Fonts del Ministeri de l’Interior asseguren que estan plantejant una sèrie de mesures per millorar la lluita contra l’augment de víctimes de violència masclista les últimes setmanes.
El Ministeri de l’Interior ha comunicat que donarà instrucció a les forces de seguretat per actuar davant casos de violència de gènere “d’especial rellevància” o en què l’agressor siga “potencialment letal” sol·licitant als jutges que ordenen la instal·lació de polseres de control telemàtic.
De fet, en els informes de valoració de risc que es remeten automàticament a fiscals i jutges sobre un cas de violència masclista de risc «mitjà amb una rellevància especial» s’incorporarà automàticament la petició que s’impose esta mesura de control telemàtic a l’agressor.
D’altra banda, la Fiscal de sala de violència sobre la dona, Teresa Peramato, ha remés un informe en què es demana que en aquelles situacions en què la Valoració de Risc Policial és de risc extrem, alt o mitjà d’especial rellevància, els fiscals poden sol·licitar la instal·lació de les polseres de control telemàtic, llevat que entenguen que és procedent acordar la presó provisional.
A finals d’agost de 2022, la instal·lació de dispositius del sistema de seguiment per mitjans telemàtics de les mesures d’allunyament a l’àmbit de la violència de gènere, les polseres telemàtiques, arribava a la xifra de 2.935, fet que suposa un 20,09 % més respecte al 2021.
La mesura s’inclou al decàleg d’iniciatives i conclusions de les jornades d’anàlisi este dimarts i els dimecres dels responsables policials dels diferents cossos.
Decàleg de mesures contra la violència de gènere
1- Més mesures de seguretat i detecció sobre l’agressor amb una revaluació de factors i amb anàlisi del seu increment de perillositat sobre la víctima, especialment quan es consideren persistents i tenen antecedents de maltractament (al voltant del 20% dels que consten al sistema VioGèn).
2- Millorar el procediment dels agents que fan les valoracions de risc perquè siguen més comprensius i revisar els criteris per a inactivació dels casos.
3- Incrementar les actuacions sobre l’entorn de les víctimes després de constatar que en alguns casos les famílies o els amics «tendeixen a emmascarar» la situació de risc.
4- Més formació sobre el denominat protocol zero, que permet les forces de seguretat actuar d’ofici davant d’un cas de maltractament encara que no hi haja denúncia, perquè “està donant bons resultats”.
5- Millorar els procediments de casos d’especial rellevància o potencialment letals demanant a fiscals i jutges la instal·lació de dispositius de control telemàtic sobre maltractadors a partir de risc mitjà amb especial rellevància.
6- Reforçar la comunicació amb els serveis socials.
7- Potenciar les unitats territorials contra la violència de gènere, que actualment integren 2.800 llocs de funcionaris als quals se sumen els efectius de seguretat ciutadana, que són els encarregats de protegir les dones que tinguen este tipus de mesura.
8- Plans de seguretat personalitzats per a víctimes especialment vulnerables amb toxicomanies o problemes clínics.
9- Creació d’una taula d’avaluació i seguiment d’assassinats masclistes amb els cossos policials que es reuniran cada mes.
10- Tots els cossos policials amb competència en lluita contra la violència masclista defensen que els mitjans materials i humans són suficients i que el sistema VioGén, engegat el 2007, és una eina «potent i eficaç» però també «susceptible de millora» i en «continua avaluació» per detectar casos i predir el risc, per gestionar la protecció de les víctimes i els menors, així com per a articular mesures de seguretat sobre agressors.
