Enguany ha sigut el segon amb menys incendis de l’última dècada
MADRID/VALÈNCIA, 30 (EUROPA PRESS)
L’any climatològic a Espanya ha estat marcat per la dana que va afectar principalment a Valencia, on va deixar més de 220 víctimes mortals. Els episodis de pluges concentrats en pocs dies i en zones concretes han sigut la tònica general del 2024, que ha anat trencant diversos rècords per altes temperatures.
Les precipitacions del 29 d’octubre del 2024 van ser entre molt forts i torrencials, a més de persistents, segons Aemet. En dotze hores en estacions de les províncies de Màlaga, Granada, Murcia, Albacete, Conca i Valencia va haver acumulats superiors a 100 litres per metre quadrat (l/m2). De fet, a Torís, es va arribar als 720 l/m2 en dotze hores i a les 772 l/m2 en 24.
En total, la dana va impactar en 78 municipis, segons el Govern. La província de Valencia va ser la més afectada, amb 75 d’ells. Altres dos es troben a Castella-la Manxa i el tercer a Andalusia. Valencia va ser també la província que va registrar més víctimes mortals, amb 223 del total. Castella-la Manxa va tenir set i Andalusia, un.
Este fenomen extrem ha marcat l’actualitat política del país durant els últims mesos de l’any (el Congrés va convalidar a mitjan desembre el tercer decret llei d’ajudes als afectats), però també la climatològica. Per exemple, el nivell de l’embassament del Xúquer que travessa, entre altres províncies, Valencia, ha augmentat el nivell d’aigua emmagatzemada en diversos punts des d’este succés; i la mitjana de pluges acumulades des de l’inici de l’any hidrològic l’1 d’octubre ha estat diverses setmanes molt per damunt del seu valor habitual per a esta època.
Malgrat la dana, la tardor no va ser una estació de rècord: es va tractar de la vintena tardor més humit des del començament de la sèrie el 1961 i el setè del segle XXI. I és que després d’un setembre més plujós del normal i l’octubre amb més precipitacions des que hi ha registres, novembre va ser el segon novembre més sec del segle XXI, tan sol per darrere del 2004.
LES PLUGES VAN ESTAR TOT L’ANY REPARTIDES DE MANERA DESIGUAL
Al llarg del 2024, les pluges han estat repartides de manera molt desigual tant des d’un punt de vista cronològic com a geogràfic. D’esta manera, igual que tardor va tenir un octubre extraordinàriament humit especialment per la dana a Valencia, primavera va tenir un març molt plujós per la borrasca ‘Nelson’, que va deixar una Setmana Santa passada per aigua en diverses zones d’Espanya.
De fet, març es va alçar com el quart març més plujós del segle XXI, amb el doble de pluges del normal. En canvi, abril va ser la cambra més seca del segle actual, amb precipitacions que només van aconseguir la meitat dels valors habituals; i maig també va ser sec, amb pluges que van arribar tan sols a dos terceres parts de la mitjana en la major part del país. Per això, la primavera va ser en el seu conjunt normal quant a precipitacions.
Per zones, l’estació va ser extremadament humida a Galícia, província de Girona, gran part d’Andalusia i punts de Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Pirineus. No obstant això, va ser seca a molt seca en la major part de la Comunitat Valenciana, i va arribar a ser extremadament eixuga a la província d’Alacant. Al seu torn, també va ser seca en la Regió de Múrcia i Almeria, mentre que en els arxipèlags va tenir un caràcter normal.
Estes desigualtats també es van produir a l’estiu. Segons va assenyalar AEMET en el seu moment, juny va ser molt humit; juliol, molt sec; i agost, humit. De nou, destaquen episodis de pluges intenses, com els 80 l/m2 que van caure a l’aeroport de Palma l’11 de juny, el registre més elevat en 24 hores a l’estiu de tota la sèrie; o la dana de mitjan agost que va deixar més de 200 l/m2 a Menorca i inundacions. D’altra banda, l’estiu va ser molt plujós en zones del centre de la Península i interior del Llevant, mentre que a Galícia, Andalusia i Canàries va ser molt sec.
