VALÈNCIA, 12 (EUROPA PRESS)
Els rius de la vida de Carolina Caycedo recorren l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) amb la primera exposició a Europa de l’artista colombiana, que reunix les instal·lacions, dibuixos, performances, fotografies i vídeos realitzats durant els seus últims vint anys de trajectòria.
La mostra ‘Terra dels amics’ –que es podrà visitar a partir d’aquest dijous i fins al 13 d’octubre– està coproducida amb l’Artium Museoa de Vitòria-Gasteiz i incorpora una nova producció de Col·lectiu Cambalache, un dibuix de gran format que reivindica les lluites “polítiques” i “ambientals” del poble sahrauí.
Així, en la seua primera exposició a Europa –que s’ha presentat el dimecres la directora adjunta de l’IVA, Sonia Martínez, en companyia de la directora general de Patrimoni Cultura, Pilar Tébar, una de les comissàries, Catalina Lozano i la pròpia artista– compartix una gran part del seu treball, que gira entorn de la seua investigació sobre els moviments socials i les organitzacions comunitàries que s’oposen a la construcció d’infraestructures energètiques en diferents llocs del món.
Els rius cobren gran protagonisme al llarg de l’exposició on apareixen representats en múltiples formats. En la sèrie d’instal·lacions penjants ‘Retrats de l’aigua’, que al·ludixen als rius Santa Ana i Sant Gabriel, a Estats Units. L’artista crea retrats de rius com a entitats vives que, segons afirma, “apunten a la descolonització de la mirada, una crítica a la representació de la naturalesa a través del paisatge com alguna cosa extern a nosaltres i no com a subjecte polític”.
El títol de la mostra, ‘Terra dels amics’ és el nom ‘muisca’ del riu Yuma, un dels cossos d’aigua més importants de Colòmbia. Encara que el treball de Caycedo s’ha desenvolupat en diferents contextos, el riu ha sigut central per a la praxi de l’artista. “Els rius són per a Caycedo un ben comú que heretem, del que fem part, que hem de cuidar i passar a la següent generació”, ha assenyalat Sonia Martínez.
Així, el títol de l’exposició també dona nom a dues obres de l’exposició: un gran mural realitzat amb imatges obtingudes per satèl·lit que mostra l’impacte provocat per la construcció d’una gran presa en el riu i és també el títol d’un vídeo en el qual l’artista segueix a persones de la comunitat afectades per aquesta infraestructura, especialment camperols.
“PODEM GENERAR UN CANVI”
No obstant això, lluny de considerar-se a si mateixa com a activista política, es definix com una artista que sent la responsabilitat d’acostar-se a l’assenyalaments i creu que “sempre hi ha camp per a més incidència crítica” i que “des de qualsevol disciplina podem recolzar i acompanyar els processos de canvi”.
“Jo no em considere una activista política. Soc artista i m’ha costat moltíssim com a dona de color ser respectada en el món de l’art. A més sent que l’activisme és una paraula que ens lleva agència, com que només els activistes poden fer un canvi i això no és veritat, des de qualsevol posició cultural, siga la posició que tenim com a mediadors, muntadors, comissaris, administradors o artistes, dins del camp cultural podem generar un canvi”, ha assenyalat.
En este sentit, ha agregat: “En països com el meu els activistes els maten i jo mai he rebut una amenaça de mort pel treball que faig, llavors estic molt lluny d’aquest línies de front. Sí acompanye i sent que estic molt prop d’elles, però mai he sentit i he estat en perill per parlar i dir el que pense”.
Així mateix, ha indicat que busca que les seues obres tinguen “molts punts d’entrada” perquè el públic puga comprometre’s amb les idees. Un dels temes que destaca és el de l’espai públic que ho comprèn, no només des d’un context urbà, sinó també rural al com pertanyen els rius.
Així, Carolina Caycedo s’acosta a temes globals com l’escalfament global, que ens afecten a tots com a societat, des del local. “En l’exposició de sobte puc veure unes històries molt particulars que venen de Colòmbia o que venen des de la meua pròpia pràctica personal però això es pot aplicar a qualsevol context”, ha apuntat.
Durant la seua estada a València ha pogut conèixer “els processos de l’Horta, que són processos històrics, i em ressonen a altres processos a Llatinoamèrica, en tots dos entenem la importància de la cura de la terra i la producció d’alimentació sana”. Encara que aquest tema no està explícitament en l’exposició, “hi ha molts punts d’entrada per a poder pensar i espere que l’audiència local reflexione sobre les seues aigües i els seus rius”.
APROXIMACIÓ A ALLÒ GLOBAL DES DEL LOCAL
Per la seua banda, la comissària, Catalina Lozano, ha explicat que el treball en comunitat és un altre dels aspectes claus de Carolina Caycedo. “Des de començaments de la seua trajectòria s’ha interessat, ha participat i generat formes de treball i intercanvi col·lectives, primer com a membre del Col·lectiu Cambalache i després en diversos projectes”, ha subratllat.
És el cas de ‘Caminem juntes’ (2010), una carpa-instal·lació formada per peces de roba donadas i cosides per habitants de la ciutat de León que s’exhibix en la mostra.
En una altra part de la sala sobreixen unes escultures penjants de gran format realitzades amb xarxes de pesca de les comunitats locals. Així, a través del seu estudi i del seu treball de camp amb comunitats afectades per grans infraestructures i altres projectes extractius, “contribuïx a la construcció d’una memòria ambiental com a espai imprescindible per al clima i la justícia social”, ha assenyalat Lozano.
Finalment, la directora adjunta de l’IVAM ha indicat que una obra de l’exposició es durà a terme el dia de la inauguració, ‘Més enllà del control, junt amb Alba Teresa Higuera Buitrago, Claudia García Giraldo, Erika Paez Manjarrés, Leonora Castaño Caro, Luisa Roldán Giraldo i María Esperanza Ramírez de la Colectiva de Dones Refugiades, Exiliades i Migrades.
