La XX Campanya d’Excavacions del Museu Arqueològic d’Alacant a sa Pobla d’Ifac, en els vessants del Parc Natural del Penyal de Ifach (Calp), ha tret a la llum les restes de dos edificis de gran grandària que constituïxen la primera prova de vivendes dels pobladors de Ifach en el segle XIV. L’avanç no sols suma estructures, també confirma que l’assentament no va anar exclusivament administratiu o religiós, sinó un nucli habitat de manera estable.
Segons les primeres dades, les dos construccions presenten planta rectangular i tècniques pròpies de l’època, amb tàpia de maçoneria i cadirat encadenat a les cantonades. Estes característiques ajuden a definir millor el teixit urbà de l’enclavament i la seua evolució: materials i solucions constructives coherents amb un poblat fortificat que, fins ara, es coneixia sobretot pels seus espais de poder i culte.
Primeres vivendes documentades en Ifach
El projecte de Ifach acumula dos dècades de treballs amb el suport de més de 350 voluntaris procedents d’universitats valencianes, nacionals i europees. En este temps s’ha identificat un recinte emmurallat d’entitat, dotat de dos portes monumentals, i la domus domini, seu del poder de la Casa de Llúria, família feudal que va controlar el territori castral de Calp en el segle XIV. També es va documentar l’església Beata Santa María de Ifach, promoguda per Margarita de Llúria i Entenza, filla de l’almirall Roger de Llúria i de Saurina de Entenza.
Representants institucionals han visitat el jaciment per a conéixer de primera mà els progressos d’una campanya en la qual, des de fa quatre setmanes, treballa un equip de professionals i voluntaris. La Diputació destaca este enclavament com a referent en la investigació medieval i subratlla el suport sostingut al projecte, amb una inversió acumulada superior al milió d’euros en dos dècades i l’objectiu de la seua futura musealizacion, que ampliaria l’oferta cultural lligada al Penyal de Ifach.
Excavacions i conservacion en marxa
A més de la troballa de les vivendes, l’equip continua excavant un rafal situat extramurs de la ciutat, la planta de la qual continua creixent i supera ja els 18 metres de longitud. La seua posició fora de muralles aporta pistes sobre espais de treball o suport associats al funcionament de l’assentament, complementaris a les àrees internes del recinte.
En paral·lel, el programa de conservació preventiva ha retirat gran part dels enderrocs generats per la voladura de l’antic Hotel Palace Ifach. Esta actuació facilita la lectura dels nivells arqueològics i millora les condicions de protecció del lloc. Amb les noves dades i la neteja de l’entorn, la campanya avança en la consolidació i interpretacion dels espais perquè el conjunt puga entendre’s i, en el futur, visitar-se amb criteris patrimonials clars.