El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha confirmat la condemna de dos anys de presó a un home per agressió sexual a una menor de 16 anys a València, filla de la seua parella sentimental, amb la qual convivía quan es van produir els fets a finals de 2023 i principis de 2024.
Segons la sentència de la Sala Civil i Penal, feta pública este divendres, els magistrats han avalat íntegrament el fallo de l’Audiència Provincial de València. Esta primera instància ja havia considerat provats dos episodis d’agressió sexual comesos per l’home contra la menor.
La nit del 30 de desembre de 2023, l’acusat va entrar a l’habitació on dormia la xica. Tal com descriu la resolució, va començar a fer-li tocaments per damunt de la sudadera que portava posada. Va abandonar l’habitació quan la menor li va demanar que parara.
Un segon episodi es va produir el 1 de gener de 2024. Aquell dia, la menor va acompanyar l’home a repostar gasolina amb el vehicle familiar. Durant el trajecte, ell li va proposar posar-se als comandaments del cotxe i ella va acceptar.
Mentre conduïa, segons arreplega la sentència, l’home li va tornar a fer tocaments. En esta ocasió, al pit i en la zona genital. Estes accions van provocar que la jove es posara molt nerviosa i accelerara el vehicle, que finalment va frenar l’acusat.
Pena de presó i allunyament de la víctima
El fallo de l’Audiència Provincial, ara ratificat pel TSJCV, va imposar a l’home dos anys de presó com a autor d’un delicte d’agressió sexual a menor de 16 anys. A més, li ha imposat la inhabilitació especial durant 11 anys per a qualsevol professió o ofici que implique contacte amb menors.
La resolució també establix la prohibició d’acostar-se a menys de 300 metres de la víctima. Esta mesura afectarà el domicili de la menor, el seu centre educatiu i qualsevol altre lloc que ella freqüente. Igualment, li impedix comunicar-se amb ella per qualsevol mitjà.
A banda de les penes de caràcter penal, la sentència obliga el condemnat a indemnitzar la xica amb 5.000 euros. Esta quantitat es fixa en concepte de danys morals ocasionats per les agressions.
L’home va recórrer la sentència davant el TSJCV. Va al·legar, entre altres motius, un suposat error en la valoració de la declaració de la víctima. També va denunciar una presumpta vulneració del seu dret a la presumpció d’innocència.
Segons el recurs, la condemna no es basava en una prova de càrrec eficaç i suficient. Igualment, invocava el principi ‘in dubio pro reo’, que obliga a absoldre quan hi haja dubtes raonables sobre els fets.
El valor de la declaració de la víctima
En el seu recurs, el condemnat insistia que la menor no recordava bé les dates i que el seu relat variava ‘segons el moment en què ho fa’. Davant d’això, el TSJCV subratlla en la sentència que ‘resulta totalment inevitable que al comparar les distintes declaracions que presta un testimoni afloren algunes diferències, omissions i contradiccions’.
El tribunal explica que un testimoni no reté la mateixa imatge dels fets amb el pas del temps. Per això assenyala: ‘El subjecte que declara no reté en la memòria les mateixes imatges, dades concretes i paraules en un primer moment, a les poques dates d’haver succeït els fets que quan ja ha transcorregut cert temps’.
A més, la resolució afegix que ‘un mateix fet no és mai relatat o exposat amb les mateixes paraules en dos ocasions distintes per una mateixa persona’. Açò ocorre ‘inclús encara que transcórrega escàs marge de temps entre la primera i la segona declaració’.
Per tant, el TSJCV considera que estes xicotetes diferències no resten credibilitat al testimoni de la menor. Al contrari, entén que són compatibles amb un relat sincer dels fets, sempre que es mantinga coherent en allò essencial.
Sobre el contingut dels tocaments, la defensa va sostenir que ‘no ha quedat provat que en eixe suposat massatge amb la mà oberta (…) fora amb un ànim amb la finalitat de satisfer el seu ànim libidinós’. És a dir, negava que hi haguera intenció sexual en l’actuació de l’home.
No obstant això, el TSJCV recorda que ‘el delicte es perpetra encara que no busque satisfer demandes de la seua libido’. D’esta manera, aclarix que no és necessari provar un desig sexual intens. N’hi ha prou amb demostrar el caràcter sexual objectiu de la conducta.
En este sentit, el tribunal afig una consideració contundent: ‘No podent ignorar-se que en la nostra societat és pacíficament admés l’evident caràcter sexual de tocar-li els pits a una dona, encara que siga per damunt de la roba, del que indubtablement degué ser conscient el recurrent’.
Amb estes raons, el TSJCV desestima íntegrament el recurs d’apel·lació de l’acusat i confirma la condemna dictada per l’Audiència Provincial de València. A més, imposa a la part apel·lant el pagament de les costes processals generades en esta instància.
La sentència del TSJCV no és ferma. Contra ella encara cap la interposició de recurs davant el Tribunal Supremo, que haurà de decidir si l’admet a tràmit i, en el seu cas, si revisa o no la resolució autonòmica.
