El Ministeri de Sanitat, la Conselleria de Sanitat i l’Institut de Salut Carles III han iniciat un estudi pilot de vigilància per a avaluar durant tres anys l’impacte de la dana d’octubre de 2024 en la salut mental de la població exposada. Catàstrofes mediambientals com les inundacions augmenten el risc d’ansietat, depressió o estrés posttraumàtic, per la qual cosa mesurar el seu abast resulta clau per a orientar la resposta.
Es tracta d’una cohort prospectiva en dos fases: una recollida de dades basal aproximadament a l’any de la dana i dos onades addicionals previstes als dos i tres anys posteriors. Este disseny permet observar l’evolució dels símptomes en el temps, distingir efectes immediats de seqüeles i ajustar la planificació de suports.
Disseny i abast
L’objectiu general és conéixer l’impacte de les inundacions en la salut mental de la població exposada per a fonamentar mesures de control i servicis assistencials adequats, tant en esta emergència com en les que puguen produir-se en el futur. Més específicament, l’estudi estima la freqüència de probable depressió, ansietat i estrés posttraumàtic segons el nivell d’exposició i busca identificar factors personals, sociodemogràfics, de suport social i relacionats amb la pròpia dana associats a la morbiditat psicològica.
La població de referència comprén 608.772 persones majors de 5 anys residents en 37 municipis i 4 pedanies de la província de València, zones classificades com d’impacte mitjà i alt segons la Cambra de València. Incloure àrees amb diferents graus d’afectació permetrà comparar diferències segons la intensitat del mal rebut.
L’Institut Valencià d’Estadística ha realitzat un mostreig aleatori estratificat per secció censal, nivell socioeconòmic, grau d’afectació, edat i sexe. A partir de 23.318 llars convidades, s’ha definit una mostra mínima de 8.153 adults de 18 o més anys i 2.718 menors d’entre 6 i 17, la qual cosa facilita anàlisis consistents per grups d’edat i context social.
Les persones seleccionades rebran una invitació per correu postal. Els qui accepten hauran d’emetre el seu consentiment exprés per via telefònica o electrònica i, a continuació, es concertarà una entrevista presencial o telefònica. Totes les onades es faran amb els mateixos participants per a assegurar comparabilitat i detectar persistència o remissió de símptomes.
Hi haurà dos qüestionaris, un per a adults i un altre per a menors, que recopilen informació sobre característiques personals i de la llar, percepció de salut i qualitat de vida, morbiditat, salut mental, suport social i variables específiques relacionades amb la dana. Este enfocament permet relacionar l’exposició al fenomen amb el benestar emocional i les necessitats de suport.
El treball el duran a terme la Direcció General de Salut Pública i Equitat en Salut i el Comissionat de Salut Mental del Ministeri de Sanitat, juntament amb les Direccions Generals de Salut Pública i Salut Mental de la Conselleria de Sanitat de la Comunitat Valenciana, en col·laboració amb el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa d’Epidemiologia i Salut Pública de l’Institut de Salut Carles III. La coordinació entre administracions i equips d’investigació reforça la qualitat de les dades i la capacitat de traduir resultats en accions concretes.
Les troballes permetran identificar de manera específica l’impacte en el benestar emocional provocat per fenòmens climatològics extrems com les inundacions i generar evidència local sobre els determinants del mal psicològic en contextos d’emergència. Amb això, les autoritats podran prioritzar intervencions, dimensionar recursos assistencials i millorar protocols de preparació i resposta davant episodis similars.
