**València, 17 (EUROPA PRESS)**
L’escriptora **Ana Campoy** afirma que el cop d’estat de Franco del 1936 representa **”la gran ferida del nostre país”**. Segons ella, les conseqüències d’aquesta violència es perpetuen i hem heretat aquest dolor a través de les generacions. Al finalitzar la dictadura, es va establir un **”pacte de silenci”** a Espanya, i quan va arribar la democràcia, la **”teràpia de grup”** no es va dur a terme, deixant un forat en la consciència col·lectiva.
D’aquesta decepció i les **”històries que estan per contar”**, neix ‘El paracaidista’ (Las afueras), la seva primera obra destinada al públic adult. La novel·la proposa una **reflexió sobre la memòria** i com la violència persisteix i s’expandeix amb el pas del temps.
Campoy, que va néixer a **Madrid** però actualment resideix a **València**, elabora un relat amb una **prosa exquisida** i un **”aroma de mitologia clàssica”**. En ella, evoca figures com Antígona, portant el lector cap a les destinacions tràgiques de les dones que han viscut en silenci.
Ambientada en la dura **postguerra**, ‘El paracaidista’ recopila veus de mares, esposes i filles que, malgrat l’opressió, han continuat parlant i se sentint a les seves terres i llars. La caiguda d’un paracaigudista marcarà un canvi crucial en la vida dels protagonistes, establint un pont entre el seu passat i un possible futur més esperançador.
La intenció de Campoy és mostrar el **silenci** que van patir les dones durant la dictadura, un silenci que es reflecteix en les incapacitats d’alguns dels seus personatges. A través d’aquestes veus, ressaltarà un **dolor compartit**, que es manté viu a les famílies i que ressonarà amb els lectors.
Segons Campoy, **”la generació dels meus pares estava ocupada a curar la seva pròpia repressió i reconstruir el país, i ara nosaltres, sense les càrregues de la dictadura, podem començar a explicar aquestes històries que esperen ser narrades”**.
Per fer conscients els joves de la realitat històrica, advoca per una explicació des d’una perspectiva **empàtica**, creient que aquesta és la manera per a comprendre els errors del passat. **”La necessitat és educar en l’empatia, un antídot contra la intolerància i el pensament individualista”**, argumenta.
Campoy creu que la literatura és clau en obrir converses sobre la història, ja que **”ens ajuda a entendre qui som”**. Compara els llibres amb **”missatges en una botella”** que ressonen a través del temps, i cita l’obra de **Stefan Zweig**, ‘El món d’ahir’, com un exemple de com la literatura pot ser d’actualitat any rere any.
**Ana Campoy** és reconeguda com una destacada **escriptora i periodista cultural**. Amb una formació en Comunicació Audiovisual i més d’una desena de llibres de literatura infantil al seu nom, ha rebut premis com el **Premi Fundació Cuatrogatos 2022** i el **White Ravens**, i la seva obra ha trobat eco a diversos països, incloent França, Xina i Itàlia.
