La inflació a Espanya afronta una evolució incerta en els primers mesos de 2027 per l’encariment de l’energia i la crisi a Oriente Medio. Així ho ha explicat el 4 de novembre, a Alacant, Paloma Taltavull, catedràtica d’Economia Aplicada de la Universidad de Alicante (UA).
L’experta ha advertit que la falta d’un acord entre els Estats Units i l’Iran podria prolongar les tensions inflacionistes globals. ‘»Hay bastante incertidumbre y preocupación»’, ha assenyalat.
En el pitjor escenari, una menor producció de cru reduiria també les arribades de petroli per vaixell. El pas per l’estret d’Ormuz podria veure’s afectat, amb més pressió sobre el preu del barril.
L’energia més cara també elevaria els costos del gas i de l’electricitat. A més, podria encarir els aliments importats pel cost del transport agroalimentari.
L’energia, clau per als preus
Els Estats Units i altres països desenvolupats han començat a vendre reserves per evitar pujades brusques. Taltavull ha dit que ‘»El mercado está tensionándose, pero no se ha descontrolado todavía, y la producción llega, aunque más cara»’.
Segons la catedràtica, el consum energètic creix especialment en economies en expansió, com l’espanyola. La dependència del cru fa que les pujades del petroli arriben més de pressa a la inflació.
Taltavull ha explicat que els decrets del Govern espanyol han limitat els preus del petroli i del gas. Considera que el mecanisme té efectes immediats, però no es pot mantindre indefinidament: ‘»aunque esta es una medida que tiene efectos en el corto plazo, pero no se puede mantener indefinidamente»’.
Un dels decrets fixa un límit al trasllat de les pujades al consumidor. Si el petroli puja més d’un 20 %, l’increment repercutit no pot superar el 15 %.
La diferència queda subvencionada i, segons ha aclarit la catedràtica, s’haurà de pagar més avant. Això podria passar quan la inflació siga menor o pròxima a zero.
El seguiment continu dels preus permet reaccionar davant els canvis del mercat. Taltavull, assessora del mercat immobiliari REM de la Comisión Económica de Naciones Unidas para Europa (UNECE), ha destacat la qualitat tècnica del sistema espanyol.
La catedràtica ha atribuït el creixement de l’IPC sobretot a l’energia. També ha recordat que Espanya compra energia i petroli a preus internacionals, que arriben ràpidament als preus interiors.
La transició energètica cap a fonts renovables pot reduir la dependència dels recursos tradicionals. Però el seu potencial encara no és suficient per a compensar les pujades del petroli, el gas i l’electricitat.
A l’octubre, la inflació s’ha mantingut en el 4,9 %, gràcies a la contenció dels preus dels combustibles. Taltavull ha indicat que esta situació no ha comportat un augment del dèficit públic, del deute ni de la despesa pública.
