Investigadors de l’Institut d’Investigació Sanitària Incliva, dependent de l’Hospital Clínic de València, han publicat un estudi que demostra com les experiències adverses durant la infància i adolescència afecten el volum del tàlem en pacients que patixen un primer episodi psicòtic (PEP).
L’estudi, liderat pel doctor Juan Nácher, catedràtic de la Universitat de València i cap del Grup d’Investigació en Psiquiatria i Malalties Neurodegeneratives, va ser publicat en la revista Progress in Neuropsychopharmacology and Biological Psychiatry. Destaca la influència de situacions com el maltractament, abandó o assetjament en l’aparició de trastorns psiquiàtrics greus, incloent-hi psicosis i esquizofrènia.
Equip multidisciplinari
Un equip multidisciplinari conformat per experts en psiquiatria, neurobiologia, genètica, neuroimatgeria i psicologia ha desenrotllat esta investigació, la rellevància de la qual radica a comprendre com les adversitats primerenques alteren el desenrotllament cerebral, causant canvis en els circuits neuronals que deriven en alteracions del comportament i la cognició.
Alteracions en regions cerebrals
Es van identificar alteracions estructurals en diferents regions cerebrals de pacients amb trastorns psicòtics, especialment en el tàlem, una regió clau per a la coordinació i sincronització cerebral. En este sentit, investigacions prèvies amb models animals van mostrar alteracions importants en neurones inhibidores del tàlem, que són fonamentals per al seu funcionament.
Estudi en pacients amb primer episodi psicòtic
Per a avaluar si eixes alteracions es presenten des de l’inici de la malaltia, es va realitzar un estudi amb pacients que van experimentar un primer episodi psicòtic i controls sans d’igual edat. Es van sotmetre a ressonàncies magnètiques estructurals de 3 Tesla i avaluacions psicològiques, incloent-hi qüestionaris sobre trauma infantil.
Resultats volumètrics
Els resultats van evidenciar una reducció volumètrica general en el tàlem i els seus nuclis específics, com el lateral posterior, geniculat lateral, geniculat medial, ventrolateral, centromediano, anteroventral, mediodorsal i pulvinar. Alguns d’estos nuclis estan relacionats amb la percepció sensorial, especialment vista i oïda, i podrien estar vinculats amb les al·lucinacions freqüents en els pacients amb psicosis.
Funcions cognitives afectades
Altres nuclis afectats participen en funcions cognitives superiors, que també es veuen compromeses en estos trastorns. Es va observar una associació rellevant entre experiències adverses en la infància, com la desatenció, i la reducció del volum del tàlem i alguns nuclis.
Alteracions en expressió genètica
A més, l’estudi va detectar alteracions en l’expressió genètica relacionada amb la plasticitat neuronal del tàlem i la psicosi, correlacionant estos canvis amb les anomalies en la volumetria talàmica.
Integralitat de l’estudi
Este és el primer treball que integra dades de neuroimatgeria, expressió gènica i l’impacte d’experiències adverses primerenques en la psicosi inicial. Les troballes vinculen directament el volum reduït dels nuclis talàmics amb adversitats infantils i destaquen canvis moleculars que podrien ser clau per a futurs tractaments.
Impacte i futur dels resultats
Este avanç contribuïx a una millor comprensió del desenrotllament i els mecanismes neurobiològics subjacents en trastorns psicòtics, emfatitzant la importància de la detecció i prevenció de factors adversos en la infància per a reduir riscos psiquiàtrics greus.
