Marcos Benavent, exgerente de l’empresa pública Imelsa i autodenominat ‘ionqui dels diners’, ha afirmat a la seua arribada als jutjats que ell no és un ‘treballador zombi‘. Segons ha dit, ‘els zombis són uns altres’ i ell ‘treballava’.
Benavent torna hui a asseure’s en la banqueta al costat de tres empresaris i el exgerente d’una fundació per a respondre pel suposat tripijoc, entre 2003 i 2008, de contractes de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de València a canvi de comissions il·lícites. El tribunal ha de determinar si va haver-hi adjudicacions condicionades al pagament de comissions i quin paper va exercir cada acusat en eixa dinàmica.
Petició de penes i acusacions
La Fiscalia sol·licita per a Benavent sis anys i sis mesos de presó per suborn continuat i malversació de cabals públics, a més de prevaricació administrativa. Si és el cas aprecia l’atenuant de confessió per la seua col·laboració amb la investigació, la qual cosa reconeix que va admetre fets i va facilitar dades, i pot traduir-se en una reducció de la pena sol·licitada.
Al costat d’ell, l’acusació d’Anticorrupció aconseguix a Vicente Burgos Antón, exgerente de la fundació pública Jaume II El Just, per a qui demana cinc anys de presó per un delicte continuat de malversació. A la seua arribada, Burgos ha assegurat que Benavent ‘clar que treballava’, que exercia funcions per a la fundació i que està ‘tranquil en eixe aspecte’.
L’escrit d’acusació sosté que Burgos va permetre que Benavent cobrara durant anys un salari públic sense funcions reals, mentres feia tasques per al Partit Popular. D’ací el focus en la figura del ‘treballador zombi’, etiqueta que en este context al·ludix a persones que figuren en nòmina sense activitat efectiva i que el mateix Benavent rebutja per a si.
La sessió de hui posa l’accent en eixe doble relat: la defensa que subratlla que Benavent sí que treballava enfront del plantejament del Ministeri Públic, que descriu una estructura de contractes falsejats i cobrament de comissions. El que es dilucida és si es van desviar recursos de l’administració cultural i si van existir llocs retribuïts sense contingut, extrems que, de confirmar-se, encaixarien en els delictes imputats; si no, la tesi que complia funcions per a la fundació guanyaria força.




