2025 s’ha tancat en la Comunitat Valenciana amb 340 migrants rescatats en pastera, quasi la mitat que un any abans (643) i molt per davall de 2023 (776). És el registre més baix de l’última dècada. No obstant això, els equips d’emergència han constatat que els qui han arribat ho han fet en pitjor estat de salut, amb més ferits i més trasllats hospitalaris.
La sèrie recent reflectix un descens sostingut després dels pics de la pandèmia: 410 persones en 2022, 848 en 2021 i 924 en 2020. Abans, van anar 673 en 2019, 353 en 2018 i 388 en 2017. Ja en els anys amb menors xifres, es van registrar 116 en 2016, 26 en 2015 i 84 en 2014. El balanç de 2025 confirma, per tant, un canvi de tendència clar respecte als exercicis de major pressió.
Canvis de ruta i perfil dels arribats
Segons les dades de la Creu Roja, en 2025 s’han interceptat 31 pasteres amb 340 persones a bord: 321 hòmens i 19 dones. La majoria són d’origen magrebí, encara que s’ha observat un augment de persones procedents de l’Àfrica subsahariana, un canvi que ja venia apuntant-se en temporades anteriors.
Per edats, entre els hòmens s’han atés 217 adults, 49 adolescents i un xiquet. Entre les dones, 13 adultes, dos adolescents i quatre xiquetes. En total, 56 menors. Este perfil exigix intervencions més complexes i prioritàries en desembarcar, atés que la presència de menors incrementa la vulnerabilitat i condiciona la primera assistència.
La reducció d’arribades s’ha explicat en part pel desviament de les màfies cap a rutes alternatives. Destaca la de Balears, on fa a penes dos o tres anys a penes s’interceptaven pasteres i ara registren un volum significatiu. Este desplaçament de trajectes coincidix amb una major vigilància en trams consolidats del litoral valencià i espenta a travessies més llargues i arriscades.
El responsable de la Unitat d’Emergències de Creu Roja a Alacant, Andrés Chessa, ha descrit que els qui intenten aconseguir Europa ‘busquen noves rutes per la saturació i l’augment de la vigilància’.
Més ferits i trasllats malgrat menys arribades
La deterioració en la condició física i psicològica s’ha reflectit en els comunicats sanitaris. En 2025 s’han registrat 29 trasllats a l’hospital i 116 ferits de diversa consideració, xifres que, proporcionalment, superen amb folgança les d’anys amb més arribades: en 2024 va haver-hi 28 trasllats i 88 ferits, i en 2023, 16 i 70, respectivament, malgrat que el volum de rescatats llavors va ser més del doble.
Chessa ha subratllat que ‘arriben menys persones però proporcionalment en pitjor estat perquè venen més castigats per travessies cada vegada més llargues’, i ha afegit que molts dels més afectats són persones de l’Àfrica subsahariana ‘perquè són els més vulnerables‘. En rutes esteses, la deshidratació, les ferides per exposició i l’esgotament s’agreugen i eleven la necessitat de derivacions mèdiques.
Encara que el número total ha baixat ‘i sembla que la societat s’ha acostumat’, Chessa ha advertit que ‘el drama continua sent espectacular’. Amb major freqüència, els rescatats relaten que en l’embarcació viatjaven més persones que no han sobreviscut al trajecte, la qual cosa afig un component de trauma a l’arribada.
Molts testimoniatges apunten a travessies de fins a sis dies en la mar. Són interceptats amb un índex de sucre ‘molt baix perquè no han menjat ni begut’ i, en situacions extremes, han arribat ‘a menjar meduses i a beure aigua de mar i fins i tot la seua pròpia orina’, pràctiques que agreugen la deshidratació i les complicacions digestives.
La precarietat del viatge també implica que, sovint, desconeguen el punt exacte de desembarcament després d’endeutar-se per a finançar la travessia, en alguns casos amb aportacions de les seues famílies. A eixa càrrega se suma l’impacte emocional: arriben ‘molt tocats psicològicament‘. ‘Cada un té darrere una història tremendament trista i impactant, i han arribat a esta part del Mediterrani sent conscients del risc’, a través ‘d’unes rutes que sovint no comencen en la mar sinó travessant deserts i esquivant controls durant un llarg període, a vegades d’un any’.
