El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions està treballant en un nou programa que contempla la creació d’una bossa de famílies d’acolliment per als refugiats ucraïnesos que fugen de la guerra provocada per la invasió russa al seu país. Bàsicament, consistirà en un registre de totes aquelles famílies que estiguen disposades acollir a ciutadans d’aquell país que no tinguen un lloc en el qual allotjar-se i la idoneïtat del qual serà prèviament verificada per les diferents administracions.
“És la manera de reconduir la solidaritat de totes les famílies espanyoles que s’estan oferint per a acollir a persones que vinguen d’Ucraïna”, va subratllar aquest dimarts el ministre José Luis Escrivá en la roda de premsa en la qual ha donat a conéixer els detalls de l’anomenat ‘Ucraïna Urgent’, un pla dissenyat per a gestionar les arribades i les tramitacions administratives de les persones desplaçades procedents d’Ucraïna.
Segons va indicar, la xarxa d’acolliment que està desplegant el Govern creix cada dia i compta ja amb 21.000 places. Així, el nou programa pretén absorbir als refugiats ucraïnesos i oferir també una eixida als menors no acompanyats. “Estem treballant sobre experiències prèvies que hi havia a Espanya en l’àmbit d’acolliment de menors no acompanyats”, va avançar el ministre, assegurant que “hi haurà més detalls en els pròxims dies”.
Amb tot, l’objectiu és comptar amb una “bossa de famílies per a acolliment“, prèvia verificació de la seua idoneïtat. Seran els treballadors socials els encarregats de verificar l’adequació dels habitatges que s’ofereixen, en col·laboració amb els serveis socials dels ajuntaments i entitats del tercer sector.
Un pla lligat al desenvolupament del conflicte
El pla pretén “casar” els recursos disponibles amb les necessitats i “especificitats” de tots els refugiats que van arribant, segons va explicar Escrivá. Es tracta, per tant, d’una estratègia ancorada al marc europeu i caracteritzada per ser “molt flexible“, a causa de la “incertesa” respecte a com puga desenvolupar-se el conflicte.
Així, va recordar el ministre, en ell s’inclou la Directiva de Protecció Temporal de la Unió Europea, activada per primera vegada el 3 de març, i l’extensió que va aprovar recentment el Consell de Ministres per a ampliar aqueix dret a residir, treballar i accedir a les prestacions socials: als ucraïnesos que ja estaven a Espanya abans del 24 de febrer; als nacionals de tercers països amb residència temporal a Ucraïna (estudiants, per exemple); als nacionals ucraïnesos que es troben en situació irregular a Espanya i als membres de famílies que ja visquen al país. “Espanya és dels països que més ràpid han adaptat la seua normativa a la decisió del Consell, i ha estés més el seu àmbit d’aplicació”, va destacar.
España 🇪🇸 ha sido uno de los primeros de 🇪🇺en trasponer la directiva de protección temporal para refugiados de Ucrania 🇺🇦, que les permite residir, trabajar en España. Además, hemos ampliado su alcance para proteger a todas las personas que se han visto afectadas por la guerra pic.twitter.com/EvSQajYVlY
— José Luis Escrivá (@joseluisescriva) March 15, 2022
Un altre punt normatiu important en el qual el ministre va voler posar l’accent, és la simplificació “inèdita” dels tràmits. I és que les resolucions de protecció temporal, va assenyalar, estan sent resoltes “en menys de 24 hores“, la qual cosa habilita automàticament que els refugiats puguen residir i treballar al país. A més, tot aquest treball s’està fent mitjançant els centres que el Ministeri d’Inclusió ha habilitat per a realitzar aquests tràmits, i evitar així que es duguen a terme en les comissaries (on el procés se sol allargar); encara que també contemplen habilitar comissaries per a això.
Fins ara, va assenyalar, són 813 les persones que ja compten amb protecció temporal, de les quals la meitat (55%) són menors, un 30% dones i un 15% homes. A més, el 12% correspon a persones que ja eren residents a Espanya i, segons va detallar Escrivá, un terç procedeixen de la capital d’Ucraïna, Kíev, encara que hi ha desplaçats de tot el país.
Madrid, Barcelona, Alacant i Màlaga: les zones amb més població ucraïnesa
El centre de Pozuelo de Alarcón, a Madrid, ha sigut el primer a obrir les seues portes, el passat 11 de març, amb el suport d’Accem. Hui obri les seues portes també el centre d’Alacant, situat a la Ciutat de la Llum (cedit per la Comunitat Valenciana), amb el suport de Creu Roja; i aquesta setmana està prevista l’obertura del centre de Barcelona, en el pavelló municipal de la Fira (cedit per l’Ajuntament de Barcelona), on també es comptarà amb el suport de Creu Roja. Hi haurà un quart centre, a Màlaga, on s’està buscant una ubicació adequada i el Ministeri d’Inclusió comptarà, en aquest cas, amb el suport de CEAR.
Dentro del Plan de Acogida estamos poniendo en marcha 4⃣Centros de Recepción, Atención y Derivación del @inclusiongob donde @policia realiza los trámites de documentación.
— José Luis Escrivá (@joseluisescriva) March 15, 2022
También reforzaremos la red de acogida y coordinaremos un programa de acogimiento familiar pic.twitter.com/TRuOOQ0wk0
Els centres de recepció realitzen tres funcions, segons ha explicat Escriva: “en primer lloc, en ells es rep a les persones desplaçades d’Ucraïna i se’ls dona una orientació inicial; en segon lloc, permeten la realització dels tràmits per a obtindre el permís de treball i residència en 24 hores i, finalment, decideixen la derivació dels qui ho necessiten a les places més adequades disponibles, després de realitzar-los entrevistes en profunditat”. Per això, la creació d’aquests Centres de Recepció, Atenció i Derivació (CREADE) permet “centralitzar totes aqueixes funcions en un únic lloc, facilitant l’atenció a les persones desplaçades”.
🇺🇦Los centros de recepción son fundamentales ya que centralizan la atención a personas desplazadas y les permiten obtener permisos de trabajo y residencia en 24 horas. Reciben atención e información de personal especializado y, desde allí, son derivados a plazas de acogida pic.twitter.com/fz4QXQTWU2
— José Luis Escrivá (@joseluisescriva) March 15, 2022
A Espanya, les persones desplaçades no sols tenen dret a permisos de treball i residència, sinó que, segons ha destacat el ministre, “tenen accés a un ampli catàleg de prestacions, que van des de l’allotjament i manutenció, l’assistència jurídica i psicosocial, l’atenció laboral, fins a l’assistència sanitària, escolarització o ajudes econòmiques”. A més, el Ministeri de l’Interior ha dictat aquest dimarts una instrucció amb la qual els desplaçats d’Ucraïna podran utilitzar legalment els seus permisos de conduir a Espanya almenys durant un any.
🔵🟡Ya está disponible el ☎️teléfono de información para las personas desplazadas de 🇺🇦Ucrania, durante las 24 horas del día 👇
— Ministerio Inclusión Seguridad Social Migraciones (@inclusiongob) March 12, 2022
📞(+34) 91 047 44 44
🗣️Con atención en 🇺🇦ucraniano y 🇪🇸español
🙋♀️Se dará CITA para los 🏨centros de recepción del @inclusiongob pic.twitter.com/Qrd1TsucSa
