Després de dos anys marcats per una intensa sequera, la primavera de 2025 ha portat un alleujament per a l’agricultura espanyola gràcies a abundants pluges. No obstant això, esta millora ha tingut un cost important, ja que el camp ha patit l’impacte sever de nombroses tempestes de pedra.
En el primer semestre de l’any, les indemnitzacions previstes per a compensar els danys en el sector agropecuari van aconseguir els 431,66 milions d’euros, la qual cosa representa un increment del 7,3% en comparació amb el mateix període de 2024.
Una anàlisi detallada revela que la superfície agrícola afectada per sinistres es va situar en 940.643 hectàrees, un 13% menys que l’any previ. D’igual forma, el nombre total de sinistres va disminuir un 4,3%, comptabilitzant-se 765.638 incidents entre gener i juny.
Esta disminució en les xifres de sinistres i superfície perjudicada, juntament amb l’augment en les indemnitzacions, indica que els episodi climàtics han sigut més greus, causant danys de major magnitud.
Ramaderia i cultius afectats
En el sector ramader, es van registrar prop de 700.000 sinistres, predominant casos relacionats amb la retirada i destrucció d’animals. Malgrat la quantitat d’incidents, les indemnitzacions previstes per a esta branca ascendixen a només 77 milions d’euros.
D’altra banda, els cultius més perjudicats per les adversitats climàtiques de 2025 van ser els fruiters, amb indemnitzacions que ja superen els 117,57 milions d’euros. Li seguixen els cultius herbacis, amb 88,35 milions, i la producció de raïm destinat al vi, que acumula 42,41 milions en compensacions.
Evolució climàtica i danys durant el semestre
L’inici de l’any va estar marcat per intenses baixades de temperatura i fenòmens de gelades generalitzades que van afectar cultius pròxims a la collita, com a cítrics (taronges, mandarines i llimes) i hortalisses diverses (carxofa, creïlla, encisam, tomaca i carlota).
Al febrer les temperatures van ser més càlides i seques, amb reportes de danys per vent, gelades i pedra especialment en àrees citrícoles i a la regió de Huelva, on una forta ràfega de vent va afectar zones productores de fruits rojos i les seues instal·lacions.
La primavera va portar una successió de borrasques que van modificar notablement el panorama de sequera que havia prevalgut en anys anteriors. Entre març i juny, es van registrar episodis amb precipitacions rècord, de fins a 3,5 vegades la mitjana habitual, segons dades oficials.
No obstant això, estes pluges intenses van provocar inundacions i embassades que van danyar cultius sensibles, especialment cereals d’hivern i fruiters d’os i llavor en plena fructificació.
Abril va ser crític per les precipitacions en forma de pedra en dies puntuals, i maig va presentar fenòmens extrems: tempestes diàries de graníssol i una onada de calor amb màximes que van aconseguir els 40 graus centígrads en algunes zones del sud i centre de península.
Finalment, juny va recordar amb forta inestabilitat climàtica i rècords històrics de temperatura, mentres les tempestes de graníssol van continuar causant danys severs, constituint este mes el de major sinistralitat per pedra en registres històrics.
Este escenari posa en evidència la creixent vulnerabilitat del sector agropecuari enfront de fenòmens meteorològics extrems i subratlla la importància de les assegurances agrícoles per a mitigar els impactes econòmics.
