La consellera d’Hisenda i Economia, Ruth Merino, ha afirmat que la prevenció de la Comissió Europea per la falta de Pressupostos Generals evidència que tenim un Govern a Espanya que no governa per falta de suports, i ha dit sentir ‘vergonya aliena’.
Merino ha reclamat un Govern que complisca amb els compromisos amb Europa, amb la lleialtat institucional i amb les comunitats autònomes que presten els servicis fonamentals, i en particular que desbloquege la reforma del sistema de finançament. Ha sostingut que l’absència d’uns comptes estatals i d’una actualització del model complica la planificació del gasto autonòmic i la previsió d’ingressos, la qual cosa es traduïx en més incertesa per als servicis públics essencials.
Regla de gasto i finançament autonòmic
Després d’inaugurar les XIII Jornades sobre Finances Autonòmiques a València, organitzades per RIFDE i el Ivie sota el títol ‘Són sostenibles les trajectòries de gasto?’, la consellera ha admés ser ‘escèptica i quasi pessimista’ davant l’anunci de la ministra María Jesús Montero de presentar una proposta completa de reforma del sistema. ‘No podem fiar-nos de la ministra Montero perquè ens ha mentit directament en nombroses ocasions’, ha assenyalat, i ha recordat el cas del FLA extraordinari, on en l’últim Consell de Política Fiscal i Financera ‘va tornar a donar una tercera excusa diferent i falsa’.
Segons ha concretat, ‘la ministra, quasi un any després, mirant-me a la cara, va tindre la descaradura de dir-me treballarem en això consellera’, com si anaren a revisar el FLA extraordinari quan fa un any ja havien vist que possiblement enguany no arribaria, ‘com així ha sigut’. Per a Merino, este episodi reforça la seua desconfiança sobre els terminis i compromisos del Govern en matèria de finançament.
Merino ha recordat que, segons l’AIReF, la Comunitat Valenciana està en disposició de complir amb la regla de gasto; no obstant això, l’infrafinançament i la insuficiència d’ingressos fan impossible tancar l’exercici amb un dèficit del 0,1%, tal com proposa el Govern per a les comunitats autònomes. Per això, ha insistit a ‘exigir un major marge’ i en què es tinguen en compte les circumstàncies particulars de cada territori, de manera que els objectius fiscals siguen assolibles amb els recursos realment disponibles.
En la mateixa línia, ha subratllat que el Govern d’Espanya ‘està tardant a adequar i adaptar la normativa espanyola a la regla de gasto en les condicions que establix Europa perquè existixen incoherències entre la normativa europea i l’espanyola’, tant en els objectius com en la naturalesa del gasto computable. Al seu juí, eixe desajustament dificulta l’execució pressupostària i afig complexitat a la rendició de comptes de les administracions.
Estratègia del Consell i debat a València
Respecte al contingut de les jornades, Merino ha destacat la importància de debatre i analitzar la sostenibilitat del gasto públic davant el seu increment per factors com l’envelliment de la població o el cost dels tractaments, i al mateix temps ‘continuar prestant els servicis de qualitat que mereixen els ciutadans’. Ha explicat que l’estratègia del Consell es basa a generar més ingressos sense augmentar la pressió fiscal, apostant per un entorn estable, més inversió i ocupació, i a millorar l’eficiència del gasto per a alliberar recursos cap a les prioritats socials.
‘En la Comunitat Valenciana estem en això des del primer dia, però ens falta la part del Govern d’Espanya’, ha conclòs, en reivindicar la reforma urgent del sistema de finançament per a disposar dels ingressos que, sosté, corresponen al territori. Les XIII Jornades de Finances Autonòmiques se celebren a València fins al 27 de novembre, amb participació de representants d’administracions autonòmiques i de l’Estat, a més d’especialistes de l’àmbit acadèmic. Merino ha intervingut en una taula redona al costat de Miguel Corgos (Xunta de Galícia), Juan Alfonso Ruiz (Junta de Castella-la Manxa) i Luis Alberto Marín (Regió de Múrcia), en la qual s’han exposat diferents punts de vista sobre el gasto autonòmic.



