José Luis Ábalos ha recorregut el seu ingrés a la presó provisional pel cas Koldo una setmana després de ser empresonat. Al·lega que no existix risc de fugida i subratlla que va acudir a la vistilla convocada amb una setmana d’antelació sense resistir-se i ‘com un corder a l’escorxador’, després de la qual va ingressar a la presó.
Sense risc de fugida, segons la defensa
En un recurs de 49 pàgines, el seu advocat critica que el magistrat no optara per mesures menys oneroses, com una fiança, i sosté que la presó ‘té com a objectiu fomentar una declaració col·laborativa a l’estil de la de l’imputat Aldama després del seu pas per un centre penitenciari’. Afig que sorprén que l’acte afirme que ja no s’és a temps de col·laborar, extrem que, segons recorda, contradiu la pròpia doctrina del magistrat del Tribunal Suprem que va acordar la presó, Leopoldo Puente, on es reconeix la confessió tardana com a atenuant.
La defensa insistix que no hi ha risc de fugida real. Com a argument, recalca que el jutge va fixar la vistilla amb set dies d’antelació i que Ábalos, lluny d’eludir-la, va acudir puntualment. També recorda que fins al seu empresonament va complir totes les cautelars: compareixences quinzenals, retirada de passaport i prohibició d’eixir d’Espanya. Explica, a més, que la vistilla és una audiència específica per a valorar si és procedent la presó provisional o si basten mesures alternatives, per la qual cosa, al seu juí, la decisió havia d’haver ponderat millor les circumstàncies personals.
El recurs considera desproporcionat fonamentar la fugida en la ‘presumpta existència’ d’immobles al Perú i Colòmbia. Qualifica eixa premissa de ‘ignorància supina sobre els instruments extradicionales existents’ i afig que, fins i tot en països sense tractat, la cooperació policial i el sistema Interpol fan inviable passar desapercebut: ‘el món s’ha fet molt xicotet’ i no podria ‘deixar de ser reconegut i detectat en cap dels 180 països que formen part del sistema Interpol’. Com a exemple cita la fugida de Luis Roldán, que va acabar amb el seu lliurament per part de Laos malgrat no tindre tractat d’extradició amb Espanya.
L’advocat qüestiona també l’impacte de la presó en els drets polítics del seu client, en ser diputat, i en els dels ciutadans que ho van triar. Al seu juí, ‘erra l’Excm. Sr. Instructor’ en sostindre que l’afectació de la representació siga un assumpte a valorar només pel Congrés. La defensa sosté que el jutjat degué ponderar directament eixa incidència en decidir una mesura tan restrictiva.
Quant als criteris usats, rebutja qualsevol automatisme: ni la gravetat del delicte o de la pena, ni la mera proximitat del juí oral, justifiquen per si sols l’empresonament cautelar. Advertix que fins i tot ‘l’existència d’una sentència condemnatòria no ferma, en si i per si, justificaria la presó provisional’, per la qual cosa, amb més motiu, en fase d’instrucció el risc de fugida ha de ser ‘real, palpable i recognoscible per qualsevol tercer’. Quan la mesura s’allunya ‘dels límits del sentit comú’, conclou, s’incorre en un ús desraonat del dret.
El recurs subratlla a més l’arrelament familiar i laboral de Ábalos, que, afirma, no pot donar-se per desaparegut de manera preventiva per la mera expectativa d’una condemna. En eixa línia, denúncia que la presó vulnera la presumpció d’innocència en anticipar conseqüències pròpies d’una sentència ferma.
Finalment, la defensa aprofita per a qüestionar els indicis que sostenen la mesura, que, diu, no es detallen en l’acte impugnat i ‘ni són absoluts, ni són tan contundents com pretén fer-se valdre’. Per això, demana revocar la presó i substituir-la per mesures cautelars proporcionades.
