El Govern ha aprovat el reial decret que activa el repartiment de menors migrants no acompanyats entre comunitats autònomes i fixa una capacitat ordinària d’acolliment. Segons esta norma, la Comunitat Valenciana se situa com la quarta amb més places disponibles, per darrere d’Andalusia, Catalunya i Madrid, i per davant de Galícia, Castella i Lleó, Canàries i País Basc.
La capacitat ordinària es calcula amb una ràtio de 32,6 places per cada 100.000 habitants per al conjunt del país. Si una comunitat triplica la seua capacitat i declara contingència migratòria, com succeïx en territoris especialment exposats, l’Executiu derivarà menors cap a regions amb menys saturació. L’objectiu és repartir la pressió i garantir una atenció homogènia, evitant que la sobrecàrrega en zones frontereres o insulars es cronifique.
Mapa de places i criteris de repartiment
El decret detalla la capacitat ordinària de cada territori: Andalusia (2.827), Catalunya (2.650), Madrid (2.325) i Comunitat Valenciana (1.767) encapçalen el llistat. Els seguixen Galícia (886), Castella i Lleó (783), Canàries (737) i País Basc (731). A continuació figuren Castella-la Manxa (692), Murcia (517), Aragó (441), Balears (406), Extremadura (344), Astúries (331), Navarra (223), Cantàbria (194) i La Rioja (107). A les ciutats autònomes, Melilla compta amb 28 places i Ceuta amb 27.
Estes xifres reflectixen la capacitat teòrica del sistema, però el càlcul de trasllats creuarà eixa disponibilitat amb quants menors estan ja acollits en cada autonomia. Amb el criteri estatal, la majoria de regions acull hui a menys menors dels que els correspondria per població, de manera que els primers moviments s’orientaran cap als territoris menys tensionados.
A més de l’ocupació i la capacitat, la fórmula inclou paràmetres socioeconòmics i territorials: renda, taxa d’atur, esforç previ, dispersió geogràfica i la condició de frontera o d’insularitat. Amb això es busca ponderar realitats molt distintes i evitar que un únic indicador distorsione el repartiment. El Ministeri de Joventut i Infància presenta este pas com una fita per a ordenar un procés vinculant i amb garanties, amb un protocol que permet iniciar els trasllats quan s’active una contingència.
Recursos judicials i debat polític
La majoria de comunitats ha rebutjat el sistema. Deu governades pel PP i Castella-la Manxa han recorregut davant el Tribunal Constitucional. Madrid ha acudit al Tribunal Suprem i Balears ha anunciat que impugnarà els últims decrets i sol·licitarà la suspensió cautelar del repartiment. La Comunitat Valenciana també demanarà suspendre de manera cautelar qualsevol norma estatal vinculada a estes derivacions mentres no reba informació detallada.
Diversos governs autonòmics insistixen en la falta de recursos. Madrid i La Rioja denuncien saturació. El president andalús reclama que la seua comunitat siga reconeguda com a davantera i acusa l’Executiu central d’afavorir a País Basc i Catalunya. Castella i Lleó anuncia recurs i titlla el mecanisme d’imposició. Des de Múrcia critiquen l’absència d’informació prèvia sobre els trasllats.
Altres veus posen el focus en la cooperació. Galícia es declara acollidora però sense capacitat per a assumir més places en este moment. Canàries replica que, si hi ha territoris tensionados que no aconseguixen la seua capacitat ordinària, degueren ampliar recursos com han fet les illes, que han obert centres amb urgència per a atendre arribades diàries de menors. Navarra, malgrat estar tensionada, confirma que col·laborarà per a alleujar a Canàries i atribuïx l’obligatorietat del repartiment a la falta de cooperació voluntària en algunes autonomies. Astúries recorda que l’acolliment és una obligació legal i la planteja com una qüestió d’humanitat. A Ceuta consideren que la norma ajudarà a alleujar l’elevada pressió que suporta la ciutat.
A partir d’ara, amb el reial decret en vigor, els trasllats podran activar-se quan es declare una contingència migratòria i s’assignen destins conforme als criteris aprovats. El calendari i el volum de derivacions dependran del nivell d’ocupació, de la disponibilitat real de places i de la capacitat de cada xarxa autonòmica per a integrar als menors en condicions dignes i estables.