2024, EL SEGON ANY AMB MENYS HECTÀREES CALCINADES
El foc ha cremat un total de 47.319 hectàrees (ha) fins al 30 de novembre, un 45,5% menys que el 2023 –quan van cremar 86.689 ha– i un 52,5% menys que la mèdia dels últims deu anys, en els quals han cremat una mitjana de 99.473 ha fins a este punt de l’any, segons les dades més recents del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) arreplegats per Europa Press.
Estes xifres situen al 2024 com el segon any amb menys hectàrees calcinades fins al moment de l’última dècada, només superat per 2014, quan es van cremar 24.493 ha. Per zones, les dades conclouen amb que el 33,29% dels sinistres han tingut lloc al nord-oest; el 28,62% al Mediterrani; el 37,29% en les comunitats interiors; i el 0,79% a Canàries.
Del total de 5.953 incendis que s’han declarat, un total d’1.702 s’han quedat en conats, és a dir, han afectat a menys d’una hectàrea. Per contra, 17 han passat a ser grans incendis forestals (GEI) després de cremar més de 500. Per exemple, el que va haver a La Estrella (Toledo) a l’agost va consumir més de 2.500 ha i per a la seua extinció es va requerir la intervenció de la Unitat Militar d’Emergències (UME).
Copernicus, el programa d’observació de la Terra de la Unió Europea (UE), porta advertint tot l’any que 2024 va a ser l’any més càlid des que hi ha registres i que, al seu torn, també es va a constituir com el primer en el qual es van a superar l’1,5ºC d’escalfament global.
A Espanya, AEMET ha avisat que totes les estacions han sigut més càlides de l’habitual i, de fet, ha informat de diversos rècords de temperatura. D’esta manera, ha detallat que la primavera va ser càlida en el conjunt d’Espanya, amb una temperatura de 13,1ºC, que va suposar 0,7ºC més que la mitjana del període de referència 1991-2020. En concret, es va tractar de la huitena primavera més càlida del segle actual i desena des de l’inici de la sèrie el 1961. En este aspecte, l’organisme estatal va puntualitzar que huit de les deu primaveres més càlides s’han registrat des del 2006.
Així mateix, l’estiu va ser molt càlid, amb un valor tèrmic mitjà de 23,1°C a l’Espanya peninsular, 1,0°C per damunt de la mitjana d’esta estació tenint en compte el període de referència 1991-2020. D’acord amb AEMET, va ser el sisè estiu més càlid des del començament de la sèrie el 1961, i també el sisè més càlid del segle XXI. Dels deu estius més càlids de la sèrie, nou pertanyen al segle XXI.
Al seu torn, la tardor va ser molt càlid, amb una temperatura mitjana a l’Espanya peninsular de 15,5°C, valor 1,1°C per damunt de la mitjana d’esta estació segons el període de referència 1991-2020. Així, va ser la setena tardor més càlid des del començament de la sèrie el 1961, i el sisè més càlid del segle XXI.
Al marge dels fenòmens climatològics extrems, l’any va començar amb una altra polèmica relacionada amb el medi ambient: l’abocament de pélets, que es va produir al desembre del 2023, però la neteja del qual es va estendre durant setmanes.
A principis de març, la vicepresidenta segona de la Xunta i conselleira de Medi ambient, Ángeles Vázquez, va anunciar que el Govern gallec recurririría als tribunals per a exigir a l’Executiu central que reclamara davant de l’armadora del carguer Toconao els 2,3 milions d’euros que va costar la neteja dels pélets a les arques gallegues.
Com a balanç a estos poc més de dos mesos de gestió de la crisi dels pélets, va detallar que els efectius de la Xunta van actuar en 633 platges i van arreplegar 3.650 quilos de pélets, que es van sumar als 1.384 quilos de pélets recuperats pels municipis i els voluntaris. En total, van ser un poc més de cinc tones d’este producte, la qual cosa va suposar 201 sacs, de les poc més de 26 tones que va abocar a les aigües el Toconao.
