26.4 C
València
Dimecres, 22 octubre, 2025

Salut mental postdana: menys casos greus del que es preveu i prudència després del primer any

Quasi un any després de la DANA que va arrasar diverses poblacions de l’àrea metropolitana de València, el balanç en salut mental és menys greu del que es temia, però els equips insistixen en la prudència per als sis mesos posteriors al primer aniversari, quan efemèrides i alertes per pluges poden reactivar records i ansietat.

El cap de Psiquiatria de l’Hospital La Fe, Alberto Domínguez, resumix així la situació: ‘La recuperació psicològica serà més lenta que la material en alguns casos’, i demana cautela perquè ‘els aniversaris o les alertes per pluges poden reactivar els records i causar repunts d’ansietat’. El seu missatge combina realisme i esperança: evolució favorable en la majoria de pacients, amb vigilància activa per a previndre recaigudes.

Dels al voltant de 2.000 casos atesos per la sanitat pública en l’últim any, menys del 10% ha evolucionat a quadres severs com el trastorn d’estrés posttraumàtic (TEPT). Encara que es temien xifres com les publicades després d’inundacions a Anglaterra en 2022 (entre el 20 i el 40% d’afectats amb TEPT), ací a penes se situen en el 2-3% de la població afectada, al que s’afig un 4% de pacients que ja estaven en seguiment abans de la riuada. El panorama apunta a un impacte contingut, amb seguiment estret dels casos més vulnerables.

Un any després, prudent optimisme

Els servicis de salut mental han notat un descens en la demanda, una dada positiva que no els fa baixar la guàrdia. El primer aniversari funciona sovint com a recordatori de l’esdeveniment, i les previsions de pluja intensa actuen com a disparadors; els dos elements poden provocar repunts temporals en persones que ja estaven estables. La recomanació és mantindre l’atenció i reforçar suports en estes dates sensibles.

El mateix Domínguez atribuïx la baixa incidència de quadres greus a tres factors: la resiliència de la població, la intervenció primerenca i, sobretot, l’ona de solidaritat que va seguir a la riuada. ‘La caravana de voluntaris amb pals de fregar i pales va tindre un efecte molt positiu. Eixa ajuda desinteressada, veure a desconeguts netejant la teua casa perquè pogueres dormir allí, va tindre un impacte emocional enorme. Donava esperança’, assenyala. Eixe suport va reduir la sensació de desemparament i va retornar a moltes famílies un mínim de control sobre el seu dia a dia.

La capacitat d’adaptació dels veïns també ha sigut determinant. ‘Són comunitats acostumades a conviure amb l’aigua. Molts sabien com actuar, com protegir les seues cases’, subratlla el psiquiatre. L’experiència prèvia, amb rutines d’autoprotecció i organització barrial, esmorteïx el colp emocional i facilita que els símptomes cedisquen abans.

Perfil dels afectats i seqüeles

En els primers mesos van predominar l’insomni, l’ansietat, la por al fet que es repetira la catàstrofe i símptomes depressius. En els casos més greus van aparéixer reviviscencias, malsons, aïllament emocional i canvis de conducta. És habitual que estos símptomes fluctuen i s’intensifiquen amb episodis de pluja o noves alertes meteorològiques.

El perfil majoritari dels pacients atesos abasta de 25 a 65 anys, amb especial incidència entre els 40 i 50, adults responsables del nucli familiar que han hagut de refer la vida dels seus. En hòmens, el pitjor pronòstic s’ha concentrat en el perfil del proveïdor —camioners, obrers, caps de família acostumats a resoldre’l tot— que s’han vist desbordats i en molts casos han hagut d’agafar la baixa laboral. Entre les dones, les consultes dupliquen a les dels hòmens, encara que en els quadres més greus la diferència es reduïx i fins i tot s’iguala perquè ells tendixen a retardar la petició d’ajuda, segons Domínguez.

Entre les dones, els col·lectius més vulnerables inclouen víctimes de violència de gènere o d’abusos previs, l’experiència traumàtica dels quals es va reactivar després de la inundació. En menors, entre un 10 i un 12% ha requerit atenció, sobretot adolescents i alguns xiquets amb ansietat de separació o por persistent, amb una evolució en general favorable secundada per la volta a rutines.

