Des de l’inici de la pandèmia, fa ja dos anys, nombrosos professionals metges han reparat en l’increment de la incidència de l’escabiosi o sarna en les consultes d’Atenció Primària i dermatologia del nostre país. Però no sols això, sinó que els casos que arriben fins als hospitals “es mostren més rebels als tractaments.”
Són aquests augments de casos generalitzats? Què ha passat perquè s’hagen produït? “El problema que tenim amb la sarna és que al no ser una malaltia de declaració obligatòria és difícil de quantificar. En els últims anys s’han fet estudis i efectivament estem veient un augment”, compte Eliseo Martínez, coordinador del Grup Espanyol d’Epidemiologia i Prevenció de la Salut de l’AEDV.
La sarna és un trastorn de la pell que és causat per xicotets àcars anomenats “sarcoptes scabiei.” Aquesta afecta per igual a xiquets, adults, dones, homes i persones de tota mena de classe social i nivell educatiu. De fet Martínez explica que un dels mites a derrocar de l’escabiosi és que es continua relacionant la malaltia amb falta d’higiene i pobresa.
“No és així per a res, és una cosa que es contagia de persona a persona, com una altres infeccions, en cas de la COVID-19 es contagia via respiratòria i en el cas de la sarna es contagia per contacte de pell amb pell.”
La sarna es contagia amb un contacte estret de persona a persona. Arran de la pandèmia, la gent va passar més temps dins de casa, amb els seus convivents, amb el que hi ha un major risc i una major probabilitat de contagiar-se”, explica Martínez.
″Retardar el diagnòstic és estar més temps amb el paràsit, i per tant més càrrega i durant més temps, amb el que aqueixa persona és més contagiosa per a les persones i amb les quals té un contacte estret”, explica.
El doctor Martínez assenyala que la sarna no té res a veure amb un problema d’higiene i que qualsevol persona que haja estat exposada és susceptible de contagiar-se. “És necessari llevar aqueix estigma”, insisteix.
Picor com a principal símptoma
El principal símptoma és la picor, encara que el dermatòleg explica que aquesta és principal causa en consulta de dermatologia i pot relacionar-se amb diferents patologies. “Jo tinc molts pacients que consulten per picor, i una xicoteta proporció són sarna, és a dir que no tot el que pica és sarna.”
No obstant això, Martínez explica que la picor que tenen aquests pacients té algunes característiques especials: no afecta la cara ni al cuir cabellut, és típic que afecte partint del coll cap avall, a excepció dels lactants que sí que els pot afectar en la cara. A més, és molt característic també que pique més a les nits que pel dia.
I les zones típicament afectades, són les mans, els dits, les munyeques, encara que pot afectar a tot el cos. “Els pacients solen vindre amb ferides fins i tot pels rascats.”
Martínez també avisa que no hi ha una manera concreta de previndre la sarna, perquè pot aparéixer en qualsevol moment. “La principal estratègia perquè no es transmeta a la resta de membres de la família o persones que viuen en la mateixa casa és el tractament precoç per a atallar-lo”, explica el dermatòleg, que indica que altres persones com a companys de treball o de col·legi no necessitarien posar-se en tractament.
“Aqueixa persona que té sarna simplement no ha de tindre contacte físic estret durant un parell de dies des del principi del tractament i punt”, apunta el doctor, que també dona recomanacions sobre la roba que s’ha pogut usar. “Cal llavar-la a 60 graus o bé ficar-la en una bossa de plàstic tancada durant 10 dies”, indica.