Pedro Martínez va demanar a l’Eurolliga que aclarira per què permetrà que Maccabi Tel Aviv i Hapoel Tel Aviv juguen com a locals a Israel a partir de l’1 de desembre, però no abans. L’entrenador del València Basket va admetre que la plantilla no estava molt tranquil·la davant la perspectiva d’afrontar allí dos partits i va reclamar un criteri verificable sobre seguretat i calendari. Va subratllar que, dels quatre equips espanyols en la competició, València serà l’únic que haurà de viatjar a Israel en este tram, mentres Reial Madrid, Barcelona i Baskonia disputaran les seues visites abans d’eixa data.
La data de l’1 de desembre i l’impacte en el calendari
Segons va exposar, els propietaris de l’Eurolliga van triar l’1 de desembre com a punt de retorn dels partits a Israel, una decisió que, en la pràctica, deixava a València amb un escenari distint al dels seus rivals directes, que ja hauran jugat fora de casa davant Maccabi i Hapoel. Esta asimetria, va deduir, afecta a la preparació esportiva: condiciona la planificació de viatges, la gestió del descans i el factor ambiente, aspectes que influïxen en el rendiment quan es competix al màxim nivell.
En el pla estrictament esportiu, el tècnic va defendre la normalitat competitiva i el respecte al factor pista. ‘Com a esportistes advoquem per la normalitat de les competicions. Ens agrada que puguen jugar els seus partits a casa i que quan juguem contra ells no siga a porta tancada com ens ha passat fa uns dies’, va afirmar, obrint la porta al fet que es competisca amb públic sempre que existisquen garanties.
Martínez va insistir que la preocupació anava més enllà del joc per les implicacions de seguretat. Va plantejar el dubte central que, al seu juí, seguix sense resposta: ‘per què el 25 de novembre no és segur jugar a Israel i 10 dies després sí que ho és?’. Va afegir que la decisió recau en directius que no han de desplaçar-se, mentres les plantilles sí que assumixen eixe viatge: ‘els directius que han pres la decisió no han de viatjar a Israel’. Per això, va sostindre, una explicació transparent ajudaria a rebaixar la inquietud del vestuari.
També va assenyalar que confiava a rebre garanties suficients abans del desplaçament. ‘Només faltaria que no ens les donaren. Intentarem viure la situació amb la màxima normalitat possible’, va dir, al mateix temps que va reiterar que la seua intenció no era convertir-se en part del problema, sinó competir en igualtat i seguretat. En eixe sentit, va resumir la seua postura amb una idea ja expressada durant la compareixença: va advocar perquè cada equip poguera jugar en la seua pista, però amb criteris clars i consistents en el temps.
Mentres arriba la data marcada, el València Basket, va sostindre, havia de seguir enfocat en la preparació esportiva, amb la càrrega afegida d’organitzar un viatge sensible i adaptar rutines. En la seua anàlisi, el marge de deu dies entre el 25 de novembre i el 5 de desembre, sense una explicació pública, incrementava la sensació d’incertesa, alguna cosa que l’equip va tractar de gestionar amb informació interna i planificació preventiva per a minimitzar alteracions en la competició.
