3.600 segons són una hora. I això era la durada de la sessió de model per a esculpir de Rosa, la protagonista de la novel·la del mateix nom. I mil euros que cobrava per eixe temps, multiplicat per setze hores, que era el total que necessitava l’escultor per a la seua obra. És una narració de Marisa Abad, editada per Drassana, que inicia la col·lecció eròtica La Carn Vol Carn d’esta editorial.
És un relat que enganxa per la detallada i, alhora, agosarada descripció dels actes i situacions que narra. El sexe és protagoniste del llibre 3.699 segons. I crida l’atenció, per a mi gratament, la naturalitat amb què l’autora, a través del personatge principal, especialment, parla del sexe, amb paraules populars com follar, xuplar, verga i moltes altres. I tracta la pràctica sexual a canvi de diners, com una cosa normal, sense connotacions negatives ni estigmàtiques en cap sentit. Els actes sexuals pagats són tema tabú, però en este relat eixa pràctica és citada com una ocupació com una altra. Diu Rosa, a Insel, un dels amants, “Potser per ànsia de diners i d’experiència, però no parava de quedar amb hòmens que em pagaven per follar”.
També li descriu una situació insòlita. Un dia, estant ella en un club, en què es feien orgies amb parelles, van entrar son pare i sa mare, abillats a la manera que tocava aquell dia, en eixe local: ella, amb uns arnesos amb què sodomitzar els hòmens, i ell, amb tacons alts i mugroneres.
El model lingüístic de 3.600 segons és entenedor i assimilable, i alhora cult; i evita moltes solucions lingüístiques alienes a la parla valenciana, fomentades per l’elitisme lingüístic. Un patró favorable a prestigiar la nostra parla, en la línia de l’editorial Drassana, com ha fet en Toronto, L’últim dels valencians, Noruega, Irreductibles, Mireia, És naufragi, La promesa del divendres, Aura en Manhattan i altres. I tot dins de la normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i el seu aperturisme. Utilitza el demostratiu este, els possessius mon pare i ma mare, les formes verbals assentar-se (persona), vore, cobrix, oferix, residix, vullgues, vullga, xarrar, xuplar, els substantius orde (en tots els sentits), faena, el verb disfrutar, la locució per a que (loc. conjuntiva final) i altres veus i expressions de la parla real, apartades del valencià de llibre, durant molts anys des dels setanta-huitanta, aproximadament.
Rosa és una xica molt agosarada i desimbolta amb molt de dinamisme i decisió. Com diu la contraportada de 3.600 segons: “Viu a contracorrent: teleoperadora, model de dibuix, cambrera i sempre atrapada en un ritme frenètic en tots els sentits. La seua vida canvia quan rep una oferta sorprenent: convertir-se en l’escultura viva d’un desconegut durant setze sessions, en completa foscor i amb unes estrictes condicions”.
El que comença com un treball fàcil i irresistible es transforma en un joc de poder, plaer i misteri on el temps es dilata amb cada carícia d’unes mans poderoses i extraordinàries. Amb un erotisme cru i una atmosfera inquietant, 3.600 segons explora els límits entre el desig i la submissió, entre l’art i la possessió.
L’autora signa una novel·la intensa, provocadora i magnètica que atrapa des de la primera pàgina i no et deslliura fins al final. Una narració vertiginosa que no només es llig, sinó que es viu, es respira i es recorda amb totes les parts del cos.
Marisa Abad
MARISA ABAD (Cocentaina, 1968) ha desenvolupat la seua carrera professional en el món de l’administració d’empreses. Com a escriptora ha publicat diverses novel·les, com Crónica de los sentidos (2005), Música de fondo (2010), Sed de agua (2014) i el llibre de relats Impotencia (2017). Amb 3.600 segons enceta la col·lecció eròtica La Carn Vol
Carn.
