Tenim de molta actualitat la paraula o paraules que denominen la pressió constant per a aprofitar-se sexualment d’una persona, freqüentment des d’una posició de superioritat. En castellà s’usa acoso per a anomenar eixe fet, i acosar, a l’acció de pressionar amb eixe objectiu.
En valencià tenim unes quantes paraules que denominen eixe miserable fet. Assetjament i assetjar són les formes que més apareixen en els mitjans de comunicació. Són veus d’ús molt antic, el verb es troba documentat en 1313 en un document firmat per Bernat d’Averçó i en el Llibre dels feits del rei en Jaume (1380) i en tots els segles posteriors.
Assetjament, igual que acoso, no sols tenen el significat de pressionar amb finalitat sexual. L’assetjament també pot ser laboral, moral, psicològic i escolar. Al que es produïx en les escoles, ara també se li diu bullying. Els diccionaris arrepleguen altres veus sinònimes de assetjament, com ara empait, encalç i els seus verbs corresponents, empaitar i encalçar. I un verb molt usual i molt antic també és acaçar, amb diversos significats iguals o pareguts a assetjar, empaitar, encalçar, ‘molestar, importunar, perseguir constantment una persona amb molèsties, requeriments i tenacitat’.
No s’ha de confondre acaçar amb caçar, com hem pogut vore en alguna traducció no revisada del tot. El primer ja l’hem descrit; i caçar és ‘buscar i perseguir (un animal) fins a capturar-lo o matar-lo’, “Hem caçat una llebre”; ‘perseguir i capturar (una persona, un avió o una nau)’, “Després d’una persecució, caçaren els delinqüents”; ‘aconseguir (una persona, una cosa)’, “Ha caçat un milionari”. Podem inferir de l’última frase, extreta de l’entrada caçar del Diccionari normatiu valencià, que la caçadora del potentat, prèviament degué acaçar-lo, encara que amablement i cordialment. Probablement se’l va camelar, que és ‘gastar temps adulant, seduint, rodant el colomer’ i altres pràctiques de conquista.
