Marcos Benavent, exgerente de l’empresa pública Imelsa i autodenominat ‘ionqui dels diners’, torna este dilluns al banc dels acusats. Se senta al costat de tres empresaris i al exgerente d’una fundació pel suposat tripijoc de contractes de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de València entre 2003 i 2008, un període prolongat en el qual, segons l’acusació, es van pagar comissions a canvi d’adjudicacions.
La peça E del cas detalla un esquema en el qual la llavors responsable política de Cultura, María José Alcón, controlava la composició de les meses de contractació, la redacció dels plecs i les valoracions tècniques. Amb eixe control, els concursos mantenien una aparença de legalitat mentres s’orientaven cap a empreses prèviament seleccionades. La responsabilitat penal d’Alcón està extingida per la seua defunció en 2018, però el seu paper vertebra el relat de la Fiscalia. Benavent actuava com a intermediari i recaptador de les comissions, i els empresaris aportaven diners en metàl·lic i fins i tot un vehicle una vegada assegurada l’adjudicació.
Les penes que demana la Fiscalia
Per a Benavent, l’acusació sol·licita sis anys i sis mesos de presó per delictes continuats de suborn i malversació de cabals públics, a més de prevaricació administrativa. Anticorrupció aprecia l’atenuant analògic de confessió per la seua col·laboració amb la investigació, un factor que pot traduir-se en una rebaixa de la pena en cas de condemna.
El exgerente de la Fundació Jaume II El Just, Vicente Burgos Antón, afronta una petició de cinc anys de presó per malversació continuada. Segons la Fiscalia, va permetre que Benavent cobrara durant anys un salari públic sense funcions reals mentres feia tasques per al Partit Popular. Per part seua, els empresaris Enrique Aleixandre Chumillas, Carlos Vicent Gil i Carlos Turró Homedes s’enfronten a tres anys de presó cada un per suborn actiu, a més d’una multa de 29.000 euros i penes d’inhabilitació. El Ministeri Públic reclama també el decomís de 29.000 euros per comissions il·lícites i una responsabilitat civil conjunta de 164.626 euros per a Benavent i Burgos pel desviament de fons en la fundació pública.
Contractes sota sospita
Entre els expedients analitzats figura la neteja i restauració de la Llotja de València, adjudicada en 2003 a Estudis Mètodes de la Restauració (EMR) per una mica més d’un milió d’euros. Encara que l’oferta va incloure la baixa màxima permesa, del 20%, l’acusació sosté que eixa rebaixa va quedar neutralitzada amb una ampliació posterior del contracte, adjudicada sense concurrència pública per prop de 450.000 euros. A canvi, el representant de EMR, Carlos Vicent Gil, hauria entregat 9.000 euros a Benavent.
També s’examina el contracte de neteja i consolidació de les Torres de Quart, adjudicat en 2006 a una unió temporal d’empreses liderada per CLEOP. La Fiscalia afirma que el procediment va estar dirigit des de l’inici i que el llavors gerent, Carlos Turró Homedes, hauria abonat 20.000 euros per a garantir-se l’encàrrec. Subratlla a més la falta de justificació tècnica en les puntuacions i l’opacitat dels informes.
La peça incorpora, a més, les contractacions lligades a la XXVII Mostra de València, organitzada per la Fundació Municipal del Cinema, presidida llavors per Alcón. Entre elles destaca el contracte d’hostesses i personal auxiliar concedit a Univers Selecció SL, propietat d’Enrique Aleixandre Chumillas, al costat d’altres servicis de producció i esdeveniments culturals. L’acusació descriu plecs amb criteris subjectius que afavorien a determinades empreses, que després abonaven efectiu o entregaven un vehicle. Si eixe patró s’acredita, la causa dibuixa una manipulació sostinguda durant cinc anys amb impacte directe en l’ús de diners públics i amb possibles penes de presó, inhabilitació i responsabilitat civil per als acusats.




