Els jutjats de la Comunitat Valenciana van registrar 6.982 denúncies per violència de gènere en el segon trimestre de 2025, un 3,6% menys que en el mateix període de l’any anterior. En eixe interval es van comptabilitzar 6.497 víctimes, un descens del 1,2% respecte a 2024, la qual cosa reflectix una lleugera caiguda en la denúncia i en la victimització registrada.
L’informe de l’Observatori de Violència Domèstica i de Gènere del Poder Judicial apunta a més a un canvi de composició entre les víctimes: 3.793 eren espanyoles, un 8,5% menys, mentres que 2.704 tenien una altra nacionalitat, un 11,4% més que un any abans. Este comportament mixt suggerix que el retrocés global conviu amb un augment relatiu entre dones de nacionalitat estrangera.
Per províncies, es van presentar 3.479 denúncies en òrgans judicials de València, 2.731 a Alacant i 772 a Castelló. El repartiment de víctimes seguix una pauta similar: 3.218 a València, 2.605 a Alacant i 674 a Castelló, la qual cosa alinea la incidència amb el pes poblacional de cada demarcació judicial.
Taxa i vies de denúncia
La Comunitat Valenciana figura com la tercera autonomia en taxa de víctimes per cada 10.000 dones, amb 24, només per darrere de Canàries (33,7) i Balears (27,6). A nivell estatal, la ràtio es va situar en 19,2 enfront de 18,5 del segon trimestre de l’any passat, la qual cosa confirma un context nacional lleugerament a l’alça mentres la Comunitat es manté en posicions altes per incidència relativa.
Respecte a l’origen de les denúncies, la majoria van arribar per iniciativa de les pròpies víctimes davant les forces de seguretat (4.617) i, en menor mesura, directament en els jutjats (51). Els atestats per intervenció directa policial van sumar 917, als quals s’afigen 251 casos derivats d’actuacions policials amb denúncia de familiars. Les denúncies interposades per familiars directament en seu judicial van ser 27, la qual cosa evidencia un pes molt minoritari d’esta via enfront de la denúncia de la víctima.
Ordes de protecció i sentències
De les 6.497 víctimes, 1.035 (el 15,93%) es van acollir a la dispensa legal de l’obligació de declarar i van renunciar a atestar contra el seu agressor. Per nacionalitat, 543 eren espanyoles i 492 estrangeres. Per províncies, van renunciar 479 a València, 422 a Alacant i 134 a Castelló. El propi Poder Judicial advertix que els controls de qualitat estadística reforçats des de l’últim trimestre de 2024 poden afectar la comparativa interanual d’este indicador, per la qual cosa la lectura de la seua evolució requerix cautela.
Entre abril i juny es van sol·licitar 1.488 ordes de protecció en els jutjats de la Comunitat, un 14% menys que un any abans. Es van adoptar 1.064 i es van denegar 372. En els jutjats de Violència sobre la Dona es van aprovar 928 mesures de protecció, un 20,6% menys interanual, i es van rebutjar 320, un 15,9% més. Per províncies, les sol·licituds en estos jutjats especialitzats es van distribuir en 607 a València, 467 a Alacant i 176 a Castelló. Este conjunt de dades dibuixa un escenari de menor volum de sol·licituds i un filtre més exigent en alguns òrgans, en línia amb la caiguda general de denúncies.
En matèria penal, es van dictar 2.326 sentències durant el trimestre, de les quals 1.971 van ser condemnatòries, el 84,74% del total. El percentatge més alt de condemnes es va registrar en els Jutjats de Violència sobre la Dona, amb un 93,2% de resolucions condemnatòries, mentres que en els Jutjats penals la taxa va ser del 74% i en les Audiències Provincials del 78,9%.
Per províncies, els jutjats especialitzats de Castelló van aconseguir el 96,9% de sentències condemnatòries, els de València el 92,6% i els d’Alacant el 92,8%. Amb tot, malgrat el descens de denúncies, les dades reflectixen una resposta judicial que manté elevades taxes de condemna en la Comunitat.
