre les persones mortes i desaparegudes en els encreuaments fronterers durant este últim any. Les xifres que arreplega la investigació assenyalen que des de gener del 2024 han mort 10.457 persones, 30 persones al dia, de les quals 421 van ser dones i 1.538 xiquets, xiquetes i adolescents (les xifres que apareixen en l’informe es van tancar el dia 15 de desembre). Estes dades fan que 2024 s’haja convertit “en el més mortífer des que es tenen registres en l’organització”.
L’informe oferix una anàlisi de 293 tragèdies ocorregudes en les diferents rutes migratòries. Entre estos casos, es va realitzar un seguiment especial a 131 embarcacions que van desaparèixer sense deixar rastre.
La ruta Atlàntica cap a les Illes Canàries es manté com la més letal a nivell mundial (9.757 víctimes). El 2024, s’ha observat un notable increment d’eixides des de Mauritània, consolidant-se com el principal corredor migratori cap a les Illes (6.829 víctimes).
A més, s’han consolidat rutes especialment perilloses, com la ruta Atlàntica cap a la illa del Ferro o la ruta algeriana cap a Balears, considerades entre les més riesgosas a causa de la longitud i a la dificultat dels trajectes.
L’augment de víctimes està directament relacionat amb factors com l’omissió del deure socórrec per sobre de la protecció al dret a la vida, la prevalença de polítiques d’externalització de fronteres que vulneren els drets humans de les persones migrants, la falta d’activació o la tardança en els operatius de recerca i de rescat, fins i tot quan es tenia la posició de les embarcacions, així com la criminalització de les persones en moviment.
La investigació revela pràctiques que afecten directament al dret a la vida de les persones en els encreuaments migratoris. Aquestes inclouen condicions d’extrema vulnerabilitat que les porten a embarcar-se en viatges altament perillosos: l’ús d’infraembarcacions, eixides en condicions meteorològiques adverses, l’escassetat d’aigua i aliments, i materials de navegació insuficients.
“Estes xifres evidencien un fracàs profund dels sistemes de rescat i de protecció. Més de 10.400 persones mortes o desaparegudes en un sol any és una tragèdia inadmissible. Urgim al fet que es prioritze la protecció del dret a la vida, es reforcen les operacions de recerca i rescat, i es garantisca la justícia per a les víctimes i les seues famílies”, ha declarat Helena Maleno, coordinadora de la investigació.
Des del 2007, el Col·lectiu Ca-minando Fronteras gestiona una línia telefònica d’alertes operativa les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. A través d’este servici es reben informacions i alertes de persones que es troben en perill en les fronteres. Tota esta informació se centralitza en l’Observatori de Drets Humans, creat el 2014, que alberga una base de dades amb les alertes que es reben d’embarcacions en risc en el mar i un registre de persones mortes i desaparegudes, construïda amb l’aportació de familiars i comunitats migrants.
“Des de Ca-minando Fronteras som conscients que les xifres de persones mortes i desaparegudes en la zona d’intervenció podrien ser majors. El que sí sabem amb certesa és que no són menys que les dades que aportem en esta investigació. Seguirem treballant incansablement per la memòria, la justícia i la reparació de les víctimes i de les seues famílies”, ha afirmat Helena Maleno.
