La publicació de fotografies en internet de menors és un fet massa habitual. Rep el nom de sharentingy, és una manera d’exposar als xiquets a la vista de qualsevol en xarxes socials.
Si ho fas, has de tindre uns determinats límits, que quan se sobrepassen posen en riscos la seguretat global dels seus propis fills.
L’explosió de les xarxes socials fa més d’una dècada i el propi fet que tots tenim una càmera d’alta definició en la nostra butxaca, va multiplicar l’exposició d’imatges en qualsevol mitjà. Els menors no es van quedar arrere i es van veure ràpidament exposats per pares i familiars.
El fet de publicar o pujar imatges, vídeos, o qualsevol altre tipus d’enregistrament referent als nostres fills en Internet en general, i en les xarxes socials en particular, a més de crear-los una empremta digital sense el seu consentiment des que són bebés, també pot exposar-los als perills que implica la pròpia Internet.
Cal tindre en compte diferents factors i protegir el menor, que és la persona implicada i a la qual probablement no se li ha preguntat si desitja aparéixer en xarxes socials.
No obstant això, ha de distingir-se entre l’anomenat “sharenting”, del “oversharing” que fa referència a compartir sense control tot el que té a veure amb la nostra vida en Internet i Xarxes Socials.
Hui dia existeix una més que notable sobreexposició de tota mena d’informació personal en Internet, alguna cosa que té especial perill en menors d’edat i que és cada vegada més freqüent, i cosa que és més important, és que cada dia és més preocupant per les conseqüències que d’això es deriven per als propis menors, i els riscos, als quals els mateixos s’enfronten a conseqüència d’aquesta mena de pràctiques, quan les mateixes tenen un caràcter clarament abusives.
En algunes plataformes, aquestes imatges, vídeos, o enregistraments i les seues geolocalitzacions es converteixen en material públic disponible sense que pràcticament existisquen restriccions d’algun tipus en favor de qualsevol persona de manera indiscriminada.
D’on ve el terme “sharenting”?
El terme ‘sharenting’ prové de la unió de dos paraules angleses: ‘share’ o compartir i ‘parenting’ o paternitat, i fa referència a la publicació de fotografies i vídeos de menors per part dels pares en internet.
El “sharenting” alerta sobre la pèrdua de control sobre el contingut multimèdia en internet, ja que això té una sèrie de conseqüències en els adults que es multipliquen quan les fotos són de menors.
Els principals riscos que els perfils públics dels pares en WhatsApp, Facebook o Instagram, entre altres, es convertisquen en l’aparador de la vida dels fills es poden vertebrar en tres categories:
a). Curt termini: des del moment de la publicació.
• Segrest físic: Un segrestador pot aprofitar el rastre que la família deixa en internet per a saber el col·legi, les activitats extraescolars, l’edat i els gustos dels menors.
Els horaris es poden obtindre de les pàgines oficials dels centres i de comentaris en RR.SS. de l’estil de: “Com els trobe a faltar quan estic treballant…”.
• Segrest de la identitat digital: Aquest delicte consisteix a recopilar tota la informació publicada en obert del nucli familiar per a crear un perfil fals d’algun dels seus membres. Els perfils falsos s’empren per a guanyar-se la confiança d’altres menors i adults amb finalitats generalment il·lícits.
• ‘Grooming’: Aquesta paraula anglesa s’empra per a referir-se als delinqüents, ‘groomers’, que creguen perfils falsos a partir de recopilacions de fotos de menors. Els ‘groomers’ es fan passar per menors en les RR.SS. i obrin converses que deriven en ‘sexting’.
D’aquesta manera els ‘groomers’ aconsegueixen fotos íntimes amb les quals fer xantatge als menors i aconseguir que facen activitats il·legals, sovint per a la seua satisfacció personal, si no volen que les fotos es facen públiques.
• Utilització per a fins publicitaris en la ‘dark web’: En les RR.SS. hi ha molta informació compartida per defecte com poden ser les fotos de perfil, els estats temporals i els posts permanents amb fotos o vídeos.
Consells
a). No és recomanable crear un compte propi al nostre fill/a i pujar fotos en aquest compte. És millor pujar les fotografies en les xarxes socials dels adults.
b). Podem demanar als nostres fills i filles que «censuren» les imatges que no vulguen que compartim els seus pares. És a dir, que ens expliquen què és el que no volen que pugem a xarxes socials.
c). Hem de cerciorar-nos que les fotos que pugem en les que apareixen els nostres fills/as, estiguen sempre vestits.
d). Llegir i entendre les polítiques de privacitat de les xarxes socials a les quals pugem les fotografies.
e). Recordar i tindre sempre present com se sentirien els nostres fills/es si en un futur s’hagueren d’enfrontar a una imatge seua que van pujar els seus pares a Internet. Podria danyar la seua autoestima?
f). Activar les alertes de Google amb el nom del nostre fill/a, perquè ens avisen si apareix en alguna cerca de Google.
g). No donar la localització del nostre fill/a, i si volem fer-ho, hem de prendre precaucions.
h). Compartir la informació sota l’anonimat i pixelar les cares dels nostres fills i filles per a respectar la seua privacitat, sobretot si són menors d’edat.
i). Si enviem imatges o vídeos a través de missatgeria instantània (com WhatsApp), hem d’assegurar-nos que les persones a les quals enviem aquest contingut són de confiança i no ho compartiran sense el nostre permís.
