La violència sobre les dones en totes les formes ha marcat este dimarts l’Obertura de l’Any Judicial 2023-24 a la Ciutat de la Justícia de València. La presidenta del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), Pilar de l’Oliva, ha aprofitat la intervenció per a alertar de l’increment de les denúncies per violència de gènere registrades durant el primer trimestre de l’any que, segons les xifres, han pujat un 17% en comparació del mateix període de l’any anterior: “Un dels reptes que tenim al davant és tractar de frenar esta tendència a l’alça“.
Segons l’Oliva, “la rotunditat d’estes dades” ens posa davant d’una realitat inqüestionable i, segons ell, les mesures repressives i les solucions penals no són suficients“.
En opinió de la presidenta del TSJCV, “cal intervenir també des d’altres àmbits, sobretot el de l’educació i la conscienciació social” i tots els que estan involucrats en esta lluita han de “redoblar els esforços per capgirar les xifres i aconseguir un registre zero”.
Al saló d’actes de la Ciutat de la Justícia hi era present la presidenta de les Corts Valencianes, Plans Massó, i la consellera de Justícia Elsai Núñez, que asisten por primera vegada a l’obertura de l’any judicial en representació dels seus nous carrers.
Xifra de dones assassinades per violència de gènere
La Fiscal Superior de la Comunitat Valenciana també ha recordat a les “49 dones que han estat assassinades” durant el 2023 a tot Espanya pel que ha volgut “valorar les oficines d’ajuda a les víctimes del delicte” posades en servei a la Comunitat Valenciana durant l’etapa del Botànic.
“Un servei públic multidisciplinari i gratuït per atendre les víctimes més vulnerables: un total de 27.738 ateses durant l’any passat. Un total de 950 tenien alguna discapacitat de les quals 814 eren dones“.
Durant la seua intervenció, de l’Oliva també n’ha demanat més mitjans tant personals com tècnics per millorar la Justícia i ha posat el focus en la necessitat abordar la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Segons ha criticat, la seua no renovació “no només afecta el funcionament ordinari dels jutjats i tribunals, sinó que també està deteriorant la seua imatge davant de la ciutadania“.
De l’Oliva ha demanat un pacte d’Estat i també ha reclamat legislar la Intel·ligència Artificial perquè “ben utilitzada i regulada, es pot convertir en una valuosa aliada en la gestió dels procediments judicials“.
Preocupació pels menors de 14 anys
Per la seua banda, la fiscal superior de la Comunitat Valenciana, Teresa Gisbert, ha reclamat una “prioritària“,”adequada” i “multidisciplinari” assistència a dones víctimes de violència de gènere perquè “se senten segures i facen el pas de denunciar”, alhora que ha subratllat el “magnífic” treball realitzat per les Oficines d’Atenció a les Víctimes de Delicte i de Denúncia.
Gisbert s’ha referit a l’augment dels delictes contra la llibertat sexual, que van pujar prop del 20% a les tres províncies (20,6% a Alacant, 18% en Castelló i 19,6% en València).
La fiscal sobretot ha mostrat la preocupació per l’increment registrat entre els menors de 14 anys perquè, per exemple, a Alacant es van incoar 35 procediments per abusos sexuals i 25 van ser comesos per menors de 14: “On més han augmentat i més preocupa són les comeses per menors de 14 anys que no poden ser jutjats”.
Com a factors, Gisbert ha apuntat a la manca d’educació i al porno i, per això, ha demanat que totes les administracions posen de part seua “no només per la imprescindible protecció de les víctimes, sinó també perquè els menors que els cometen necessiten una intervenció clara de reeducació”.
La fiscal també s’ha referit l’increment de la violència domèstica que “preocupa més a les residències de gent gran” o en els casos de pares que reclamen “no tant un càstig per als seus fills, sinó una solució per curar les seues addiccions o malalties mentals”.
Pel que fa als delictes d’odi, Gisbert ha assenyalat com a preocupant que els més joves “repliquen els prejudicis dels adults“, motiu pel qual reclama igualment “desactivar-los mitjançant educació”. L’any passat se van obrir 105 diligències per delictes d’odi davant dels 71 de l’exercici anterior.
