El Museu d’Art Contemporani d’Alacant inaugura este divendres la retrospectiva ‘Soledad Sevilla [Esperant a Sempere]’, un recorregut per més de cinc dècades de treball que reunix obres des dels primers anys 70 fins a les més recents finalitzades en 2025. Moltes peces es mostren per primera vegada, la qual cosa convertix la cita en una oportunitat excepcional per a veure de conjunt la investigació de l’artista entorn de la línia, la llum i l’espai. L’exposició pot visitar-se fins al 17 de maig.
El projecte es presenta com un tancament de cercle que resulta especialment significatiu per al museu: el MACA va nàixer estretament vinculat a la col·lecció d’Eusebio Sempere i, ara, acull una proposta que dialoga de manera directa amb el seu llegat. El propi títol, ‘Esperant a Sempere’, subratlla eixe vincle afectiu i estètic que travessa la mostra i la situa en l’ADN de la institució.
L’exposició partix d’obres dels anys 70 conservades en les col·leccions del museu i centra la seua atenció en les sèries més recents, originades a partir d’un xicotet gouache de Sempere pertanyent a Sevilla. Amb l’horitzó com a fonament, l’artista desplega pintures de gran format en les quals la vibració de línies molt pròximes genera superfícies que semblen expandir-se i recompondre’s, convidant a una contemplació prolongada.
‘Emboliquen a l’espectador i conviden a experimentar la pintura no sols des de la mirada, sinó també de manera performativa, des del cos que compartix l’espai amb ella’, subratlla la comissària i conservadora del museu, Rosa Castells, en descriure l’experiència immersiva que proposen les peces.
Sèries i diàleg amb Sempere
El nucli recent de la mostra (2022–2025) reunix les series Horitzons blancs, Horitzons blaus, Agnes Martin i Esperant a Sempere. Són composicions de gran exigència formal en les quals línies paral·leles, quasi cosides entre si, ocupen tot el llenç en blancs, grisos o color. La proximitat entre traços produïx una vibració visual que modula la llum i genera profunditat sense recórrer a la representació figurativa, un llenguatge coherent amb la trajectòria de Sevilla.
Sevilla i Sempere es van conéixer en la dècada de 1960 i van compartir admiració i amistat, a més de coincidències en projectes clau de l’abstracció geomètrica a Espanya. Els unixen l’interés per la línia, el rigor compositiu i una deriva cap al sensitiu, cap a una geometria més blana i emotiva. Eixa afinitat poètica recorre tota la carrera de Sevilla i es fa explícita en les sèries pintades des de l’estiu de 2022 com a inspiració i homenatge al seu amic.
‘Esta exposició és un recorregut pel meu treball, sempre recolzat en la geometria, que abasta des de la dècada dels 70 fins a l’actualitat i amb la qual estic especialment emocionada a l’ésser la primera exposició individual en este gran museu tan important, i directament vinculat al meu admirat Eusebio Sempere’, ha declarat Soledad Sevilla.
Castells destaca a més la rellevància de l’artista en el context nacional: ‘Sevilla és una de les grans artistes del panorama artístic espanyol, una figura essencial de l’abstracció geomètrica; una artista que ha expandit durant més de cinc dècades els límits entre la pintura, la llum i l’espai’.
Des de l’Ajuntament, la regidora de Cultura, Nayma Beldjilali, ha posat l’accent en el magnetisme d’estes peces: ‘l’obra de Soledad Sevilla hipnotitza i embolica a l’espectador amb les seues línies i geometries perfectament dissenyades que alhora deixen veure el seu minuciós traç manual’. L’edil ha convidat a alacantins i visitants a acostar-se al MACA per a gaudir d’una mostra que, pel seu abast i coherència, situa en primer pla el diàleg entre dos noms essencials de l’abstracció espanyola.