La resposta sanitària va ser ràpida i coordinada. La nit del desastre, els servicis de psiquiatria dels principals hospitals de l’àrea metropolitana —La Fe, Doctor Peset, Arnau de Vilanova, el General de València i el d’Alzira—, al costat de professionals del Clínic de València i Sagunt, es van mobilitzar immediatament. La DANA va ser un dimarts i, per al divendres a la vesprada, ja es coordinaven equips de psiquiatres i psicòlegs. Els primers dies van treballar sobre el terreny, amb punts d’atenció al costat de centres de salut com el de Catarroja, i van recórrer els carrers més afectades. ‘L’escena era desoladora. La gent actuava com a autòmats, netejant fang sense descans, sense dormir, amb ansietat i insomni’, recorda el doctor. Amb l’estabilització de l’emergència, es va reorganitzar l’assistència per a intervindre al més prompte possible, evitar la cronificació de l’estrés agut i previndre TEPT mitjançant atenció grupal i individual.

Sobre la crispació política després del 29 d’octubre, Domínguez apunta que ‘poder tirar la culpa a algú’, siga del signe que siga, pot actuar com a factor de protecció en canalitzar la frustració. No resol el mal, però oferix una narrativa que algunes persones utilitzen per a seguir avant sense que l’angoixa es cronifique.

El missatge final és de cautela vigilant: descens de casos, baixa taxa de TEPT i recuperació en marxa, però seguiment estret en els mesos posteriors a l’aniversari i durant episodis de pluges intenses, quan poden aparéixer repunts. La intervenció primerenca i el suport comunitari continuen sent les millors ferramentes per a consolidar la millora.

Últimes notícies

Roig Negueroles carrega contra LaLiga per la cancel·lació del partit a Miami

El CEO del Vila-real va criticar el mode i el moment en què LaLiga va anunciar la cancel·lació del partit a Miami contra el Barcelona. Va reclamar claredat i respecte als aficionats.

PowerCo llança el primer màster interuniversitari en producció de cel·les de bateria

PowerCo ha anunciat el primer màster interuniversitari en producció de cel·les de bateria al costat de la UPV i la UV, amb inici el pròxim curs. El programa s'integra en el seu pla de talent per a la gigafactoria de Sagunt, que preveu produir una cel·la unificada des de finals de l'estiu de 2026.

VDS 2025 arranca a València amb focus en l’efecte multiplicador i més capital privat

VDS 2025 ha arrancat a València amb consens en dos prioritats: aprofitar l'efecte multiplicador de l'ecosistema i atraure més capital privat per a escalar projectes.

Mazón assegura que ja s’han activat més de 4.000 vivendes protegides del Pla Viu

Mazón ha informat que més de 4.000 de les 10.000 vivendes del Pla Viu estan ja en licitació, adjudicació o construcció, amb 317 municipis adherits.

VDS 2025 reunix a startups i inversors amb focus en efecte multiplicador i capital privat

Startups i inversors en VDS 2025 han subratllat l'efecte multiplicador de l'ecosistema i la urgència de més capital privat, amb València com hub en creixement.

Les denúncies per violència de gènere baixen un 3,6% en la Comunitat Valenciana en el segon trimestre

Els jutjats de la Comunitat Valenciana van registrar 6.982 denúncies entre abril i juny, un 3,6% menys interanual, i 6.497 víctimes. La regió és la tercera en taxa per cada 10.000 dones.

Sis mesos de presó per intentar besar a una menor a la seua casa de Benidorm

L'Audiència d'Alacant ha condemnat a sis mesos de presó a un home per intentar besar a una menor de 15 anys a Benidorm. La sentència inclou allunyament, prohibició de comunicació, llibertat vigilada i indemnització.

Sanitat posarà en marxa un Centre de Referència en Trauma Complex a Picanya

Sanitat activarà en l'Alqueria de Moret (Picanya) un centre de referència per a trauma complex amb 1,2 milions, dirigit a afectats per riuades i altres col·lectius vulnerables. L'anunci arriba al costat del balanç després de la dana, amb reforç de personal, més consultes i descens d'urgències per autolesions.