Hem comentat que convé explicar per què es crea l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El tema és simple. L’Estatut balear diu que la llengua de les Illes Balears és el català, i anomena com a institució oficial consultiva la Universitat de les Illes Balears. L’Estatut valencià anomena la llengua pròpia com a valencià, i no explicita si té vinculacions amb el balear i amb el català. A demés, a causa dels enfrontaments socials dels 70 i els 80 sobre el valencià, la primera versió de l’Estatut no assigna a ningú la competència sobre la normativa lingüística. Això implicava que no hi havien normes legals sobre com parlar i com escriure en valencià en les institucions públiques.
Per a omplir eixe buit legal, les Corts Valencianes aprovaren en 1998 la llei de creació de l’Acadèmia. La proposta tingué el suport dels partits polítics de les Corts Valencianes, i l’adhesió explícita del Bloc Nacionaliste Valencià (que en aquella época estava fora de les Corts).
La llei de creació de l’Acadèmia diu que el balear, el valencià i el català són el mateix idioma. El pacte per a crear l’Acadèmia també contenia que la majoria dels membres fundacionals serien dels autoanomenats «unitaristes». El fet de posar eixe sector per damunt del contrari comportava una responsabilitat moral: actuar racionalment per a rectificar errors lingüístics del passat (que havien notat professionals de la llengua del sector dit «unitariste», com ara Lluís Polanco, Toni Mollà, Emili Casanova o Enric Sòria).
Podríem dir que la llei de creació de l’Acadèmia posava la normativa lingüística en la legalitat valenciana, i dibuixava el marc per a superar una divisió fratricida entre els valencians. El resultat era molt positiu, i les perspectives eren bones. A demés, l’Acadèmia avançà pel camí indicat durant els primers setze anys de vida (del 2001 al 2016). Actualment, els partits polítics parlamentaris partidaris de potenciar l’ús públic del valencià estan satisfets d’haver creat l’Acadèmia, i estan contents del funcionament que ha tingut i de la normativa lingüística que ha aprovat.
Ara, ja podem tractar com s’ha relacionat la Secció Filològica amb l’Acadèmia. Per a deduir-ho, el llibre analitza documents (sobretot documents oficials). El diccionari de la Secció Filològica del 2007 diu que «l’autoritat lingüística de la llengua catalana» la tindria eixa institució, que posa el valencià dins del català. El diccionari de la Filològica actua com si l’Acadèmia no existira, encara que la institució valenciana ja tenia set anys de vida.
En una entrevista del 2009, el president de l’IEC informa que, en el cas que es produïren relacions entre la Filològica i l’Acadèmia, hauria de ser perquè s’haurien donat dos condicions; en primer lloc, l’Acadèmia ho hauria d’haver demanat; en segon lloc, hauria d’haver dit que es supeditaria a la Secció Filològica. Davant d’eixa pretensió, notarem que és poc compatible amb l’ètica, el que demana coordinació, i aparta la supeditació. A demés, el president de l’IEC va fer una afirmació falsa, que s’ha repetit molt i que ha fet mal en el valencianisme: l’Acadèmia no seria una creació de les Corts Valencianes amb el suport extern del Bloc Nacionaliste Valencià. L’Acadèmia seria una creació del Partit Popular.
Cap al 2016, l’actitud de la Secció Filològica davant de l’Acadèmia canvià. Hi havia un fet objectiu que impulsava al canvi. En eixe any, era públic que la gramàtica de la institució catalana havia fet, unilateralment, modificacions en l’ortografia. Però les institucions públiques valencianes deuen seguir les normes de l’Acadèmia. En eixe marc, la Filològica busca relacions discretes amb la institució valenciana; i, al cap de dos anys (en el 2018), l’Acadèmia accepta les variacions ortogràfiques de la Filològica a fi de tornar a unificar l’ortografia.
Però, en contrast amb eixes relacions, la visió de l’Acadèmia que té la gramàtica publicada per la Filològica és la mateixa que tenia en l’any 2007. La institució catalana seria la global, la general, mentres que l’Acadèmia seria una institució local. Per tant, la supeditació demanada en el 2009 es concreta, en el 2016, en ser una institució subsidiària. En relació a les lleis, la gramàtica del 2016 actua com el diccionari del 2007: no té en compte la legalitat valenciana, i tampoc la catalana vigent.
La interpretació de l’Acadèmia com a institució local va unida a presentar la gramàtica de l’Acadèmia com no és. Eixa gramàtica no es limita al valencià, ja que també té en compte fets balears i fets catalans. La perspectiva de la gramàtica de l’Acadèmia és la mateixa que practicava Sanchis Guarner: mirar el conjunt de la llengua des del poble de què u és membre. Per tant, no és una gramàtica local, contra l’adscripció de la institució catalana.
La perspectiva de la Secció Filològica hauria de ser la catalana, com mostra el model lingüístic que usa en les seues obres institucionals, model que és vàlid per a entrar en les cases catalanes, però no per a entrar en les cases balears ni en les valencianes. No obstant, la Secció Filològica es presenta com a institució general de tota la llengua, mentres que l’Acadèmia seria local, i hauria de ser subsidiària de la institució catalana. Eixa incoherència entre la realitat i com es presenta la Filològica a ella mateixa fa preguntar-se si vorà els interessos catalans com a globals, i tractarà els interessos valencians com a locals. Continuarem en l'article següent...
📸 L'actualitat valenciana en imàtgens! Seguix-nos en Instagram
🌞 Vols saber l'oratge que farà? Seguix-nos en Instagram!