La Guàrdia Civil ha subratllat la total absència d’avisos per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) durant la crescuda extraordinària de la rambla de Poio el passat dia de la DANA. Segons el seu informe, entre les 16.15 i les 18.43 hores no es va emetre cap alerta, a pesar que el cabal va aconseguir un volum crític de 1.683 metres cúbics per segon.
Este document oficial de 220 pàgines, entregat a la jutgessa encarregada del cas, assenyala que la falta de comunicacions oportunes revela una evident carència en el control del sistema de monitoratge de la rambla, just en un moment crític per a la gestió d’emergències.
A més, l’anàlisi de les crides de ciutadans al 112 indica que les primeres alertes per inundacions van arribar molt abans que la comunicació oficial a la població, que no es va difondre fins a les 20.11 hores. La tragèdia es va reflectir en les estadístiques: dels 228 morts en el desastre, 192 van ocórrer en municipis afectats directament pel barranc de Poio.
Qüestionaments sobre la gestió de la CHJ
Respecte al maneig de la crisi, la Guàrdia Civil planteja interrogants sobre la tardança a validar i remetre alertes de superació de llindars de cabal, un procés manual que no va ser dut a terme a temps per part dels tècnics responsables.
Només a les 18.43 hores es va remetre un correu informatiu a la Delegació del Govern i al Centre d’Emergències de la Generalitat, reconeixent la crescuda ràpida i la superació simultània de diversos nivells d’alerta.
Fonts addicionals, com a dades de Aemet i les anomenades al 112, també estaven disponibles per a coordinar una resposta eficient, però la falta de comunicació oportuna als centres d’emergència va complicar l’actuació enfront de la catàstrofe.
Dades imprecises i retards en els avisos
Un altre aspecte crític assenyalat en l’informe és la incertesa sobre si el Centre d’Emergències va rebre en temps real les dades precises de precipitacions arreplegats per sistemes automàtics de Aemet, atés que els butlletins d’avís roig es van comunicar amb demora respecte a l’inici previst de l’esdeveniment.
Anomenades ciutadanes com a indicatiu de l’emergència real
L’informe fa un desglossament detallat de les anomenades al 112, que evidencien el desborde progressiu en diverses localitats. A Requena, la primera crida va ser a les 12.30 hores, seguida per Utiel a les 14.10, Turís a les 16.30 i altres poblacions afectades durant la jornada.
Paiporta, considerada la zona zero del desastre, va concentrar 162 crides, 130 d’elles per a rescats, i la primera alerta sobre el desbordament del Pedrís es va registrar a les 18.32 hores, marcant l’inici de la tragèdia que s’aveïnava.
En Catarroja i Picanya les alertes no van deixar d’arribar, encara que curiosament no es van registrar avisos sobre l’arrossegament de quatre ponts en eixa última localitat.
Les víctimes de la crescuda
El desglossament de morts mostra que la majoria, 192 persones, van perdre la vida en municipis travessats pel barranc de Poio. Destaquen Paiporta amb 46 defuncions, seguida de Catarroja, València (pedania de La Torre), Alfafar, Sedaví, Massanassa, Picanya, Torrent i Benetússer.
A més, 15 víctimes van ser del llit del Magre, 10 del de l’Albufera, 8 del Túria i 3 desapareguts van ser considerats legalment morts.
Estes xifres posen de manifest la magnitud de la catàstrofe i la importància de millorar protocols d’alerta i resposta per a evitar futures tragèdies de naturalesa similar.
