Mastodon
23.7 C
València
Dimarts, 16 setembre, 2025

‘Valencià i català: noms i acadèmies per a una llengua’ (2)

Discover Abelard Saragossà

L’acadèmic Abelard Saragossà reflexiona sobre les relacions entre l’AVL i l’IEC | Àrbena

 

Hem comentat que convé explicar per què es crea l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El tema és simple. L’Estatut balear diu que la llengua de les Illes Balears és el català, i anomena com a institució oficial consultiva la Universitat de les Illes Balears. L’Estatut valencià anomena la llengua pròpia com a valencià, i no explicita si té vinculacions amb el balear i amb el català. A demés, a causa dels enfrontaments socials dels 70 i els 80 sobre el valencià, la primera versió de l’Estatut no assigna a ningú la competència sobre la normativa lingüística. Això implicava que no hi havien normes legals sobre com parlar i com escriure en valencià en les institucions públiques.

 

Per a omplir eixe buit legal, les Corts Valencianes aprovaren en 1998 la llei de creació de l’Acadèmia. La proposta tingué el suport dels partits polítics de les Corts Valencianes, i l’adhesió explícita del Bloc Nacionaliste Valencià (que en aquella época estava fora de les Corts).

 

La llei de creació de l’Acadèmia diu que el balear, el valencià i el català són el mateix idioma. El pacte per a crear l’Acadèmia també contenia que la majoria dels membres fundacionals serien dels autoanomenats «unitaristes». El fet de posar eixe sector per damunt del contrari comportava una responsabilitat moral: actuar racionalment per a rectificar errors lingüístics del passat (que havien notat professionals de la llengua del sector dit «unitariste», com ara Lluís Polanco, Toni Mollà, Emili Casanova o Enric Sòria).

 

Podríem dir que la llei de creació de l’Acadèmia posava la normativa lingüística en la legalitat valenciana, i dibuixava el marc per a superar una divisió fratricida entre els valencians. El resultat era molt positiu, i les perspectives eren bones. A demés, l’Acadèmia avançà pel camí indicat durant els primers setze anys de vida (del 2001 al 2016). Actualment, els partits polítics parlamentaris partidaris de potenciar l’ús públic del valencià estan satisfets d’haver creat l’Acadèmia, i estan contents del funcionament que ha tingut i de la normativa lingüística que ha aprovat. 

 

Secció Filològica i Acadèmia: aparició de relacions, però manteniment dels principis

Ara, ja podem tractar com s’ha relacionat la Secció Filològica amb l’Acadèmia. Per a deduir-ho, el llibre analitza documents (sobretot documents oficials). El diccionari de la Secció Filològica del 2007 diu que «l’autoritat lingüística de la llengua catalana» la tindria eixa institució, que posa el valencià dins del català. El diccionari de la Filològica actua com si l’Acadèmia no existira, encara que la institució valenciana ja tenia set anys de vida.

 

En una entrevista del 2009, el president de l’IEC informa que, en el cas que es produïren relacions entre la Filològica i l’Acadèmia, hauria de ser perquè s’haurien donat dos condicions; en primer lloc, l’Acadèmia ho hauria d’haver demanat; en segon lloc, hauria d’haver dit que es supeditaria a la Secció Filològica. Davant d’eixa pretensió, notarem que és poc compatible amb l’ètica, el que demana coordinació, i aparta la supeditació. A demés, el president de l’IEC va fer una afirmació falsa, que s’ha repetit molt i que ha fet mal en el valencianisme: l’Acadèmia no seria una creació de les Corts Valencianes amb el suport extern del Bloc Nacionaliste Valencià. L’Acadèmia seria una creació del Partit Popular.

 

Cap al 2016, l’actitud de la Secció Filològica davant de l’Acadèmia canvià. Hi havia un fet objectiu que impulsava al canvi. En eixe any, era públic que la gramàtica de la institució catalana havia fet, unilateralment, modificacions en l’ortografia. Però les institucions públiques valencianes deuen seguir les normes de l’Acadèmia. En eixe marc, la Filològica busca relacions discretes amb la institució valenciana; i, al cap de dos anys (en el 2018), l’Acadèmia accepta les variacions ortogràfiques de la Filològica a fi de tornar a unificar l’ortografia.

