Marcos Benavent, exgerente de l’empresa pública Imelsa i autodenominat ‘ionqui dels diners’, ha afirmat a la seua arribada a la Ciutat de la Justícia que ell no és ‘un treballador zombi‘ i que els ‘zombis són uns altres’; va insistir que ‘clar que treballava’. Amb eixa expressió s’al·ludix a empleats que cobren sense funcions efectives, una etiqueta que rebutja en l’arrancada d’una nova vista del cas.
Benavent torna a asseure’s en la banqueta al costat de tres empresaris i al exgerente d’una fundació per a respondre pel suposat tripijoc, entre 2003 i 2008, de contractes de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de València a canvi de comissions il·lícites. La peça enjudicia si va haver-hi pagaments per a afavorir adjudicacions i si es van desviar recursos públics.
En el centre del debat sobre els anomenats ‘treballadors zombi’ està si Benavent va cobrar durant anys un salari públic sense exercir funcions reals mentres feia tasques per al Partit Popular, com sosté l’acusació. El mateix Benavent es distancia d’eixa pràctica en afirmar que treballava i que els qui encaixarien en eixa figura ‘eren uns altres’.
Penes sol·licitades i atenuant
La Fiscalia sol·licita sis anys i sis mesos de presó per a Benavent per delictes continuats de suborn i malversació de cabals públics, a més de prevaricació administrativa. Si és el cas aprecia l’atenuant de confessió per la seua col·laboració amb la investigació, la qual cosa reconeix que va aportar informació rellevant encara que manté la gravetat dels fets imputats.
Anticorrupció acusa també a Vicente Burgos, exgerente de la Fundació pública Jaume II El Just, per a qui demana cinc anys de presó per un delicte continuat de malversació. Burgos ha recolzat que Benavent ‘clar que treballava’ en tasques vinculades a la fundació i s’ha mostrat ‘tranquil en eixe aspecte’ a la seua arribada als jutjats.
Segons l’escrit d’acusació, Burgos va permetre que Benavent cobrara un salari públic sense funcions efectives mentres realitzava labors per al Partit Popular. La tesi acusatòria pretén acreditar una relació laboral fictícia sufragada amb fons públics.
Durant la seua declaració, Burgos ha dit que Benavent no estava adscrit a la fundació sinó ‘com molts altres’ al gabinet del llavors conseller de Cultura, Esteban González Pons. ‘No vaig contractar a Benavent ni tampoc el patronat. Ho va fer el conseller de Cultura com a president de la fundació i conseller’, ha afirmat, en relació amb la seua etapa com a gerent entre octubre de 2003 i novembre de 2007.
Burgos ha afegit que la Conselleria pretenia, a través de la fundació, adquirir i traslladar el claustre alt de la Valldigna des de Torrelodones (Madrid), i que el conseller va estimar per voluntat pròpia que Benavent estiguera amb ell com a enllaç amb la fundació. Este encaix, segons ve a sostindre, explicaria que la seua activitat es desenrotllara en el gabinet i no en l’estructura interna de l’entitat.
Preguntat per què en la instrucció va dir que Benavent ‘no anava a treballar’ i ‘no feia res en la fundació’, ha assenyalat que es va tractar d’una matisació: estava adscrit al gabinet de la Conselleria i no a la fundació. Davant les preguntes per este ‘canvi de versió’, ha insistit que la seua primera declaració va ser ‘extreta de context’ perquè va voler puntualitzar que Benavent ‘no anava a treballar a la fundació perquè estava en el gabinet del conseller’. ‘No vaig mentir, però fer d’una veritat una mentida és bastant fàcil’, ha asseverat.
Nul·litats i prescripció en disputa
En les qüestions prèvies, la defensa de Benavent ha demanat impugnar la investigació impulsada per Rosa Pérez Garijo i la nul·litat de l’acta de registre de la seua vivenda en entendre que no estava suficientment motivada, al·legant una ‘infracció’ del dret d’inviolabilitat. Per part seua, les defenses de Burgos i dels empresaris Enrique Aleixandre, Carlos Turró i Carlos Vicent han plantejat la prescripció dels delictes.
La Fiscalia s’ha oposat a la nul·litat de les gravacions aportades per Pérez Garijo i dels registres practicats, i s’ha mostrat contrària a qualsevol prescripció. Als tres empresaris els atribuïx suborn actiu pel pagament de suborns per a assegurar-se adjudicacions públiques i sol·licita per a cada un tres anys de presó, una multa de 29.000 euros i penes d’inhabilitació. Amb estes posicions, el tribunal ha d’ordenar les qüestions prèvies abans d’entrar en la prova i fixar si va haver-hi tripijocs de contractes, pagaments irregulars i desviament de fons com sostenen les acusacions.




