Des de 2014, quan Pedro Sánchez, secretari general del PSOE, va prometre acabar amb els aforaments dels càrrecs públics, la mesura no ha aconseguit materialitzar-se a nivell nacional, malgrat la seua reiteració en discursos i un avantprojecte de reforma constitucional aprovat en Consell de Ministres en 2018.
La recent polèmica a Extremadura, on el secretari general del PSOE regional, Miguel Ángel Gallardo, va assumir la seua acta de diputat mentres està sent investigat, ha posat novament en el focus la controvèrsia sobre els aforaments, ja que la seua condició retardarà el procés judicial obligant a elevar el seu cas al Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura.
Modificacions en l’Estatut d’Autonomia
Gallardo ha plantejat modificar l’Estatut d’Autonomia per a eliminar l’aforament, proposta que ha sigut resposta amb la petició de la presidenta autonòmica, María Guardiola, que renuncie primer a eixe privilegi per a avançar en canvis normatius.
Història i promeses incomplides
Encara que els socialistes van proposar en 2013 una reforma constitucional que incloïa limitar els aforaments, i Pedro Sánchez va confirmar esta postura en 2014 i 2019, les reformes no s’han concretat, i l’impuls per a suprimir este privilegi ha perdut força en el Congrés.
Avanç de les comunitats autònomes
En contrast, sis comunitats autònomes – Canàries, Cantàbria, Múrcia, Balears, Aragó i La Rioja – han avançat en reformes estatutàries per a eliminar o restringir els aforaments. Canàries va ser pionera en 2018, i La Rioja encara espera la ratificació parlamentària per a la seua reforma. Altres regions han debatut la qüestió, però sense acord definitiu.
Funció i controvèrsies de l’aforament
L’aforament, establit en la Constitució per a protegir presidents, diputats i senadors enfront de pressions polítiques i garantir la seua independència, limita la capacitat d’enjudiciament penal sense autorització prèvia de les seues cambres o el Tribunal Suprem. No obstant això, la seua actual interpretació i aplicació han generat crítiques per privilegiar a uns certs càrrecs públics i retardar processos judicials.
El debat actual
El debat continua obert sobre la necessitat i abast dels aforaments a Espanya, amb propostes per a suprimir-los totalment o limitar la seua aplicació, buscant equilibrar protecció institucional i responsabilitat legal.
