A partir del boom de la immigració de principis del segle XXI, l’Euroregió Mediterrània ha sigut, junt amb Madrid i Andalusia, el principal focus d’atracció de la immigració de procedència estrangera. I el seu efecte lògic, i no casual, és que precisament estos territoris són a on més ha crescut la població.
La immigració ha sigut un dels elements necessaris per a poder sostenir el model de creixement imperant en el nostre país basat en les activitats de baixa productivitat, escàs coneixement i els baixos salaris.
Actualment l’Euroregió Mediterrània concentra el 41% de tota la població estrangera resident en Espanya, i la majoria d’estes persones venen bàsicament per raons econòmiques.
Tot el territori de l’Euroregió presenta taxes d’immigració clarament superiors a la mitjana espanyola. El 63% de la immigració té feina i treballa principalment en el sector servicis, vinculat a l’interés turístic de l’Euroregió. En les demarcacions de València i Lleida són excepcions, ja que tenen molta importància les tasques agrícoles. I en Alacant predomina el turisme de tercera edat o residencial.
Tota esta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Es tracta d’una anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle i que es pot trobar en les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe ací.
