Por, tristesa, alteració de somni i ansietat, principals problemes dels xiquets i adolescents afectats per la dana

Un estudi arreplega les necessitats més urgents de les famílies damnificades

VALÈNCIA, 28 (EUROPA PRESS)

La majoria de les famílies afectades per la dana de finals d’octubre reporten canvis emocionals o de comportament en els xiquets i adolescents i assenyalen la falta d’accés a servicis psicològics, segons l’informe ‘Anàlisi de necessitats en el sector de l’educació i protecció de la infància després de la dana’ publicat per Eduque, Entreculturas, Pla International i Save the Children amb el suport de la Xarxa Interagencial per a l’Educació en situacions d’Emergència (INEE).

D’acord a esta anàlisi, el 80% de les famílies reporta canvis emocionals o de comportament en els xiquets, xiquetes i adolescents després de la dana. Entre els problemes més comuns es troben la por (42%), la tristesa (36%), les alteracions del somni (28%) i l’ansietat (23%).

L’estudi es basa en una enquesta realitzada a 98 famílies que viuen en les zones més afectades per la dana (aproximadament 400 persones, de les quals la meitat són xiquets i xiquetes) a la fi del 2024. A partir de les seues respostes, les organitzacions impulsores del projecte posen de manifest que els efectes psicosocials i en l’educació de la infància i l’adolescència en les zones afectades són preocupants.

En concret, el 32% de les famílies consultades identifica com a prioritat el suport psicosocial a la infància, mentre el 68% apunta a la falta d’accés a servicis psicològics assegurances. Les barreres més esmentades inclouen la falta de transport, el desconeixement sobre recursos disponibles i la priorització de necessitats bàsiques com la neteja o l’accés a servicis essencials.

La necessitat més urgent per a les famílies és la creació d’espais segurs per al desenvolupament i joc dels menors, fins i tot per davant de l’ajuda financera (34%).

CONSEQÜÈNCIES DEVASTADORES EN EDUCACIÓ

En matèria educativa, l’estudi recorda que la interrupció de l’ensenyament ha sigut “devastadora”, ja que uns 40.000 menors van veure interrompuda la seua educació a causa del tancament d’escoles i més de 24.000 van ser reallotjats en altres centres. Això suposa sobrecàrrega educativa, desajustaments curriculars i desafiaments emocionals davant del trauma i els canvis.

L’informe arreplega la visió dels centres educatius, que sol·liciten tallers grupals, espais de suport psicològic individual, activitats lúdiques i programes de suport emocional continuat per a les famílies.

“Seguim en el nostre centre, però en condicions precàries, amb la meitat de la planta baixa inutilitzada. Huit aules i tallers romanen fora d’ús, afectant greument a les nostres activitats educatives”, apunta la direcció d’una de les escoles participants en el projecte.

“Els xiquets i xiquetes afectats seguixen necessitant suport psicològic i emocional tres mesos després de la catàstrofe. És imprescindible formar i recolzar al professorat de forma contínua perquè puga fer este acompanyament”, afirma la directora general d’Eduque, Pilar Orenes.

“En situacions d’emergència, l’educació és el primer dret que es perd i el que més tarda a recuperar-se. Per este motiu, en este dia, no podem ni devem mirar a un altre costat i ignorar que l’educació és un dret fonamental dels xiquets i xiquetes en qualsevol situació. Hem de tenir clar que l’educació no només contribuïx al desenvolupament acadèmic de les persones, sinó també al seu creixement i benestar vital, social i emocional, molt especialment en moments de crisis com els ocorreguts recentment”, manifesta el director executiu d’Entreculturas, Ramón Almansa.

“Esta emergència ha tingut un impacte profund en la infància i l’adolescència, especialment en la més vulnerable, tant en el seu accés a l’educació com en el seu benestar emocional. És fonamental que els xiquets, xiquetes, adolescents i joves afectats reben suport psicosocial, en espais segurs adaptats a la seua edat i amb enfocament de gènere, que tinguen accés als mecanismes de protecció i que les seues veus i experiències es tinguen en compte en la reconstrucció”, explica la directora de Pla International, Concha López.

“Hi ha milers de xiquets i xiquetes que no han conegut una altra cosa que viure en una constant emergència, per la qual cosa necessiten de forma urgent atenció psicològica. És fonamental tractar la salut mental de xiquets i xiquetes ara per a evitar problemes majors en el futur”, assenyala Rodrigo Hernández, director de Save the Children a la Comunitat Valenciana.

“Les emergències afecten profundament a la infància i l’adolescència, pertorbant les relacions familiars i la cohesió social, i creant sentiments d’aïllament, incertesa, por i pèrdua. Això pot provocar una deterioració de l’aprenentatge, del comportament i de la salut física i mental per a tota la vida. Per això és imperatiu que docents, famílies, autoritats locals i nacionals, i qualsevol altre personal educatiu es coordinen per a respondre, de manera intencional i coherent, amb accions de suport psicosocial pràctiques i de qualitat en l’educació”, expressa la coordinadora de la comunitat de parla hispana de la INEE, Laura Tiana.

RISCOS ADDICIONALS PER A la INFÀNCIA

D’altra banda, l’estudi indica com la dana ha exposat als menors a riscos relacionats amb la seguretat i benestar, com a desplaçaments, pèrdua de persones cuidadores i experiències traumàtiques.

En xifres, el 21% de les famílies enquestades mostra preocupació per l’augment de la violència infantil, la discriminació i les tensions socials en els seus municipis.

Per tot això, les organitzacions criden a les administracions i a la societat a garantir que els drets de la infància siguen protegits abans, durant i després d’emergències climàtiques, una realitat cada vegada més present en les nostres vides.

Aposten així per garantir l’accés segur i equitatiu a servicis psicològics i psicosocials; rehabilitar i preparar les infraestructures educatives per a assegurar la continuïtat del dret a l’educació; promoure espais segurs per al desenvolupament, joc i aprenentatge dels xiquets i xiquetes, i establir programes de suport emocional integrals que involucren a les famílies i a les comunitats.

ÚLTIMES NOTÍCIES