VALÈNCIA, 10 (EUROPA PRESS)
La secció tercera de l’Audiència Provincial de Valencia ha absolt a una dona, mèdica, de falsificar certificats de vacunació de Covid per a una família coneguda seua que volia viatjar a EUA en plena pandèmia.
La metgessa s’enfrontava a una pena, tal com li reclamava la Fiscalia, de quatre anys de presó per un delicte continuat de falsedat de document públic i el pagament per una multa de 7.200 euros, encara que en elevar les conclusions a definitives va assenyalar que acceptaria una pena de tres anys de presó en suprimir la continuïtat de la falsedat. La defensa reclamava, per la seua banda, l’absolució.
El tribunal considera provat que la facultativa, defensada pel lletrat Francisco Regalado, va modificar la història clínica de la família –quatre integrants– perquè apareguera l’administració de la vacuna, però no els certificats, i tot això fora de la seua comesa funcionarial.
És a dir, els jutges acullen l’argument de la defensa que la metgessa no podia ser considerada com a funcionària pública perquè l’administració de vacunes no era competència seua, amb el que no hauria pogut cometre el delicte de falsedat documental que li imputava la Fiscalia.
Amb tot, l’Audiència dona com provat que la metgessa va modificar “de manera mendaz” l’estat vacunal dels quatre pacients “però sobre una activitat assistencial aliena a la seua comesa funcionarial conformement a la praxi assentada entre professionals sanitaris”. Això dona lloc a l’atipicitat del comportament de la metgessa “malgrat el raonablement reprotxable del procedir”, postil·la.
La sanitària va defensar durant el juí que no havia falsificat els certificats i va assegurar que només havia demanat per a la família la vacuna Pzifer per fer-los un favor, perquè els fills eren autistes i la mare tenia una malaltia autoinmune i era la marca que tenia menys efectes secundaris.
Els fets es remunten a la matinada del 21 al 22 de novembre, quan la dona estava de guàrdia en un centre de salut d’Aldaia. Sabent que un pacient, coneguda seua, no volia inocular-se la vacuna contra la Covid, va dur a terme el registre en la seua història clínica de l’administració de la vacuna, administració que no s’havia dut a terme.
El registre ho va fer, segons la resolució de la sentència, accedint al sistema informàtic per a la gestió sanitària de la Generalitat, Abucasis, i aprofitant que l’ordinador amb la targeta d’identificació d’una infermera es trobava encès.
Per a l’anotació del registre de pauta de vacuna implantada, la metgessa va haver de generar prèvia cita d’assistència del pacient al centre de salut en el servei de guàrdia. No va poder culminar el procés de cita en este moment perquè l’ordinador va demanar la contrasenya de seguretat de la targeta.
Davant de l’inconvenient sorgit i procedint amb la mateixa intenció i coneixement respecte dels pacients, va passar a valer-se de la seua pròpia targeta d’identificació en un ordinador diferent dins de mateix centre de salut i va dur a terme el registre de l’administració de la vacuna en la hisotira clínica de cadascun d’estes tres pacients sabent que no els havia sigut aplicada ni ho anava a ser.
Així mateix, i des del seu ordinador, va concloure el procés d’alta de registrat de vacuna del Covid a la cambra pacient amb la creació de cita per a assistència a la guàrdia que atenia la metgessa.
Els quatre pacients eren membres d’una mateixa família i coneguts de la metgessa, i necessitaven disposar de certificat de vacunació Covid per a poder viatjar fora d’Espanya, en concret, a EUA. Com a conseqüència d’estos fets, la metgessa va ser acomiadada de l’hospital en el qual prestava els seus servicis, l’àrea dels quals de cobertura sanitària abastava el centre de salut d’Aldaia.
