Un estudi de la Universitat de València analitza com la premsa va cobrir la dana de València amb claredat, rapidesa, abast i neutralitat, i conclou que eixa resposta informativa va reforçar el paper dels mitjans com a servici públic en un context de risc extrem. La investigació es publica en la revista Estudis sobre el Missatge Periodístic i s’emmarca en els projectes europeus COALESCE i IBERIFIER Plus, amb finançament de 3.103.875 i 1.284.966 euros, orientats a estudiar la comunicació en emergències i la desinformació.
L’autora destaca que la premsa va complir un rol clau com a servici públic i va donar suport a la resiliència ciutadana, però advertix que la comunicació mediàtica, per si sola, no basta per a previndre danys quan fallen o arriben tard els mecanismes institucionals d’alerta. Eixa tensió entre necessitat informativa i resposta oficial recorre les conclusions del treball.
Cobertura anticipada i basada en evidència
L’anàlisi de la jornada en la qual es va produir la dana revela patrons clars: titulars que van transmetre de manera immediata la magnitud del risc, un enfocament proactiu amb informació sustentada en evidència científica i l’ús de vídeos de rescats que van facilitar la comprensió pública de l’emergència. La neutralitat editorial va ser un altre tret destacat: els mitjans van convergir en un missatge d’alerta unificat, la qual cosa va reforçar la seua funció de servici públic en prioritzar la seguretat per damunt de qualsevol marc ideològic.
En paraules de la investigadora, ‘la cobertura va ser clara, precisa i lliure de biaixos ideològics, actuant com un servici públic que va anticipar la magnitud del desastre i va mantindre informada a la població, reforçant la percepció de la dana com un fenomen extrem‘. La politització i les controvèrsies, afig, van sorgir després, quan la tragèdia ja s’havia materialitzat en víctimes i danys significatius, un patró habitual quan el focus informatiu passa de la prevenció a la rendició de comptes.
La cronologia aporta un contrast eloqüent. L’alerta oficial que havia d’arribar als mòbils no es va emetre fins a les 20.11, quan moltes zones estaven negades i part de les víctimes ja havien desaparegut. En canvi, els mitjans havien advertit del risc almenys 72 hores abans i van oferir cobertura continuada des del matí del 29 d’octubre, proporcionant informació preventiva i d’utilitat pública. Com a exemple citat, la previsió inicial enviada el 25 d’octubre per la direcció de meteorologia d’À Punt es va complir amb exactitud, la qual cosa va reforçar la confiança en les comunicacions prèvies.
La revisió subratlla que esta anticipació mediàtica no sols va elevar la percepció del risc, sinó que també va activar conductes preventives bàsiques: evitar desplaçaments, seguir indicacions oficials i compartir avisos verificats. La difusió d’imatges i dades en temps real va permetre dimensionar la gravetat de l’episodi i va reduir la incertesa en les primeres hores.
Lliçons per a futures emergències
L’estudi defén que la comunicació immediata amb dades precises sobre àrees afectades, corts, servicis i refugis és vital per a evitar el pànic i ordenar la resposta ciutadana. Després de l’emergència, informar d’ajudes, assegurances i recursos essencials contribuïx a la normalització de la vida quotidiana i a la reparació de danys, tancant el cicle informatiu amb utilitat social tangible.
Segons l’autora, ‘els mitjans de comunicació actuen com a amplificadors clau de les alertes, arribant a assumir funcions operatives en contextos de crises, especialment quan els sistemes oficials estan saturats’. D’ací ve que l»especialització periodística i la coordinació amb autoritats són essencials per a garantir que la informació siga oportuna, precisa i comprensible per a la ciutadania’.
‘L’anàlisi realitzada evidència que la informació periodística especialitzada i els sistemes d’alerta moderns són ferramentes estratègiques per a reduir riscos i protegir vides en emergències naturals’, sosté la investigació. En conseqüència, proposa reforçar protocols de comunicació i promoure un periodisme que combine rigor, empatia i utilitat pública. L’autora ho resumix així: ‘informar bé durant una dana no és només qüestió de rapidesa, sinó de responsabilitat: una informació clara i contrastada pot salvar vides‘.