 

Però, en contrast amb eixes relacions, la visió de l’Acadèmia que té la gramàtica publicada per la Filològica és la mateixa que tenia en l’any 2007. La institució catalana seria la global, la general, mentres que l’Acadèmia seria una institució local. Per tant, la supeditació demanada en el 2009 es concreta, en el 2016, en ser una institució subsidiària. En relació a les lleis, la gramàtica del 2016 actua com el diccionari del 2007: no té en compte la legalitat valenciana, i tampoc la catalana vigent.

 

La interpretació de l’Acadèmia com a institució local va unida a presentar la gramàtica de l’Acadèmia com no és. Eixa gramàtica no es limita al valencià, ja que també té en compte fets balears i fets catalans. La perspectiva de la gramàtica de l’Acadèmia és la mateixa que practicava Sanchis Guarner: mirar el conjunt de la llengua des del poble de què u és membre. Per tant, no és una gramàtica local, contra l’adscripció de la institució catalana.

 

La perspectiva de la Secció Filològica hauria de ser la catalana, com mostra el model lingüístic que usa en les seues obres institucionals, model que és vàlid per a entrar en les cases catalanes, però no per a entrar en les cases balears ni en les valencianes. No obstant, la Secció Filològica es presenta com a institució general de tota la llengua, mentres que l’Acadèmia seria local, i hauria de ser subsidiària de la institució catalana. Eixa incoherència entre la realitat i com es presenta la Filològica a ella mateixa fa preguntar-se si vorà els interessos catalans com a globals, i tractarà els interessos valencians com a locals. Continuarem en l’article següent…

Últimes notícies

Mor una bebé i la seua mare queda en estat crític després de ser atropellades per un cotxe sense conductor a Calp

Una bebé de 20 dies va morir i la seua mare roman en l'UCI després de ser envestides per un vehicle estacionat que es va desplaçar costa avall en una urbanització. L'altre fill, de quatre anys, va eixir il·lés i s'investiga una possible fallada del fre de mà.

Marcelino afirma que Partey esta llest mentalment per a jugar davant el Tottenham

El tecnico del Vila-real sosté que el migcampista ghanes esta al seu maximo nivell mental per al debut de Champions i apel·la a la presuncion d'innocència. El jugador, que nega els càrrecs, ha de comparéixer en un tribunal de Londres al dia següent del partit.

Mor una xiqueta de 4 anys després de caure des d’un quint pis a Calp

La menor va caure de matinada des del balcó d'un quint pis i va morir cinc dies després a Alacant. La policia judicial investiga l'accident.

Marcelino reivindica l’ambició del Vila-real i recolza a Partey abans del Tottenham

El tècnic del Vila-real assegura que l'equip arriba amb il·lusió de guanyar en el seu debut europeu i defén la presumpció d'innocència de Thomas Partey.

Foyth assenyala el debut davant el Tottenham com una gran oportunitat

El defensa del Vila-real, ex del club londinenc, anticipa un partit molt físic en la primera jornada i reclama confiança en les pròpies virtuts. Considera clau arrancar el camí europeu amb bon peu.

La Xarxa per Palestina alça el seu tancament en la UV després d’un acord amb el rectorat

El node valencià de la Xarxa Universitària per Palestina posa fi al tancament en La Nau després de firmar amb la Universitat de València un acord amb seguiment i mesures. El pacte inclou condemna, revisió de col·laboracions i un grup de treball mensual.

Detinguda una cuidadora per estafar més de 30.000 euros a una anciana a Calp

Una dona de 46 anys va ser arrestada per usar sense permís la targeta de l'anciana a la qual atenia. La Guàrdia Civil li atribuïx més de 40 extraccions nocturnes.

El Consell entregarà a la jutgessa els recursos periodístics del Cecopi si els sol·licita

Emergències garantix que, si la jutgessa ho requerix, posarà a disposició els recursos periodístics gravats en el Cecopi el 29 d'octubre, dia de la dana. S'insistix que no existix una gravació oficial de la reunió.