Espanya està a punt de complir el quart mes des de l’entrada en vigor del tercer estat d’alarma durant tota la pandèmia, el segon a nivell nacional després que a la tardor va ser declarat només en Madrid i amb els enfrontaments entre el govern espanyol i la Comunitat de Madrid. I tot apunta que finalment l’executiu no té intenció d’alçar-lo fins que finalitze el seu actual termini de sis mesos el pròxim 9 de maig.
Tot i que en un principi, la decisió final havia de ser presa en total cogovernança, pareix que finalment no serà d’eixa forma. Pedro Sánchez podria anunciar en les pròximes hores la seua intenció de complir estrictament amb la pròrroga de sis mesos, aprovada el novembre en la cambra baixa, tot i que sense haver-ho consultat abans amb les comunitats autònomes, tal com es va comprometre fa uns mesos.
I és que una volta es va alçar l’estat d’alarma a Madrid, i després d’alguns problemes judicials que van obligar a alçar alguns tancaments perimetrals, el govern espanyol va prendre la decisió d’aprovar l’estat d’alarma a nivell nacional. Amb això es volia donar un instrument jurídic als governs autonòmics perquè pogueren aprovar una sèrie de restriccions, com el toc de queda nocturn o el tancament de bars i restaurants.
Però després dels 15 primers dies de vigència, l’executiu no ho va tindre fàcil per a aprovar la pròrroga desitjada que, des del principi, va ser plantejada de manera excepcional per una duració de sis mesos. Des del PP fins als seus socis d’ERC, es van negar en un primer moment a donar el seu sí al govern espanyol.
Finalment, van conseguir tirar endavant la pròrroga al Congrés dels Diputats, però no sense abans tindre unes certes condicions. El compromís del president va ser analitzar si era convenient alçar l’estat d’alarma uns mesos després. La seua continuïtat durant l’abril i maig, depenia de la seua aprovació per part del Consell Interterritorial de Salut, a on participen el ministeri i les conselleries de Sanitat. A demés, la decisió havia de ser convalidada en una conferència de presidents autonòmics.
Un altre dels compromisos adquirits va ser que el ministre, ara ministra, de Sanitat comparega cada mes per a avaluar la situació epidemiològica i que el mateix Sánchez ho faja cada dos mesos en el Congrés. I a l’espera de la seua compareixença bimensual de demà, la portaveu de l’executiu, Maria Jesús Montero ja deixava entrevore el possible anunci de Sánchez: «No hi ha res que aconselle la retirada de l’estat d’alarma, i no ens podem precipitar amb la desescalada», afirmava en roda de premsa.
Farà balanç i explicarà la seua decisió al Congrés dels Diputats
Montero confirmava la compareixença al Congrés que farà el president este dimecres per a fer balanç de la pandèmia, tot i que ella mateixa feia un avanç. Recordava que el 25 d’octubre quan es va declarar l’estat d’alarma «teníem 362 casos d’incidència acumulada» i hui, a l’espera de l’informe d’este dimarts, estàvem a 252.
També ha insistit en el fet que els governs autonòmics tenen les ferramentes per a «restringir la mobilitat» i que encara no és moment per a «abaixar la guàrdia». Tot i reconéixer que Espanya està eixint del risc extrem, fet que s’ha produït este dimarts, la realitat és que «encara és una xifra que preocupa a la comunitat científica».
Per este motiu, ha tornat a recalcar l’objectiu que té marcat el govern espanyol i és conseguir baixar dels 50 casos per cada 100.000 habitants. «Només en eixe moment tindrà sentit retirar els poders per a restringir la mobilitat que tenen ara mateix les autoritats delegades competents, que com marca el decret de l’estat d’alarma són els presidents autonòmics», explicarà la portaveu del govern espanyol.
