El president de la Generalitat ha informat que ja estan en licitació, adjudicació o construcció més de 4.000 de les 10.000 vivendes de protecció pública previstes en el Pla Viu. A esta iniciativa s’han sumat 317 municipis i hi ha 206 solars públics en estudi o desenrotllament, la qual cosa evidencia un pipeline de sòl que permet encadenar projectes i reforça l’objectiu d’ampliar el parc públic per a facilitar l’accés a la vivenda.
L’anunci s’ha produït després de la firma d’adhesió al pla subscrita per la Generalitat Valenciana al costat de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, organitzacions empresarials, col·legis professionals, universitats, entitats públiques de sòl, institucions d’economia social i entitats financeres. Este marc de col·laboració busca coordinar l’oferta, agilitzar tràmits i assegurar finançament, tres palanques que acceleren la construcció i la posada fent ús de vivenda protegida.
‘Arrere van quedar els temps de l’assenyalament i de l’estigmatització d’un sector que ha d’oferir-nos no sols polítiques econòmiques sinó polítiques socials’, ha afirmat. Ha detallat que, de les més de 4.000 vivendes actives, 627 són de promoció directa de la Generalitat (146 a Alacant, 445 a València i 36 a Castelló) i 3.050 de promoció públic-privada (2.187 a Alacant, 740 a València i 123 a Castelló), a les quals se sumaran altres 1.000 immobles abans que finalitze l’any. La combinació de promoció pública i col·laboració amb el sector permet guanyar velocitat sense perdre control sobre preus i criteris d’accés.
‘Vivendes -ha afegit- que beneficiaran a més de 15.000 persones’ i que mobilitzen una inversió superior als mil milions d’euros. Este esforç pressupostari té un efecte directe en ocupació, activitat constructora i disponibilitat de lloguer assequible, i contribuïx a alleujar la pressió de la demanda en els nuclis amb major tensió residencial.
El cap del Consell ha destacat l’aposta per ‘una gestió moderna i eficient del parc públic de vivenda’ i ha anunciat que abans de finalitzar l’any es posarà en marxa el procés per a aprovar en 2026 un nou decret que regule la gestió, el manteniment i els procediments d’accés. La futura norma pretén homogeneïtzar tràmits, aportar seguretat jurídica i millorar la conservació dels immobles. També ha avançat la creació del distintiu VIU per a reconéixer a les empreses públiques i privades que aposten per la protecció pública.
A més, ha ressaltat mesures complementàries ja en marxa: ajudes al lloguer, avals a jóvens per a la compra de la primera vivenda dels quals s’han beneficiat 1.400 persones, i bonificacions fiscals com la reducció del 25% de l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP), que ha permés que més de 28.500 persones estalvien 38,3 milions d’euros. Al respecte, ha recordat que ‘es posarà en marxa una rebaixa lineal i per a tots del 10% en el ITP’, amb l’objectiu de facilitar l’entrada a la vivenda i dinamitzar les transaccions.
El sector reclama un pacte d’estat
En nom dels firmants, el director de l’Observatori Càtedra de la Vivenda de la UPV, Fernando Cos-Gayón, ha reclamat un ‘pacte d’estat‘ de la vivenda, davant un moment ‘crític’ i un escenari ‘que no anirà a millor’. ‘El repte és majúscul. Tenim un flux migratori que en els pròxims 15 anys canviarà les nostres ciutats i cal ser valentes i actuar’, ha assenyalat. Ha apostat per ‘desregular’ i ‘no regular més’ i ha subratllat que la vivenda protegida cobrix només una part de la demanda, per la qual cosa ‘caldrà plantejar una vivenda assequible’.
En l’obertura de l’acte, la vicepresidenta primera i consellera de Servicis Socials, Susana Camarero, ha sostingut que la vivenda està en el ‘centre d’acció’ com a prioritat ‘política i moral’ del Govern autonòmic. Ha assegurat que la firma del pla és un ‘compromís amb les generacions que venen i amb els majors’ per a oferir ‘seguretat i benestar’, i ha afegit: ‘Mentres el Govern té confrontació fins i tot en el seu propi govern, amb els seus socis de govern demanant dimissió de la ministra, nosaltres arribem a acords amb tots els agents implicats en vivenda, perquè és fonamental i en el que està treballant el Consell’.
